Resultats de la cerca
Es mostren 81 resultats
Pinsk
Ciutat
Ciutat de l’oblast’ de Brest, Bielorússia.
Port fluvial a la desembocadura del Pina al Prip'a, té drassanes, indústria lleugera del cuir i de la fusta i foneries Té un institut de projecció de sistemes de millorament de les terres i altres escoles tècniques especialitzades
Orša
Ciutat
Ciutat de l’oblast’ de Vitebsk, Bielorússia.
Ciutat portuària a les vores del Dnièper i antiga cruïlla estratègica de rutes esmentada ja al s XI, té indústries metallúrgiques i és un centre molt important de la indústria tèxtil
Borisov
Ciutat
Ciutat de l’oblast’ de Minsk, Bielorússia.
Port fluvial al riu Berezina, té construccions mecàniques, metallúrgia i indústria de la fusta Hi ha també fabricació de pianos
Baranoviči
Ciutat
Ciutat de l’oblast’ de Brest, Bielorússia.
Té indústria lleugera i alimentària i és un nus ferroviari
Gomel’

Palau dels Rumiantsevs-Paskevices, a Gomel'
© Belarus.by
Ciutat
Capital de l’oblast’ homònima, a Bielorússia.
Port fluvial al riu Sož, afluent del Dnièper, és també nus ferroviari i de carreteres És un nucli industrial maquinària, fàbrica de superfosfats, mobles, paper, blanqueries i indústria pesant i un centre cultural Centre d’ensenyament superior Universitat Estatal de Gomel’, fundada el 1969 Cal destacar-ne el castell, actualment museu
països en transició
Economia
Expressió amb què el Banc Mundial anomena un conjunt de 28 països que entre el 1917 i el 1950 desenvoluparen un sistema d’economia planificada i que a partir de la dècada dels noranta han començat una transformació vers la instauració d’un sistema de lliure mercat.
Es tracta d’un procés que requereix canvis molt profunds i que és tutelat pels principals organismes internacionals Aquest grup és format per 10 països de l’Europa de l’est i central Albània, Bulgària, Croàcia, Eslovàquia, Eslovènia, Hongria, Macedònia, Polònia, Romania i la República Txeca, els 15 sorgits de la disgregació de l’URSS Armènia, Azerbaidjan, Bielorússia, Estònia, Geòrgia, Kazakhstan, Kirguizistan, Letònia, Lituània, Moldàvia, Rússia, Ucraïna, Uzbekistan, Tadjikistan, Turkmenistan, la Xina, Mongòlia i Vietnam
línia Curzon
Geografia històrica
Frontera proposada pel ministre d’afers estrangers britànic George Curzon arran de l’armistici entre Polònia i l’URSS (1920).
Bé que no fou acceptada per la vencedora Polònia, que per la pau de Riga 1921 s’annexà un extens territori a l’E de la línia, a la conferència de Jalta febrer del 1945 fou recuperada per les potències aliades, i confirmada per Polònia i l’URSS en el tractat de Moscou agost del 1945 Amb petits canvis posteriors 1951, és la vigent actualment, si bé després de la desaparició de l’URSS 1991 separa Ucraïna i Bielorússia de Polònia
Minsk
Ciutat
Capital de Bielorússia i de l’oblast’ homònima.
Estesa a ambdues vores del Svisloč’, afluent del Berezina, és situada a uns 200 m sobre el nivell del mar És un gran centre industrial les branques principals són constituïdes per la indústria del metall i per les construccions mecàniques i aporta una quarta part de la producció industrial de la república Hom hi fabrica tractors, electrodomèstics, transformadors, el 80% dels teixits de llana i el 34% del calçat Té acadèmia de ciències, tretze centres d’ensenyament superior i universitat És esmentada per primera vegada en els annals del 1067 com a fortalesa del principat de Polock Des de la…
Bug
Riu
Riu d’Ucraïna i Polònia, afluent per la dreta del Vístula (814 km).
Neix al vessant occidental de l’altiplà de Podòlia, a Ucraïna, i flueix vers el nord durant una part del seu curs forma la frontera entre Polònia, Ucraïna i Bielorússia s’orienta després cap a l’oest, s’endinsa en territori polonès i desemboca al Vístula al nord-oest de la ciutat de Varsòvia Té un règim nivopluvial, i és navegable fins a Brest, bé que la navegació resta interrompuda a causa del glaç durant els mesos d’hivern, mentre que en el curs alt el canal Dneprovsko-Bugskij l’uneix a la conca del Prip'at’ i del Dnièper