Resultats de la cerca

Fill de Psammètic I i segon faraó de la dinastia XXVI 664-525 aC Intentà de restablir el domini egipci a Síria i a Palestina valent-se de mercenaris grecs El 609 aC anà a Àsia en ajut d’Aššur-uballit contra Nabopolassar La derrota del sobirà assiri no el deturà i vencé Josies, rei de Judà i partidari de Nabopolassar, a Megiddo En 606-605 aC els egipcis controlaven Palestina, la costa fenícia i part de Síria, però la victòria de Nabucodonosor II a Karkemiš 605 aC posà terme a la política expansionista del faraó a l’Àsia A l’interior, Nekao II…

Fill de Suttarna II, pujà al tron després de l’assassinat del seu germà Artaššumara Casà la seva filla, Tadu-Ḫepa, amb Amenhotep III, i continuà així la política proegípcia iniciada pel seu avi Artatama I 1450 aC Derrotat, però, per Šuppiluliumaš I ~1365 aC, perdé les possessions síries de Karkamiş, Alep, Mukiš, els països Nuḫaš, Neya, Araḫtu i Ukulzat en una nova derrota ~1355 aC perdé la resta dels dominis, amb la capital de Mitanni Waššuganni Fou assassinat pel seu fill Kurtiwaza

Tercer i darrer faraó de la dinastia XXX, el nom egipci del qual era Nekhtḥareḥbe Durant una expedició contra els perses a Fenícia, destronà el seu oncle Teos 362-361 aC amb l’ajut d’Agesilau, rei d’Esparta, el qual l’ajudà també a sufocar la insurrecció de la vila de Mendes a la seva tornada a Egipte El 350 aC afrontà, amb èxit, Artaxerxes III, però el 343 aC fou derrotat completament pel sobirà persa, el qual tornà a ocupar Egipte i fundà la dinastia XXXI Fou un gran constructor

Tot i ésser l’onzè fill de Qingdi, pujà al tron a 15 anys i inicià tot seguit 133 aC una política exterior agressiva dominà els nòmades de la frontera septentrional l’actual Ūighūr Zizhiqu, estengué els seus dominis al S, fins als actuals Vietnam i Corea, i a l’W, fins a Taškent Reorganitzà el govern imperial establint una xarxa administrativa de supervisió, creà nous imposts per a finançar l’exèrcit i convertí el confucianisme en religió d’estat El seu regnat coincideix amb la màxima esplendor de la dinastia A la seva mort s’inicià un període d’inestabilitat, a causa sobretot de…

Fou adoptat pel seu oncle Gai Juli Cèsar com a fill l’any 44 aC i prengué el nom d’Octavi A la mort de Cèsar organitzà, amb Marc Antoni i Lèpid , el redreçament del partit cesarià Obtingué l’ajut del senat, mogut per Ciceró, que s’oposava a Antoni L’any 43 aC constituí el segon triumvirat amb Marc Antoni i Lèpid, la primera acció del qual fou d’eliminar l’oposició anticesariana per mitjà de proscripcions i de presentar batalla a Cassi i Brut, que foren vençuts i morts a Filipos el 42 aC Assolida la pau, els triumvirs es repartiren el territori romà, i…

Fill d’Antíoc, general de Filip II de Macedònia, a la mort d’Alexandre el Gran fou elegit lloctinent del regent Perdicas, en l’assassinat del qual intervingué Obtingué la satrapia de Babilònia 321 aC, que li fou presa per Antígon el Borni Refugiat a la cort de Ptolemeu I d’Egipte, contribuí a la victòria d’aquest sobre Demetri Poliorcetes, fill d’Antígon, a Gaza 312 aC Això li permeté de recuperar Babilònia i sotmetre la Susiana i la Mèdia Sotmeté també Pèrsia i la Bactriana, i en un nou repartiment de l’imperi 301 aC li correspongué Síria Ocupà solament…

Fill de Ptolemeu II i d’Arsínoe, recuperà la Cirenaica gràcies al matrimoni amb la filla de Magas Envaí el regne selèucida 245 aC, on la seva germana Berenice, vídua d’Antíoc II, havia estat assassinada Intervingué igualment en els afers grecs, consolidant els seus dominis fins a la Tràcia i portant Egipte a l’apogeu del poder Entre altres, construí el temple egipci d' Idfû

Fill de Salmanassar I , sotmeté 1244-43 aC amb una gran brutalitat els qutu , que habitaven els Zagros SE d’Assíria i el país dels subari , que comprenia deu estats hurrites situats al curs superior del Tigris, dirigits segurament per Eḥli-Tešub d’Alzi, submissió que significà el control de les mines de coure d’Ergani Maden i de les rutes que menaven a Anatòlia Al nord, derrotà quaranta caps dels països nairi futur regne d’Urartu i arribà fins al llac Van o d’Úrmia Finalment 1234 aC vencé Kaštiliaš IV 1243-35 aC, rei cassita de Babilònia, país que…

Continuà la lluita contra la Jònia i sotmeté Efes i les illes En tota l’antiguitat fou proverbial la seva riquesa són famoses les seves monedes Fora del xoc amb les ciutats jònies, el filohellenisme de Cressus era total L’oracle de Delfos li garantí que si atacava els perses destruiria un gran imperi entrà, doncs, en territori persa, però fou vençut per Cir el Gran 547 aC, que s’apoderà de tot el regne de Lídia

Succeí el seu pare, Nicomedes III, i hagué d’afrontar el seu germanastre Sòcrates, que s’havia emparat del poder l’any 90 aC Nicomedes V Vençut 88 aC per Mitridates, abandonà el país, però hi tornà amb l’ajut de Sulla En morir, deixà el regne en herència als romans