Resultats de la cerca
Es mostren 1275 resultats
Joan Mayné i Torras

Joan Mayné
Escultura
Escultor.
Estudià a Llotja i treballà amb Vicenç Navarro, Joaquim Ros i Josep Maria Camps i Arnau S'especialitzà en la producció d’imatgeria religiosa El 1971 guanyà en concurs el projecte i la realització del retaule d’alabastre per al santuari de Torreciudad Osca, la seva obra més coneguda El 1970 participà en l’Exposició Nacional de Belles Arts, i el Museu d’Art Modern de Barcelona actual Museu Nacional d'Art de Catalunya n'adquirí una escultura El 1981 realitzà els relleus de Sant Pere i Sant Pau al presbiteri de la catedral de Barcelona 1981 Fou professor a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi…
Urbici Soler i Manonelles
Escultura
Escultor.
La seva família es traslladà a Barcelona el 1894, on estudià amb Pere Carbonell i Huguet Una beca li permeté perfeccionar-se amb Adolf von Hildebrand 1913, a Munic El 1920 realitzà el portal de la Casa de la Maternitat de Barcelona Els anys següents anà a Madrid, on féu encàrrecs privats El 1925 es traslladà a l’Argentina en ser-li encomanada la decoració d’edificis públics Allí començà a esculpir rostres i busts d’indígenes, tema que el portà a molts altres països de l’Amèrica Llatina i a Califòrnia La collecció d’aquests retrats, que intitulà El Món , té una gran rellevància dins la seva…
Agustí Vizcarro i Mateu
Escultura
Escultor.
Treballà amb ferro forjat i bronze En pintura utilitzà en collage i la tècnica mixta El 1963 obtingué el primer premi provincial d’escultura juvenil Entre d’altres guardons, obtingué la medalla Julio Antonio
Carles Planas i Pons
Escultura
Escultor.
Paleta de professió seguint la tradició familiar, combinà aquesta ocupació amb l’escultura És autor dels monuments Història de Catalunya en pedra 1987, exposat a Berga, i d’ Història de Torredembarra en pedra , inaugurat al parc de Cal Llovet d’aquesta ciutat, on estigué molt vinculat Ambdós monuments recullen els fets històrics destacats del motiu
Antoni Moranta
Escultura
Escultor.
Basa el seu treball en materials reciclats i amb una temàtica sempre vinculada a la natura, amb una clara influència de l’art pobre i del minimal art Formalment, adopta un estil geomètric, de formes simples i elementals, com ara en Cosmologies , on combina fusta i vidre amb restes de posidònia trobades a les platges
Segon Vancells i Illas
Escultura
Escultor.
Estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona, ciutat on residí Majoritàriament la seva obra és de temàtica religiosa, feta amb guix i policromada és un especialista en pintura i dauradura d’estàtues Mitjançant concurs convocat pel ministeri de foment el 1881 féu l’estàtua de Cervantes de l’accés al Palacio de Bibliotecas y Museos de Madrid
Torquat Tasso i Nadal

Retrat de Torquat Tasso realitzat per Ramon Casas
CC0
Escultura
Escultor.
Estudià a l’Acadèmia de Belles Arts de Barcelona —on fou deixeble de Rossend Nobas—, a la Llotja i a l’Acadèmia de San Fernando, a Madrid La seva escultura Narciso li féu guanyar, per concurs, el 1879, una pensió per anar a ampliar coneixements artístics a Roma, on residí alguns anys 1879-83 Exposà a la Sala Parés de Barcelona 1887 i 1889 i treballà, sempre dins un gust anecdotista, per a l’Exposició Universal de Barcelona 1888 Apoteosi de les Arts i les Ciències , fris de l’Arc del Triomf estàtua de Viladomat al passeig de Sant Joan i Santa Isabel , a l’Asil Municipal El 1880 emigrà a…
Francesc Torres i Monsó

Francesc Torres i Monsó
© Oficina del President. Generalitat de Catalunya
Escultura
Escultor.
Estudià a l’Escola de Belles Arts de Girona, on fou deixeble de Joan Orihuel Treballà a Barcelona amb Enric Monjo i Josep Clarà 1947 La seva obra primera és academicista, influïda per Aristides Maillol i Josep Clarà més tard l’obra de Rodin l’incità a l’animació de la massa El 1950 fundà el grup Postectura i participà en el Tercer Saló d’Octubre En aquesta època descobrí l’expressionisme anglès, que l’influí profundament Participà en els Salons d’Octubre fins al final 1957, i el 1954 guanyà una beca de l’Institut Francès per a anar a París Allà s’incrementà el seu expressionisme, ara a la…
Damià Torrents i Brunet
Escultura
Escultor.
Estudià al taller de Manuel Fuxà, a l’Escola de Belles Arts de Barcelona, i a París 1905 El 1911 participà a la Sisena Exposició Internacional d’Art de Barcelona Es dedicà, a més, a la caricatura amb influència dels dibuixants del Simplicissimus És autor d’un bust de l’arquitecte Josep Font i Gumà, collocat 1923 tocant al castell de la Geltrú, a Vilanova, de la restauració del qual aquest fou promotor El 1918 deixà quasi totalment l’escultura És també autor d’un llibre de poemes L’hora viva El seu germà, Martí Torrents i Brunet Vilanova i la Geltrú 1887 — 1977, pintor de paisatge a l’oli i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina