Resultats de la cerca
Es mostren 3423 resultats
Banys de Girona
Arquitectura civil
Banys públics d'època romànica de Girona (Gironès), declarats bé cultural d’interès nacional.
L’edifici És una construcció d’època romànica edificada sobre les restes d’uns banys anteriors seguint el model de les termes romanes heretat pels banys musulmans Construït entre mitgeres i de planta rectangular, un dels seus costats llargs dona al carrer i l’altre a un pati o jardí Externament, només veiem un mur cec, i tan sols destaca la llanterna de la piscina central i la porta d’accés Internament, passada la porta i un vestíbul, hi ha una dependència que, segons Puig i Cadafalch, era un dipòsit de llenya, i després, passada la porta de ferradura, al costat de la qual hi ha uns nínxols…
Mariàngela Vilallonga i Vives

Mariàngela Vilallonga i Vives
Generalitat de Catalunya (CC0)
Literatura catalana
Llatinista i historiadora de la cultura, acadèmica i política.
Doctora en filologia clàssica per la Universitat Autònoma de Barcelona 1983, inicià la carrera acadèmica i docent al Collegi Universitari de Girona el 1974 Catedràtica de filologia llatina i directora de la Càtedra de Patrimoni Literari Maria Àngels Anglada - Carles Fages de Climent de la Universitat de Girona UdG des de la seva creació l’any 2004, s’ha especialitzat en l’estudi de la literatura llatina del Renaixement segles XV i XVI a la corona catalanoaragonesa, sobre la qual ha publicat nombrosos treballs Coordina el grup de treball Studia Humanitatis, en què participen investigadors d’…
,
Miquel Viladrich i Vilà
El sabater , de Miquel Viladrich i Vilà
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor.
Fill d’un metge, passà la infantesa a Lleida Inicià els estudis d’arquitectura a Barcelona 1907, però els deixà i el mateix any s’installà a Madrid, on s’integrà en les tertúlies dels membres de la Generació del 98 i féu gran amistat amb l’escultor Julio Antonio, amb el qual viatjà per la península Ibèrica 1908 Féu la primera exposició a Madrid 1909, on tornà a exposar el 1912 Residí algun temps a Sevilla 1911, i després s’installà a París amb Julio Antonio Allà fou protegit per Anglada i Camarasa, que el relacionà amb la Hispanic Society de Nova York, la qual esdevingué la principal…
Pere de Torroella
Història
Militar
Literatura catalana
Militar i escriptor.
Vida i obra Jove encara, entre el 1436 i el 1445 era a la cort navarresa del príncep Carlesde Viana, la qual cosa explica que una bona part de la seva producció literària fos escrita en castellà Visqué un quant temps a la cort napolitana del rei Alfons el Magnànim , on, entre altres escriptors, tractà Giovanni Pontano, que l’elogià en humanístics epigrames llatins Lluità amb entusiasme a favor del príncep de Viana, però, en morir aquest, es posà sota l’obediència de Joan II i fou un dels seus més eficaços militars en la guerra civil, sobretot en les campanyes de l’Empordà Fou un escriptor d’…
,
Francesc Alegre
Filosofia
Literatura catalana
Humanista.
Vida i obra Originàriament mercader, però matriculat el 1492 a Barcelona com a ciutadà honrat Havia estat nomenat el 1479, tot i l’oposició de la cort, cònsol de catalans a Palerm i ocupà alguns càrrecs del consell barceloní del 1480 al 1486 És considerat el darrer representant de l’humanisme català a Barcelona Es conserven quatre obres originals seves, pertanyents al gènere allegoricosentimental, d’estructura retòrica i escrites sota la influència dels italians i, a través d’ells, dels clàssics En el Somni recitant lo procés d’una qüestió enamorada , la més interessant, Amor presideix un…
,
Pius Font i Quer

Pius Font i Quer
Botànica
Botànic.
Doctor en farmàcia i llicenciat en ciències químiques Fou professor auxiliar de botànica a la facultat de farmàcia de la Universitat de Barcelona 1917 Per causes extraacadèmiques s’apartà de la Universitat del 1922 al 1933 El 1933 fou nomenat professor agregat de botànica a la facultat de farmàcia de la Universitat Autònoma de Barcelona També fou professor a l’Escola Superior d’Agricultura de Barcelona 1923-39 El 1916 entrà com a naturalista agregat al Museu de Ciències Naturals de Barcelona, del qual més tard 1921 fou director Organitzà l’Institut Botànic de Barcelona, nascut per…
James FitzJames

James FitzJames, primer duc de Berwick
Història
Primer duc de Berwick i comte de Teignmouth (1687).
Militar anglès al servei de França Era fill bastard de Jaume II d’Anglaterra i d’Arabella Churchill, germana del primer duc de Marlborough Intervingué amb el seu pare en l’intent de recuperar el tron anglès des d’Irlanda El 1691 s’estabí definitivament a França hi havia estat educat i s’incorporà a l’exèrcit francès el 1693 era ja tinent general El 1703 es naturalitzà francès, i el 1704 fou enviat per Lluís XIV a la península Ibèrica al capdavant de les tropes franceses al servei de Felip V de Castella, que el féu gran d’Espanya, a l’inici de la guerra de Successió Hispànica , i preparà la…
Agustí Centelles i Ossó
Fotografia
Fotògraf.
D’infant es traslladà a Barcelona amb la seva família Treballà en oficis diversos i s’introduí en la fotografia a través de l’ Agrupació Fotogràfica de Catalunya , de la qual esdevingué més tard un membre destacat Sobresortí com a repòrter gràfic en publicacions com ara El día gráfico , La Humanitat , Diario de Barcelona , La Publicitat o La Vanguardia Utilitzant una cambra “Leica” tingué molta mobilitat i pogué realitzar reportatges molt complets d’esdeveniments com, per exemple, la revolta del 19 de juliol de 1936 a Barcelona o d’altres episodis de la Guerra Civil, com ara les batalles de…
Joana II de Nàpols
Història
Reina de Nàpols (1414-35).
Filla de Carles III i de Margarida de Durazzo Casada 1401 amb Guillem I d’Àustria, duc d’Estíria i de Caríntia, i vídua cinc anys després, tornà a Nàpols per succeir en el tron el seu germà Ladislau I mort el 1414 L’acompanyava Pandolfello Alopo, el seu favorit, el qual s’enemistà amb Muzio Attendolo Sforza Tot el regnat de Joana fou ja una successió d’intrigues entre nobles per tal de situar-se als llocs més alts de la cort, afavorits o contrariats per la mateixa reina Aquesta volia casar-se amb Joan d’Aragó, fill de Ferran I, amb la benvolença de Benet XIII, el qual hi veia un camí per a…
vescomtat de Narbona
Geografia històrica
Territori de Septimània, al voltant de la ciutat de Narbona, creat com a comtat de Narbona arran de la conquesta (759) als àrabs per part del rei Pipí I el Breu.
Els vescomtes de Narbona i de Menerba Hom no en coneix més que uns quants titulars Miló 782, Magnari 791, Esturmió 800-811 i Ademar 812 Arran de la creació de la marca de Gòtia 817, els dominis afectats al comte passaren, amb el títol, als titulars de la marca de Gòtia Des d’aquell moment, les funcions comtals foren exercides pels vescomtes, els quals esdevingueren hereditaris a la segona meitat del segle IX i fundaren una potent dinastia que senyorejà el vescomtat de Narbona fins al segle XV Degueren llur potència a la importància de la vila de Narbona, que encara continuava essent un gran…