Resultats de la cerca
Es mostren 58 resultats
catàleg astronòmic
catàleg astronòmic Miniatura d’un manuscrit d’astronomia d’Alfons X de Castella-Lleó que representa la constel·lació del Dragó
© Fototeca.cat
Astronomia
Relació de cossos celestes acompanyada de diversa informació relativa a cadascun d’ells.
Hom pot distingir dues grans classes de catàlegs D’una banda, els catàlegs patrons , els quals ofereixen amb una gran precisió les dades relatives a un nombre reduït de cossos celestes D’altra banda, els catàlegs derivats , que presenten un gran nombre de cossos celestes però amb dades molt més incertes Els catàlegs d’estels són els primers en importància i en nombre hom hi dóna sempre la situació per mitjà de l’ascensió recta i de la declinació, la magnitud i, eventualment, alguna altra dada Els catàlegs de magnituds visuals foren els primers a ésser establerts, i des del d’Hiparc, de 1 020…
Alberto Campo Baeza
Arquitectura
Arquitecte castellà.
Es graduà a l’ETSAM l’any 1982, on és professor de projectes des del 1986 Ha exercit la docència en diverses universitats europees Zuric, Dublín, Nàpols, Copenhaguen i nord-americanes Cornell, Pennsilvània, Filadèlfia Amb la realització de la casa Turégano 1988, a Pozuelo, Madrid, assentà els principis de la seva obra La recreació essencialista dels models de l’arquitectura ibèrica i mediterrània és present en obres de gran intensitat poètica en les quals apareix de manera recurrent el tema del pati És el cas de la casa Gaspar, a Zahora, Cadis 1988, o la casa García-Marcos, a Valdemoro,…
cal·lionímids
Ictiologia
Família de peixos osteïctis de l’ordre dels perciformes que agrupa formes marines, bentòniques i costaneres, de 10 a 30 cm de llargada.
Tenen el cos fusiforme, el cap ample i deprimit, amb els ulls i les obertures branquials petits situats a la part superior del cap La femella és més petita i de coloracions més suaus i uniformes que el mascle, el qual porta un fibló preopercular de diverses puntes, que utilitza per a la defensa i per a subjectar la femella durant la fresa No tenen escates i presenten dues aletes dorsals, la primera més curta que la segona en les femelles, i més llarga en els mascles, en els quals constitueixen, juntament amb les coloracions brillants de la lliurea, un distintiu nupcial clar les aletes…
la Lira
Astronomia
Constel·lació boreal situada entre les d’Hèrcules, el Dragó, el Cigne i la Guineueta.
L’estel principal, anomenat Vega , es un dels més brillants del cel boreal, té una magnitud aparent visual de 0,0 i és situat a una distància de la Terra de 81 parsecs Aquesta constellació conté la nebulosa planetària NGC 6720 M57, d’aspecte anular molt característic
escrofulariàcies
Botànica
Família de l’ordre de les personades constituïda per plantes quasi sempre herbàcies, amb flors hermafrodites, zigomorfes, de corol·la gamopètala, normalment quinquelobulada o bilabiada, i ovari súper bilocular, i amb fruits generalment capsulars, amb moltes llavors.
Consta de més de 2500 espècies esteses per tot el món Escrofulariàcies més destacades Antirrhinum asarina asarina Antirrhinum majus conillets , boca de conill, boca de dragó, cans, gossos, vedells Antirrhinum molle gatolins Calceolaria sp calceolària Celsia balearica trepó mascle Digitalis sp digital Digitalis lutea digital groga Digitalis obscura manxiuleta Digitalis ourourea digital purpúria, didalera Digitalis purpurea, ssp dubia didals Euphrasia sp eufràsia Gratiola officinalis gracíola Linaria sp linària Linaria cymbalaria picardia Linaria mino matacabrit Linaria triphylla coloma…
Via Lliure
Manifestació massiva que tingué lloc a Barcelona amb motiu de l'Onze de setembre de 2015.
Convocada i organitzada per l’ Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural , reivindicava la independència de Catalunya per mitjans democràtics Els participants, procedents de tot el territori català, es disposaren al llarg de 5,2 km al llarg de l’avinguda Meridiana de Barcelona, des de Can Dragó Nou Barris fins a les proximitats del Parlament de Catalunya, al parc de la Ciutadella El moment culminant fou, com en les anteriors manifestacions, a les 1714, quan un punter gegant transportat per atletes començà el recorregut d’un extrem a l’altre per l’espai central de la…
Andre Geim

Andre Geim
© Universiteit Antwerpen
Física
Físic rus nacionalitzat neerlandès.
Es graduà l’any 1982 a l’Institut Físic i Tecnològic de Moscou i el 1987 es doctorà a l’Institut de Física de l’Estat Sòlid de Černogolovska, on dugué a terme recerca fins el 1990 Després d’una etapa d’estudis postdoctorals a les universitats de Nottingham, Bath i Copenhaguen 1990-94, del 1993 al 2000 fou professor associat de la Universitat de Nimega A partir del 2001 fou professor de la Universitat de Manchester i des del 2002 n'és director del Centre per a la Mesociència i Nanotecnologia Amb Konstantin Novoselov ha dut a terme aportacions crucials en el camp dels superconductors ,…
Juli Capella i Samper
Arquitectura
Arquitecte.
Estudià a l’ Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona 1991 i és un reconegut activista del disseny Fou coordinador de la revista “ON” 1982-84 i, juntament amb Quim Larrea, fundà les revistes De Diseño 1984 i ARDI , a més d’ésser un dels impulsors de la Primavera del Disseny També és autor de llibres com Diseño de arquitectos en los 80 1987-88, Nuevo diseño español 1991, Arquitectura a Catalunya l’era democràtica 1977-1996 1996, Diseño industrial en España 1998 i Arquitecturas diminutas 2000 Ha estat professor de les escoles de disseny Elisava i Eina, de la Universitat…
l’Ossa Major
Astronomia
Constel·lació boreal situada entre les del Dragó, el Bover, els Llebrers, el Lleó Menor, el Linx i la Girafa.
Popularment és anomenada el Carro Conté 210 estels visibles a ull nu, cinc dels quals són de segona magnitud i set de tercera L’astre principal, α Ursae Majoris , és un sistema doble situat a una distància de 142 anys llum de la Terra en el qual l’estel principal és un estel gegant de magnitud aparent visual 2,02, que pertany al tipus espectral K0, mentre que l’estel secundari té una magnitud de 4,96 L’Ossa Major conté un altre sistema doble, constituït pels estels Mizar i Alcor
la Girafa
Astronomia
Constel·lació boreal situada entre les del Dragó, l’Ossa Major, el Linx, el Cotxer, Perseu, Cassiopea i l’Ossa Menor.
Hi ha molt pocs estels visibles a ull nu, i el principal, α -Camelopardalis , és de magnitud aparent 4,38, pertany a la classe espectral O9 i és a una distància de 3300 anys llum de la Terra