Resultats de la cerca

És dividida en 9 partits judicials i 138 municipis 1960 En l’efímera divisió de l’Estat espanyol en prefectures del 1810, la primera reorganització administrativa que, als Països Catalans, fragmentà les unitats històriques, Alacant esdevingué capital de la prefectura del seu nom, corresponent al departament del Cap de la Nau de la divisió proposada per Juan Antonio Llorente uns anys abans, que serví de base d’aquesta reorganització El 1822, en la divisió provincial decretada pel govern liberal, fou creada la província d’Alacant, la més meridional de les quatre en què fou dividit el País…

També fou anomenat partit , i en el cas d’ésser la capital una plaça forta, governació denominació que predominà al País Valencià Al Regne de València foren establerts els corregiments de València, Alacant, Castelló de la Plana, Xàtiva San Felipe, Morella, Oriola, Alzira, Dénia —amb títol de corregiment de la Vila Joiosa—, Alcoi, Peníscola, Xixona, Montesa i Cofrents, bé que alguns foren, de fet, agregats a d’altres com el de Montesa i Cofrents, al de Xàtiva Al Principat de Catalunya hi hagué els de Barcelona, Mataró amb alcaldia major a Granollers, Girona amb alcaldia major a…

Encloïa els dos districtes rurals de Bugaia Alta i Bugaia Baixa

L’any 1928 es traslladà a Barcelona, on acabà el batxillerat, i el 1930 inicià la carrera de medicina Durant la Segona República freqüentà ambients catalanistes i exercí el periodisme al Xut 1930 i La Jornada de Lleida 1931 El 1933 fundà la revista quinzenal catalanista Clarí a la seva vila natal Llicenciat el 1936 per la Universitat Autònoma de Barcelona , fou deixeble d’ Emili Mira la influència del qual el decantà envers la psiquiatria Mobilitzat durant la Guerra Civil Espanyola, exercí de metge militar en el bàndol republicà a València i posteriorment a Xixona, on treballà a…

El riu de Montnegre o Sec és el límit septentrional, i corre prou encaixat als propis sediments La faixa costanera, malgrat la denominació turística, pertany als termes d’Alacant i el Campello L’única eminència és el Calvari, a l’W Les terres incultes són escasses, puix que el regadiu molt lax, abasta 900 ha, unes 300 de vertadera horta, 350 d’ametllers, 100 de garrofers El vell sistema de regadiu aprofita l’aigua embassada al pantà de Tibi a través de la séquia Major, que prové de l’assut o pantanet de Mutxamel i el Gualeró, assut arruïnat que recollia les aigües de duit del Montnegre els…

La seva demarcació s’estén per la zona meridional de l’actual província d’Alacant Oriola, Dolores, Elx, Alacant, Novelda, Monòver, Villena, Xixona, la Vila Joiosa, Callosa d’En Sarrià, Callosa de Segura, Mutxamel i Torrevella Consta de cent vuitanta-cinc parròquies, dividides en disset arxiprestats una de les parròquies és a l’illa de Tabarca Té una extensió de 4415 km 2 La creació definitiva del bisbat tingué lloc el 1563 a instàncies de Felip II i amb l’autorització del papa Pius IV 1564 El seu territori corresponia a la governació d’Oriola més Cabdet i Aiora, que eren del Regne de…

La relació amb el bisbat fou molt duradora Guillem de Vilamarí , cavaller, tenia en feu l’església de Sant Esteve d’En Bas 1226 Bernat de Vilamarí fou bisbe de Girona, i anà al concili de Viena del Delfinat, on morí 1312 El succeí en la mitra el seu nebot Guillem de Vilamarí , abat de Sant Feliu de Girona mort el 1318 Berenguer de Vilamarí mort el 1305 és conegut com a capità d’una galera de la Companyia Catalana, l’única que resistí durant el combat on fou pres Berenguer d’Entença Ramon de Vilamarí rebia delmes d’Argelaguer, Tortellà, Boadella, Peralada, etc 1311-20 Guillem de Vilamarí i…