Resultats de la cerca

Fill de Manuel I, es casà amb la infanta Caterina, filla de Joana la Boja Establí la inquisició a Portugal 1526 i restablí la Universitat de Coïmbra Durant el seu regnat els navegants portuguesos arribaren al Japó

Fill d’Enric de Borgonya i net per part de mare d’Alfons VI de Castella El 1128 es rebellà contra la seva mare i tutora Teresa a les comarques del Douro i del Minho, i després de vèncer-la a San Mamede s’apoderà del govern efectiu de Portugal Anys més tard, envaí Galícia 1137 i ocupà Tui, ciutat en la qual pactà amb Alfons VII de Castella i li prometé fidelitat Cap al 1139 feu una incursió pel Tejo i derrotà els musulmans a Ourique A partir d’aleshores, Alfons es titulà rei de Portugal, nou estat cristià independent El 1143 es feu vassall de la Santa Seu, a la qual es comprometé a pagar un…

Fill d’ Alfons IV de Portugal i de Beatriu de Castella Fou casat en primeres noces amb Constança Manuel, filla de l’infant castellà Juan Manuel, de la qual restà vidu essent encara príncep hereu Tingué per amant Inés de Castro , dama amb la qual es casà en secret 1354 després d’haver tingut diversos fills L’ascendència dels Castro sobre el príncep i les rivalitats dels grups nobiliaris motivaren la conjura d’un grup de cortesans, que aconseguiren d’Alfons IV el consentiment per assassinar Inés de Castro 1355 Aquest fet motivà la rebellió de l’infant 1355-57, que, un cop coronat…

Segon fill de Pere III i Maria I, fou nomenat regent en caure en demència la seva mare 1790-1816 El 1808 hagué de fugir de la invasió de les tropes napoleòniques, i es refugià al Brasil, on prengué el títol d’emperador El 1821, però, tornà a Portugal

Filla del rei Pere IV Pere I del Brasil i de l’arxiduquessa Leopoldina d’Àustria Heretà la corona portuguesa per mort del seu avi Joan VI i renúncia del seu pare Durant la minoritat de Maria, el seu oncle i regent, l’infant Miquel, l’apartà del poder i intentà de desposseir-la, fins que, amb el concurs de les potències principals, fou enviat a l’exili convenció d’Évora, 1834 El seu regnat es caracteritza per continues convulsions polítiques revolució del setembre del 1836, revolució cartista del 1842 que enfrontaren cartistes, constitucionals moderats, constitucionals exaltats, miquelistes,…

Profundament catòlica, en succeir el seu pare, Josep I, destituí el marquès de Pombal i desféu en part la seva obra En morir el seu marit 1786 i el seu fill gran 1788, embogí gradualment i el seu fill Joan hagué d’assumir la regència 1792 Davant la invasió napoleònica 1807 fou duta al Brasil amb la família reial

Fill del duc Ferran de Viseu i successor de Joan II, contragué matrimoni, successivament, amb les princeses Isabel 1495 i Maria 1500, filles dels Reis Catòlics, i amb Elionor d’Àustria 1518, germana de Carles V A l’interior menà una política autoritària i aristocratitzant restringí les llibertats populars i de la burgesia, instaurà unilateralment nous tributs i privilegià el clergat i la noblesa Durant el seu regnat, l’imperi portuguès ultramarí assolí una gran extensió i Lisboa esdevingué un dels principals centres comercials del continent europeu

Segon fill de Maria II i de Ferran de Saxònia-Coburg-Gotha succeí al seu germà gran, Pere V Monarca liberal, abolí l’esclavatge a les colònies 1868 i desamortitzà els béns eclesiàstics, la qual cosa provocà el pronunciament de Saldanha 1870 Home illustrat, traduí Shakespeare al portuguès

Fill de Pere I i de Constança Manuel Llevat del període 1373-78, el seu regnat transcorregué en permanent estat de guerra contra Castella, per les seves pretensions a aquesta corona a la mort de Pere el Cruel 1369 Formà una coalició amb Catalunya-Aragó i Granada, i després una aliança amb Anglaterra, contra Enric II de Castella, que no tingueren èxit En morir, ocupà el tron el seu germà bastard, el mestre d’Aviz Joan I

Fill de l’infant Joan pòstum i de Joana d’Àustria, filla de Carles I d’Espanya Successor del seu avi Joan III quan tenia tres anys d’edat, durant la seva minoritat governà la seva àvia Caterina 1557-62 i el cardenal Enric 1562-68, que el féu educar en la milícia i la religió Declarat major d’edat a 14 anys 1568, encomanà les tasques de govern a Martim Gonçalves de Càmara i Matinho Pereira Mogut per afanys expansionistes de croada contra els musulmans, i després d’un primer intent fallit 1574, desembarcà al Marroc 1578, però l’exèrcit portuguès fou desfet pels sarraïns a Qsar el Kebir, on el…