Resultats de la cerca
Es mostren 3423 resultats
Las Alcotas
Caseria
Caseria del municipi de Calles (Serrans), a la zona de llengua castellana del País Valencià, que forma un petit enclavament (2,19 ha), dins el terme municipal de Xelva, a pocs quilòmetres del límit amb Aragó.
moneda de tern
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda de billó baix, amb una lliga d’una part d’argent i altres tres quartes parts de coure, que s’encunyà a Aragó, al País Valencià i al Principat de Catalunya des del segle XIII.
D’aquesta proporció dels metalls amb què feien l’aliatge és d’on prové el nom, puix que el contingut d’argent representava les tres dotzenes parts del total Fou conegut, particularment, el diner de tern diner
jurat
Història
Magistrat municipal, amb facultats rectores i executives, de les poblacions dels regnes de València, Mallorca i Aragó i d’algunes del Principat de Catalunya (Girona, Vic, Vilafranca del Penedès), equivalent a conseller, cònsol, paer o procurador.
La ciutat de València era regida per quatre jurats a partir d’un privilegi de Jaume I del 1245 El 1278 Pere el Gran n'augmentà el nombre a sis dos de la mà major, dos de la mà mitjana i dos de la mà menor, però la cort de València del 1283 confirmà el privilegi anterior El 1321 Jaume II tornà a augmentar el nombre a sis dos cavallers o generosos i quatre ciutadans, sistema que perdurà fins a la Nova Planta, llevat dels anys 1520-21, que el govern estigué a les mans de la Germania valenciana, que imposà que dos dels jurats ciutadans fossin un artista i un menestral L’elecció tenia lloc la…
batllia de Casp
Història
Nom que prengué abans del 1381 l’antiga comanda de Casp
(Aragó), de l’orde de l’Hospital, existent ja el 1254 i que s’incorporà al mateix s XIII el lloc de Samper de Calanda.
La dignitat de batlliu de Casp fou una de les més importants de l’orde a la corona catalanoaragonesa
donzell
Història
Al Principat de Catalunya, a la baixa edat mitjana, membre inferior de l’estament militar en certa manera equivalent al generós o home de paratge del Regne de València i a l’infançó del d’Aragó.
El nom es generalitzà a partir del s XIV, i des del s XV alternà amb el de gentilhome Rebien també el nom d' escuder quan estaven al servei del rei o d’un noble Eren donzells els fills de cavallers o magnats que no havien estat armats, i així podien arribar a la vellesa, tot i que ja els Usatges els obligaven a armar-se abans de trenta anys Eren equiparats en honors i prerrogatives als cavallers cavaller, i des de la segona meitat del s XIV hom començà a convocar-los a corts separadament d’aquests Durant el regnat de Joan I intentaren, infructuosament, de constituir l’anomenat braç reial…
confederació de Solsona
Història
Pacte signat a Solsona, el 1274, entre diversos nobles adversaris de Jaume I de Catalunya-Aragó, dirigits pels Cardona, enfrontats amb el rei per la potestat del castell de Cardona, que es negaven a reconèixer-li.
Després d’algunes negociacions els nobles es rebellaren obertament, amb el suport del bastard reial Ferran Sanxis de Castro i l’aliança del comte Hug V d’Empúries La mort del primer i la rendició d’aquest obligà els Cardona a capitular 1275
vescomtat del Quer Foradat
Història
Títol detingut per primera vegada, vers el 1620, per Gaspar Galceran de Castre-Pinós de So i d’Aragó, primer comte de Guimerà, que era senyor del Quer Foradat, i que mai no havia estat concedit.
L’ús constant per part dels seus successors en el comtat de Guimerà els ducs d’Híxar i de Lécera féu que, per ignorància de l’administració en un moment determinat, n'acabessin obtenint carta de successió i des d’aleshores quedà, de fet, convertit en un autèntic títol
batalla del cap Orlando
Història
Militar
Batalla naval entre les forces de Jaume II de Catalunya-Aragó i les del seu germà, Frederic I de Sicília, davant el cap Orlando, a la costa nord de Sicília, el 4 de juliol de 1299.
L’esquadra catalana, manada per Roger de Lloria, destruí la formació enemiga i en capturà la meitat de les naus Jaume II, que havia atacat el seu germà obligat pels termes del tractat d’Anagni , no volgué, però, aprofitar-se de la victòria i feu retirar les seves forces cap a Catalunya
María Enríquez y de Luna
Història
Duquessa de Gandia i de Sessa, princesa de Teano i de Tricarico, filla d’Enrique Enríquez y de Quiñones, senyor de Baza, i de María de Luna, i cosina germana de Ferran II de Catalunya-Aragó.
De molt petita fou esposada amb Pere Lluís de Borja , duc de Gandia, però el matrimoni no fou consumat, i el 1488, amb Joan de Borja , duc de Gandia, germà de l’anterior el matrimoni tingué lloc a Barcelona el 1493 Assassinat el seu marit 1497, agregà al ducat de Gandia els llocs de les Almoines, Miramar, Beniopa, Benicanena, Benipeixcar, l’Alqueria Nova i el Real, i adquirí la baronia de Castelló de Rugat, amb els llocs de Castelló, Rafalet i Aielo, tot el 1499 Aconseguí del seu sogre, el papa Alexandre VI , que convertís en collegial la parròquia de Santa Maria de Gandia 1499, la qual…
els Ports
Comarca del País Valencià, a l’extrem NW de la regió de Castelló.
La geografia Cap de comarca, Morella A ponent, limita amb Aragó per les comes de Fontarella i els barrancs de Cantavella i de Sant Joan Pel nord, limita amb la comarca del Matarranya, que constitueix la seva sortida geogràfica natural La serra de la Mola i el Turmell la separen del Baix Maestrat, i, pel sud, la serra de la Llàcua i la mola d’Ares constitueixen els seus límits amb l’Alt Maestrat Aquest territori constitueix el nucli principal del conjunt orogràfic conegut amb el nom de ports de Morella Excepte el racó de Vallibona —format per la capçalera del riu Cérvol, i definit per les…