Resultats de la cerca
Es mostren 152 resultats
Karl Bartsch
Lingüística i sociolingüística
Filòleg alemany.
Fou professor de filologia romànica i germànica a la Universitat de Rostock, on fundà el primer institut de germanística 1858, i més tard ensenyà a la Universitat de Heidelberg 1871 Publicà Denkmäler der provenzalischen Litteratur 1856, Grundriss zur Geschichte der provenzalischen Litteratur 1872 i Provenzalisches Lesenbuch 1855, convertit, des de la segona edició, en Chrestomatie provençale 1868 i següents Dirigí la revista “Germania” i publicà una edició del Cant de Ramon , de Ramon Llull
Wilhelm von Faupel
Història
Militar
Política
Militar i polític alemany.
En assumir el poder Hitler, fou nomenat director de l’Ibero-Amerikanisches Institut de Berlín 1934 Fou ambaixador del Reich davant el govern de Burgos 1936 i intervingué en la formació de la legió Còndor Però per la seva participació en els fets de Salamanca abril del 1937 el general Franco aconseguí del govern alemany la seva destitució agost del 1937
Heinrich Wilhelm Dove
Meteorologia
Física
Físic i meteoròleg alemany, professor a Königsberg i Berlín i membre de l’institut prussià de meteorologia.
Especialitzat en la climatologia comparada, fou el primer a emprar el concepte de front La seva obra principal és Das Gesetz der Stürme ‘La llei de les tempestes’, 1857
Hans von Diebitsch
Història
Militar
Mariscal prussià.
El 1806 passà al servei de Rússia amb el nom d’Ivan Ivanovič Dibič Gaudí de la confiança d’Alexandre I i de Nicolau II Durant la guerra russoturca 1828-29 s’emparà de Varna i Adrianòpolis, la qual cosa li valgué el títol de Zabalkański ‘el qui travessà els Balcans’ Derrotà els insurrectes polonesos 1830-31 a Grodków i a Ostrołęka
Isaac Deutscher
Historiografia
Periodisme
Política
Periodista, historiador i polític polonès.
Ingressà 1926 en el partit comunista polonès, però en fou expulsat 1932 per les seves crítiques a la política estalinista Traslladat a Londres 1939, collaborà assíduament a “The Economist” 1942-49 i a “The Observer” 1942-47 Entre les seves obres més importants cal citar Stalin, A Political Biography 1949, una trilogia sobre Trotskij 1954-63, Russia after Stalin 1953 i uns altres treballs sobre el món soviètic
Otto Müller
Pintura
Pintor alemany.
Aprengué la litografia i estudià a l’acadèmia de Dresden A Berlín 1908, EHeckel l’introduí al grup Die Brücke 1910-12, i es relacionà particularment amb ELKirchner Amb formes anguloses i amb efectes menys brutals que altres expressionistes, creà una obra pictòrica i gràfica d’un gran lirisme decoratiu, inspirada en la pintura egípcia, amb una temàtica dedicada al món dels gitanos
Joseph Wilpert
Arqueologia
Cristianisme
Arqueòleg i liturgista alemany.
Ordenat de sacerdot 1833, es traslladà a Roma, de primer com a capellà del cementiri teutònic, i més tard adscrit al Collegi Prelatici dels Protonotaris Apostòlics, del qual esdevingué degà Dedicat gairebé completament a l’estudi de l’arqueologia cristiana, hi projectà la seva considerable erudició litúrgica i contribuí a mantenir-la sobre bases científiques, com a Prinzipienfragen der christlichen Archäologie ‘Fonaments de l’arqueologia cristiana’, 1890, i a prestigiar-la tot illustrant-ne amb agudesa els monuments, com a Die Malerein der Katakomben Roms ‘Les pintures de les catacumbes de…
Abraham Gottlob Werner
Geologia
Geòleg alemany.
Fou professor a Freiberg Investigà sobre mineralogia i sobretot les roques, que classificà És conegut especialment per la teoria neptunista sobre l’origen de les roca Publicà, entre altres obres, Kurze Klassification und Beschreibung der Gebirgsarten ‘Petita classificació i descripció dels terrenys’, 1787 i Geognosis 1801
Abraham Robinson
Lògica
Matemàtiques
Matemàtic i lògic nord-americà d’origen alemany.
Fou professor a les universitats de Toronto, Jesuralem, Los Angeles i Yale Fou creador de l’anàlisi no estàndard i de la teoria de models Els seus treballs són recollits a Non-Standard Analysis 1966-74
Johann Wilhelm Ritter
Física
Físic alemany.
Inicialment ajudant de farmàcia, es dedicà després a la investigació física, sobretot en electricitat i electròlisi Descobrí el principi bàsic de l’acumulador 1803, establí la primera sèrie electroquímica metàllica i analitzà els efectes del galvanisme Descobrí els raigs ultraviolats Publicà Physikallisch-Chemische , en 3 volums 1806, i Das Elektrische System des Körpers 1805, entre altre obres