Resultats de la cerca
Es mostren 829 resultats
Max Bill
Arquitectura
Disseny i arts gràfiques
Escultura
Pintura
Arquitecte, escultor, pintor, dissenyador, grafista i teòric suís.
Fou alumne del Bauhaus de Dessau El 1931 formà part del grup Abstraction- Création, de París Dirigí la Hochschule für Gestaltung d’Ulm 1951-57, veritable continuadora del vell Bauhaus Destacat representant de l’abstracció geomètrica, defensà l’aplicació del mètode científic a l’obra plàstica La seva obra revela especialment el sentit del moviment en l’espai És autor de diversos texts teòrics Moderne Schweizer Architektur , ‘Arquitectura suïssa moderna’, 1950 Die gute Form , ‘La forma bona’, 1957, etc
Enric Cortès i Minguella
Bíblia
Biblista.
Religiós caputxí, estudià teologia a Friburg de Suïssa i es doctorà a Roma el 1972, amb la tesi Los discursos de adiós de Gn 49 a Jn 13-17 Pistas para la historia de un género literario en la antigua literatura judía 1976 És secretari de l’Associació Bíblica de Catalunya des de la seva fundació 1973 i cap del departament de Bíblia i professor de la Facultat de Teologia de Catalunya Ha estudiat els manuscrits hebreus de Girona
Domènec Segú i Marcé
Música
Oboista.
Després d’haver estudiat al Conservatori Municipal de Música de Barcelona, guanyà el premi Barrientos i amplià estudis a París 1935-36 amb Louis Bleuzet Més tard estudià a Düsseldorf 1940 i actuà com a solista per Alemanya i Suïssa Professor del Conservatori Municipal de Música i del del Liceu, fou solista d’oboè i ocasionalment de corn anglès de l’Orquestra Simfònica del Liceu, de l’Orquestra Municipal i de l’Orquestra Ciutat de Barcelona
Aosta

Arc de triomf romà d’Aosta
© MPG
Ciutat
Capital de la Vall d’Aosta, Itàlia, vora el riu Dora Baltea.
És el centre agrícola i comercial d’una vall rica i incrementada pels boscs de les muntanyes La ciutat s’ha desenvolupat com a nucli industrial siderúrgia, química, teixits i turístic belleses naturals, monuments antics És també un nus de comunicacions per les rutes transalpines cap a França i Suïssa Seu del govern autonòmic de la regió Correspon a la ciutat romana d' Augusta Praetoria Formà part dels dominis dels Savoia La ciutat conserva importants restes de l’època romana
Fundació Concepció Rabell i Cibils
Música
Entitats culturals i cíviques
Fundació cultural creada per Rafael Patxot i Jubert, com a marmessor de la seva cunyada Concepció Rabell i Cibils (Sarrià, Barcelona o Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, segle XIX – Barcelona, 17 de gener de 1919).
El 1922 aquesta institució fundà l’ Obra del Cançoner Popular , societat dedicada a la compilació de la música popular dels Països Catalans, i el 1927 creà el Premi de Composició Musical Concepció Rabell A conseqüència de la guerra i de l’exili de Rafael Patxot a Suïssa, el 1939, la fundació deixà d’existir Bibliografia Obra del Cançoner Popular de Catalunya Sansalvador i Cortès, Just Materials, vol III Memòries de missions de recerca, crònica , Fundació Concepció Rabell i Cibils, Vda Romaguera, Barcelona 1929
,
Jean de Bueil
Història
Militar
Capità francès, comte de Sancerre.
S'adherí a l’empresa de Joana d’Arc i collaborà ja en l’acció que alliberà Orleans 1429 Participà en l’expedició del delfí a Suïssa 1444 i Alsàcia El 1450 fou nomenat almirall de França Comandà un dels exèrcits que envaïren Guiena i obtingueren la victòria de Castilhón 1453 Destituït del càrrec d’almirall per Lluís XI 1461, entrà a la Lliga del bé públic, però se sotmeté al sobirà el 1469 Dictà la seva biografia, recollida en Le Jouvencel
Antoni Rius i Miró
Química
Químic.
Es llicencià a Barcelona 1913 i es doctorà el 1917 amb la tesi Electrólisis con corriente alterna Amplià estudis a Alemanya i a Suïssa, i en tornar-ne fou catedràtic de l’escola de perits industrials de Saragossa i de la de Madrid 1930 Collaborà amb Joan Abelló i Pascual en el camp de la indústria farmacèutica El 1940 esdevingué catedràtic d’enginyeria química de la Universitat de Madrid Realitzà tasques de recerca al CSIC El 1944 publicà La corrosión como fenómeno electroquímico
Joan Lleó i Sánchez
Escultura
Pintura
Pintor i escultor.
Format a Barcelona 1940-51, amplià estudis a París, Itàlia i Suïssa Professor d’art a l’Escola d’Arts Aplicades de Barcelona 1966, fou, el 1970, director de la de Badalona Exposà des del 1942, i té nombrosos premis, entre d’altres la Medalla d’Or de la Diputació de Girona 1972 Pintà o dissenyà diversos murals o vitralls a Catalunya d’ençà del 1949 El seu estil sintetitza concepcions abstractes amb elements, normalment simbòlics, de la nova figuració
Piotr Ivanovič Bagration
Militar
Militar georgià.
Com a general de l’exèrcit rus participà en les guerres de Polònia, d’Itàlia i de Suïssa, sota les ordres de Suvorov En el període de la guerra de la tercera coalició 1805-07 participà, amb èxit, en les batalles d’Austerlitz, Eylau i Friedland Fou comandant en cap en les guerres contra Suècia 1808 i Turquia 1809 El 1812 assumí la direcció del segon exèrcit occidental Fou ferit a la batalla de Borodino, i morí poc després, a Sima
cultura de Chassey
Jaciment arqueològic
Cultura neolítica que pren el nom de la localitat francesa de Chassey, al departament de Saona i Loira, on fou descobert el primer jaciment l’any 1864.
Correspon al grup del segon Neolític de l’Occident europeu, juntament amb la cultura dels sepulcres de fossa de Catalunya, la de Cortaillod a Suïssa i la de La Lagozza a Itàlia Ocupà la major part del territori de l’actual Estat francès Era una societat fonamentalment agrícola, amb ramaderia, que vivia en poblats de cabanes, en algun cas primàriament fortificats La ceràmica podia ésser llisa o decorada amb incisions, i és característic un tipus de nansa horitzontal, amb diverses perforacions, dita de flauta de Pan
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina