Resultats de la cerca
Es mostren 420 resultats
Gascunya
País d’Occitània, limitat a l’W per l’oceà Atlàntic, al N i a l’E per la Garona i al S pels Pirineus i pel País Basc; correspon als departaments francesos de Gèrs, Landes i Alts Pirineus i part dels de Gironda, Olt i Garona, Tarn i Garona, Alta Garona, Arieja i Pirineus Atlàntics.
La província romana Novempopulania rebé el nom actual dels gascons o vascons vascó, que, procedents del vessant meridional dels Pirineus, s’hi establiren ja des del 561 El 602 el territori fou incorporat a Aquitània, sota el govern del duc galloromà Genialis, que fou reconegut com a tal pels germans Teodoric II de Borgonya i Teodored II d’Austràsia, els quals havien acabat de sotmetre els gascons L’afebliment dels reis merovingis afavorí que aquests pobles recuperessin l’autonomia, i l’aliança amb els aquitans permeté la restauració de l’antic regne de Tolosa entre el 660 i el 670, regit pels…
Àvila
Vista general de la ciutat d’Àvila i de les seves muralles que daten del segle XII
© Arxiu Fototeca.cat
Municipi
Ciutat i capital de la província homònima, a la comunitat de Castella i Lleó, situada a l’àrea de contacte entre la serra d’Àvila i la Meseta septentrional, sobre la vall de l’Adaja, a 1 126 m d’altitud.
Agricultura cereals i indústries derivades, teixits de cotó, fabricació de vehicles industrials Centre d’àrea comercial Part de la Lusitània romana, Àvila fou ocupada alternativament, després de la invasió sarraïna s VIII, pels cristians i pels musulmans Reconquerida definitivament per Alfons VI de Castella-Lleó el 1088, fou repoblada per Ramon de Borgonya amb gent vinguda de Covaleda i de Lara i d’altres llocs de Castella esdevingué centre d’atracció de la comarca i fou visitada freqüentment per àrabs i jueus Al començament del s XIV, hi vivien barrejats els avilesos de les tres religions…
Holanda
Divisió administrativa
Regió occidental dels Països Baixos, dividida en dues províncies: Holanda Septentrional i Holanda Meridional.
Situada sota el nivell del mar, és protegida per unes barreres naturals de dunes i per una sèrie de dics És una regió eminentment agrícola i productiva, gràcies a la xarxa de canals d’irrigació Antic territori dels bataus, dominat successivament per frisis i francs fou llavors que hi penetrà el cristianisme, per obra de sant Wilibrord, hom considera que la dinastia holandesa fou fundada pel comte frisi Dirk I segle X, els successors del qual tractaren d’expandir-se Al segle XIII Guillem II, comte d’Holanda, assolí el títol d’emperador germànic 1254-56 i promogué la regió, que més tard sotmeté…
Joan Anguera i Picanyol

Joan Anguera en una escena de l’obra Mequinensa
© TNC / David Ruano
Teatre
Actor, director i pedagog.
Després de cursar estudis de magisteri i de teatre a l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual i als Estudis Nous de Teatre, es llicencià en art dramàtic a l’Institut del Teatre de Barcelona 1978, on fou professor d’interpretació i tallers 1977-2008 El 1967 fundà el Grup de Teatre Vermell × 4 i entre el 1972 i el 1996 formà part, i fou el cap visible, de la companyia La Gàbia Teatre de Vic, amb la qual ha intervingut en més de quaranta espectacles com a actor o director, entre els quals destaquen Invents a dues veus , de RDubillard 1987, i Sr Picasso C/Montcada 15-17 Barcelona 3 ,…
casa d’Àustria
Nom amb el qual fou coneguda a Europa la nissaga dels Habsburg, des que Àustria s’identificà amb llurs possessions hereditàries a partir de la reunió definitiva d’Àustria, Estíria, Caríntia, Carniola, el Tirol i les possessions de Suàbia.
Aquesta designació no solament fou aplicada a la branca alemanya de la família sorgida de l’infant Ferran a qui l’emperador Carles V, el seu germà, lliurà a la dieta de Worms, el 1521, l’herència austríaca, sinó també a la branca hispànica descendent de Carles V, del qual heretà les corones de Castella, de Catalunya-Aragó i de Borgonya Aquesta branca s’extingí amb la mort de Carles II el 1700 sense descendència masculina, i la primera, amb Carles VI, que morí el 1740, igualment sense descendència masculina i que entre el 1705 i el 1725 fou rei de les corones de Castella i de Catalunya-Aragó…
Unifred
Història
Comte de Barcelona, potser de Girona i d’Empúries, de Rosselló, de Narbona i d’altres comtats septimans (857-864).
La seva procedència és controvertida El 857 Carles II el Calb li encomanà el marquesat de Gòtia, en substitució del destituït Odalric, a més dels comtats de Beaune i Autun, a Borgonya, que havia pres el traïdor Isembard El mateix 857 negocià un tractat de pau i amistat amb el governador de Saragossa ‘Abd al-Uwar, el qual li permeté de passar l’any 858 a França, on ajudà Carles el Calb en la defensa del regne contra els normands, contra una invasió de Lluís II el Germànic i contra les dissidències de la noblesa Al juny del 859 aconseguí de Carles el Calb a Attigny tres preceptes…
comtat de Flandes
Geografia històrica
Territori que fou regit per distintes dinasties comtals.
La primera dinastia fou iniciada per Balduí I de Flandes , dit Braç de Ferro mort el 879, gendre de l’emperador Carles II, que hagué de defensar el comtat de les escomeses dels normands El seu fill Balduí II, dit el Calb mort vers el 919, fou, de fet, el primer comte independent El seu fill Arnulf I , dit el Vell mort el 964, i el besnet d’aquest, Balduí IV , dit el Barbut mort el 1036, continuaren la política d’independència, d’expansió —fins a tocar del ducat de Normandia i ocupant els comtats de Zelanda 1006 i d’Aalst 1033— i de consolidació territorial, seguida també pel fill…
Belfort
Ciutat
Ciutat d’Alsàcia, capital del departament francès del Territori de Belfort, dins la regió administrativa de Borgonya i el Franc Comtat.
Situada vora el riu Savourense, és un nucli industrial indústria tèxtil, adobs, fàbriques de mobles, maquinària i un nus de comunicacions ferrocarril El nucli primitiu fou fundat pels romans dalt d’un turó En aquest lloc fortificat fou construït a l’edat mitjana un castell de la casa dels Bar, que, després de diverses alternatives passà a França el 1648 Belfort és cèlebre pels tres setges que hagué de suportar el del 1814, el del 1815 i finalment el del 1870, durant la guerra francoprussiana, en el qual la ciutat fou brillantment defensada pel coronel P Denfert-Rochereau Pel tractat de…
Valais
Divisió administrativa
Cantó del s. de Suïssa, al límit amb França i Itàlia.
La capital és Sion Correspon aproximadament a l’alta conca del Roine, i constitueix una de les individualitats més peculiars de Suïssa S'estén des del Sant Gotard, a l’E, fins al llac de Ginebra, a l’W el límit N és format per la línia de crestes de l’Oberland bernès i els Alps de Friburg, mentre que el límit s passa per la línia de crestes dels Alps Penins Hi ha un sector muntanyós, amb cims de més de 4 000 m, format pels Alps Bernesos al N i pels Penins al S, amb les màximes altituds del país Monte Rosa, 4 645 m Cerví, 4 482, i entre ambdós s’estén la vall pròpiament dita, ampli solc d’…
Delfinat
Delfinat El cim de Barre des Écrins, als Alts Alps
© Fototeca.cat
Regió històrica del sud-est de l’Estat francès, parcialment inclosa dins Occitània, que s’estén del Roine als Alps, pels actuals departaments d’Isère, Drôme i Alts Alps.
Centrada primer entorn de Viena, la capitalitat passà a Grenoble La regió és dividida en dos sectors al nord, el de parla francoprovençal, i al sud, la part més gran, l’occità, i comprèn les comarques del Valentinès, les Baronies i Champsaur, amb centre a Valença La línia divisòria passa pel sud de les àrees d’influència de Lió i de Grenoble És una àrea predominantment agrícola, amb conreu de cereals blat i blat de moro i de fruiters, i amplis sectors de bosc Hi ha jaciments de bauxita a L’Argentièra i d’hulla a La Mura La indústria és, especialment, tèxtil, paperera i del cuir Anomenat…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina