Resultats de la cerca

Correspon a les comarques de llengua catalana atribuïdes des de la conquesta de Jaume I al bisbat de Tortosa dins el qual es mantingueren fins al 1960 i, aproximadament amb Almenara i sense l’Alt Millars, a l’antiga governació de dellà Uixó o de Castelló de la Plana correspon, igualment, a la zona de parla catalana de la província de Castelló inclòs Olocau del Rei L’àrea comercial de Castelló de la Plana amb les subàrees de Morella i de Vinaròs comprèn aquesta regió excepte Almenara i gran part de la Tinença de Benifassà, a més de l’Alt Millars i d’una zona veïna d’…

El límit septentrional són les serres de Bellmunt i d’Almenara, que la separen de la ribera de Sió A l’E i al S aquesta plana arriba fins a l’arc de terres més altes de la Segarra i de les Garrigues, amb l’accepció tradicional de les quals es contraposa Així, només el sector de la comarca administrativa de l'Urgell, a l’W de Tàrrega —que en resta exclosa—, al S de la serra d’Almenara i al N de Maldà, forma part del pla d’Urgell, al qual pertanyen, però, també el sector septentrional de la comarca de les Garrigues amb les Borges, Juneda, Puiggròs i Arbeca, el sector…

Les activitats industrials són les derivades de l’agricultura hi ha magatzems de preparació de fruita El poble 1 417 h agl 2006, quartellers 42 m alt és a llevant de Quart, població de la qual depengué eclesiàsticament des del 1547 fins al 1902 abans depenia de Sagunt l’església parroquial de Santa Anna és obra del 1669 Fou lloc de moriscs 70 focs el 1609 de la fillola de la Vall d’Uixó Antiga alqueria islàmica, pertangué, com Quart, als Pròixida, comtes d’Almenara, des del s XVII, i després també als comtes de Faura Es conserva una casa senyorial del s XVI La banda de música de…

Passà per enllaç als Taverner, comtes de Darnius, als Fiveller, ducs d’Almenara Alta, i als Martorell, marquesos d’Albranca

Port de pesca i miner, per on surt el mineral de plom de la serra d’Almenara, i mercat agrícola espart, cereals

En fou segon titular el seu germà Oleguer de Taverner i d’Ardena Passà 1834 als Fiveller, ducs d’Almenara Alta, i als Martorell 1896, marquesos d’Albranca

Fou autor de Disertación histórico-crítica de las antigüedades de la villa de Almenara 1821, de la comèdia Los encantos de Medea i alguns poemes i obres de circumstàncies

Féu les pintures del retaule de l’església d’Almenara, les del retaule del Roser de Santa Maria de Morvedre 1730, les del presbiteri de Godella i les del sagrari de la parròquia de Xest

Passà als Pròixida, comtes d’Almenara, als Gurrea, barons de Gurrea, als Bardaixí, barons de Pertusa i marquesos de Cañizar, als Rebolledo de Palafox, marquesos de Lazán, als Mencos i als Álvarez de Toledo, comtes de Villapaterna

Al sector muntanyós hi ha 100 ha de pins i unes 50 de matollar L’agricultura ocupa la part plana del terme 80% de la superfície, en la major part dedicada al secà 400 ha de tarongers i també d’hortalisses ametllers, garrofers i oliveres El regadiu 250 ha aprofita l’aigua de la font de Quart , que neix al peu de la Creu i que rega tots els municipis de les valls de Segó i també el d’Almenara Plana Baixa l’ordenació jurídica de la font data del 1437 i la comunitat de regants té la seu a Quart Les activitats industrials són limitades a les derivades de l’agricultura magatzems de…