Resultats de la cerca

Està inspirat en el sistema de probabilitats inventat pel matemàtic suís Leonhard Euler al segle XVIII El 1979, amb el nom de  Number Place , aparegueren uns llibres de trencaclosques amb sudokus, però el joc no es popularitzà fins el 1986, quan l’editor i empresari japonès Maki Kaji  Sapporo, 8 d’octubre de 1951 – Tòquio, 10 d’agost de 2021, president de l’empesa Nikoli, li donà el nom de sudoku en japonès sūdoku , compost de sū  ‘xifra, número’ i doku  ‘únic’ La internalització del joc arribà el 2005 amb l’aparició de sudokus en diaris i revistes arreu del món

Format a l’escola d’arts aplicades de París, treballà amb l’editor d’art i galerista Robert Delpire, que el familiaritzà amb el món de la fotografia S’adherí amb Eduardo Arroyo i altres artistes al corrent de la figuració narrativa, radicalment oposada a l’abstracció Després de destruir la seva producció anterior al 1962, conreà una pintura realista, amb coloracions fosques i ambients opressius de motius sovint motius catastròfics, que segons ell volien evocar la violència quotidiana Realitzà també films experimentals EX- 1968, Brighton Belle 1974, La Voleuse 1984 i  Le moindre…

Fou el primer navegador a incloure llenguatge de script a les pàgines web, en la seva versió 2 JavaScript Afegí serveis com la lectura i l’enviament de missatges en la versió Communicator i en l’editor de pàgines web Netscape Composer El 1998 s’alliberà el codi de Netscape sota el projecte Mozilla per permetre el desenvolupament de navegadors web que no fossin Microsoft El 2007 es féu pública la versió 90 del navegador que, a més d’altres funcionalitats, permetia integrar els connectors de Firefox 2 A partir del febrer del 2008 deixà d’oferir noves versions

Llicenciat 1990 en filologia catalana per la Universitat de les Illes Balears i professor de literatura portuguesa a la mateixa universitat Ha publicat els poemaris Difícil naufragi 1997, Apocatàstasi 2001 i Vulgata 2004 Ha traduït del portuguès, entre d’altres, Castro 1990, d’António Ferreira, Fra Luís de Sousa 1997, premi Josep M de Sagarra de traducció teatral, d’Almeida Garrett i Llibre del desassossec 2002, premi Crítica Serra d’Or de traducció 2003, de Fernando Pessoa −juntament amb Nicolau Dols−, i del llatí, els Himnes d’Hildegarda de Bingen Ha estat editor de la poesia…

De família angloirlandesa, estudià a Eton College i a la Universitat d’Oxford Especialista en història intellectual i moderna d’Europa, és catedràtic de la Universitat de Califòrnia a Los Ángeles i milibrand fellow a la London School of Economics Dels seus llibres destaquen Passages From Antiquity to Feudalism 1974, Lineages of the Absolutist State 1974, Considerations on Western Marxism 1978 i The Origins of Postmodernity 1998 Entre el 1962 i el 1982 fou editor de la revista New Left Review , portaveu de la historiografia marxista britànica, i dirigí l’editorial associada a la…

Inicialment en castellà, utilitzà les installacions de l’antic Diari de Tarragona  L’any 1984 fou adquirit per un grup d’editors privats, i Luis Sánchez-Friera González Lleó, 1943 – Tarragona, 18 d’agost de 2023 esdevingué editor i president, càrrec que ocupà fins a la seva mort Sota el seu mandat es modificà el nom de la publicació per l’actual,  Diari de Tarragona , recuperant una capçalera que té els orígens l’any 1808 Inclou articles en català i en castellà L’any 2008 tenia uns 103000 lectors diaris, segons el baròmetre de la comunicació i la cultura

Cultivà el teatre, la poesia, la narració breu i la biografia Fundador, editor i redactor de la Gazetta Ladina 1922, passà 1939 a redactor literari del nou Fögl Ladin A partir del 1951, animà una companyia de teatre ambulant Entre les seves obres cal esmentar Il nar da Fallun narració, Chanzuns umoristicas cun la guitarra, L’alba e la s-charbunada narració en vers, Gian Travers e la chanzun da la guerra de Müsch, Il premi da la vita teatre, en collaboració amb Men Gaudenz, In bocca d’luf, Il Battaporta poesia, Chanzuns per la guitarra

Filla de Rafael Dalmau , començà a treballar a la Llibreria Dalmau 1945 i a l’Editorial Dalmau i Jover 1946 El 1959 fundà, juntament amb el seu pare,  Editor , editorial de llarga tradició a Catalunya que, entre d’altres, publica la collecció “Episodis de la Història” des del 1954  El 1978 signà el manifest fundacional de l’Associació d’Editors en Llengua Catalana, l’única dona entre els signants El 2021 fou guardonada el Premi Nacional de Cultura per la seva trajectòria al capdavant de l’editorial Estigué casada amb el fotògraf i historiador  Pere Català i Roca

Formà part, i en fou teòric, del grup BBPR , que significà l’esforç més coherent i positiu envers els postulats de l’anomenada segona generació d’arquitectes moderns Al grup es deu la colònia helioterapèutica de Legnano 1937-38 i la Torre Velasca 1957, totes dues a Milà, així com l’edifici comercial Hispano Olivetti, a Barcelona 1960-64 Fou un dels membres més actius del CIAM 1951 i del CIAM 1959 Editor de la revista Domus , dirigí 1954-65 Casabella continuità , des d’on establí polèmiques d’àmbit internacional, com la del Neoliberty, el 1959

Periodista, redactor del Berliner Tageblatt , fou crític teatral de Hannover 1921-23 i més endavant editor de la Neue Literarische Welt Conegut per tractar alguns temes eròtics i escabrosos, com en les novelles Die Verdammten ‘Els condemnats’, 1923, Stürmischer Frühling ‘Primavera borrascosa’, 1937, etc, el centre de la seva temàtica, però, sempre foren els límits de la condició humana, que reflectí amb vigorós dramatisme Durant el nazisme la seva obra fou condemnada Posteriorment es dedicà a la novella històrica, com Das Reich der Dämonen ‘L’imperi dels diables’, 1968 El 1975…