Resultats de la cerca
Es mostren 8939 resultats
Emili Boix
Literatura catalana
Medicina
Poeta.
Exercí de metge Fundà, a París, el grup català Canigó Publicà diversos poemes en revistes rosselloneses Així, per exemple, el 1915 publicà a Revue Catalane el poema L’àliga blanca , que, com molts poemes d’autors rossellonesos de llengua catalana, defensa la catalanitat d’aquesta regió francesa i, en plena guerra europea, ataca el bàndol alemany
,
Llúcia Bartre
Teatre
Literatura catalana
Comediògrafa.
Fundà una companyia de teatre amateur que començà representant en francès La demanda del públic d’obres en català la impulsà a escriure comèdies de costums, entremesos i sainets de caràcter popular Les seves obres, ambientades al Rosselló i inscrites en la tradició provinent de les farses medievals, denuncien els vicis dels pobles de pagès i alhora en reflecteixen els costums Set volums compilen les quaranta-cinc peces que escriví, tretze de les quals foren traduïdes al francès Els títols més destacats són Primers passos 1931, Retalls 1933, Flors d’argelac 1934, Gendre i sogra 1937, Rialles…
,
Josep Francesc Ildefons Ramon d’Albert
Història
Dret
Advocat i polític.
Fou professor de dret a Perpinyà, on exercí diversos càrrecs oficials A París, on residí des del 1763, arribà a lloctinent general de la policia 1775 i conseller d’estat davant el ministeri Turgot Publicà Lettres d’un avocat 1765 oposant-se a la versió del cos de dret civil francès Un resum cronològic de la història romana no fou publicat fins el 1820 Altres obres seves s’han perdut, com un estudi de les Lettres de cachet en collaboració amb Malesherbes i un treball extens sobre les lleis d’Europa
Pere Fouché
Lingüística i sociolingüística
Lingüista.
Especialitzat en fonètica, el 1923 en fou professor a la Universitat de Grenoble el 1931 passà a la Sorbona, després d’haver explicat història de la llengua francesa a Estrasburg 1926 A París dirigí l’Institut de Phonétique, el Musée de la Parole, la Revue Internationale d’Onomastique i Le Français Moderne El 1924 publicà la seva important tesi doctoral Phonétique historique du roussillonnais i Morphologie historique du roussillonnais Tolosa 1924, complementada el 1925 amb un article a la Revista de Dialectologia Catalana sobre Le diphtongaison en catalan Barcelona 1925 Altres obres seves…
Simona Gay
Literatura
Nom amb el qual és coneguda la poetessa Simona Pons.
Vida i obra Procedent d’una família benestant de la Catalunya del Nord, fou induïda a casar-se molt jove amb un funcionari francès, vint anys més gran que ella, fet que influí decisivament en la seva vida Es traslladà a París, on residí molts anys i on el seu marit exercia de magistrat Començà les seves collaboracions a la premsa catalana a La Revista , La Nau i Clarisme , i escriví també en publicacions rosselloneses com Tramontane 1956-65 Guanyà diversos premis en certàmens poètics i obtingué la flor natural als Jocs Florals de Perpinyà del 1964 La seva poesia, eminentment intimista i d’…
,
Corfú

Vista de la illa de Corfú
© Fototeca.cat-Corel
Illa
Illa de la mar Jònica, que constitueix un nomós de la regió Illes Jòniques, Grècia.
La capital és Corfú És separada de la costa de l’Epir per l’estret de Corfú La part septentrional és muntanyosa mont Pantokrátos, 911 m, la central, suaument ondada, i la meridional, plana Els recursos econòmics són l’agricultura oliveres, vinya i arbres fruiters i també la fabricació de paper i sabó i l’artesania tèxtil És un centre d’atracció turística Té aeroport S’hi destaquen les ruïnes del temple grec d’Àrtemis Després d’un efímer assaig colonial per part d’Erètria, l’antiga Corcira fou colònia de Corint 733 aC Mantingué lluites amb la metròpolis, com la batalla naval del 664 aC i la…
ria d’Arousa

Vista de l’illa d’Arousa
© CIC-Moià
Riu
Ria de Galícia, entre les províncies de la Corunya i Pontevedra, a l’embocadura del riu Ulla, que s’obre entre la punta de Falcoeiro i la d’Aguieira (26 km de longitud; 13 a 32 km d’amplada).
L’entrada és protegida per l’illa de Sálvora, voltada d’altres illots Al centre de la ria hi ha l’ illa d’Arousa illa d’Arousa , de la qual pren el nom, de forma irregular i amb platges a l’àrea oriental La ria presenta nombroses illes, probables testimonis de l’antic litoral, unides per tómbols A Toxa, Loaña, Mariña, Grove És la ria on hi ha més nuclis de població O Grove, San Xulián de Arousa, Vilagarcía, Rianxo, Esteiro, etc, que viuen de la pesca i d’indústries derivades
Tasmània
L’illa de Tasmània, al sud-est d’Austràlia
© Corel Professional Photos
Illa
Divisió administrativa
Illa i estat del SE d’Austràlia.
La capital és Hobart Les seves costes són mot retallades Formada per un altiplà central 1 545 m al Cradle, abundant en llacs, les planes es limiten a les valls dels rius Derwent, Tamar i certes àrees costaneres El clima és oceànic temperat, amb pluges abundants, sobretot a l’W El bosc cobreix gairebé tota l’illa, i és explotat per a fusta i per a l’obtenció de pasta de paper i paper Burnie, Devonport, Wesley Vale Poc poblada 7 h/km 2 est 1993, el 55% de la població s’agrupa a la capital i a Launceston Els conreus ocupen dues cinquenes parts de la superfície cereals, horticultura…
Eivissa
Paisatge de l’interior de l’illa d’Eivissa
© Fototeca.cat
Illa
Illa de l’arxipèlag de les Balears, en porció meridional i occidental amb relació al conjunt de les illes (és situada entre els paral·lels 30°50’40’’, al cap Falcó, i 39°06’22’’, al pla d’en Serra, lat N, i entre els meridians 1°17’27’’, al cap Jueu, i 1°37’48’’, al cap de Campanitx, long E).
La geografia Té una extensió de 567,51 km 2 11,3% de la total de l’arxipèlag, 170 km de costa i unes distàncies màximes de 41 km de N a S i de 15 km d’E a W Per la seva importància física i humana ocupa el tercer lloc entre les Balears, després de Mallorca i Menorca, respecte a les quals presenta diferències ben marcades, tant en el paisatge com en les activitats humanes Forma, per factors geogràfics de formació i veïnatge i sobretot de dependència lligams humans —de poblament, històrics, etc—, econòmics i administratius, la unitat administrativa suprainsular d’Eivissa i Formentera, conjunt…
Nauru

Vista aèria de l’illa de Nauru
Illa
Estat
Estat insular de l’oceà Pacífic, uns 40 km al S de l’equador i 300 km a l’W de Kiribati; no hi ha cap capital oficial, però la ciutat seu del govern és Yaren.
La geografia L’illa, amb un perímetre de 19,5 km, és d’origen corallí i presenta una fèrtil faixa costanera on viu la població El clima és tropical, amb una estació monsònica de novembre a febrer La mitjana anual de pluja és de 455 mm El sector primari es redueix a l’explotació dels cocoters i la cria de porcins A l’interior hi ha grans dipòsits de fosfats de primera qualitat originats per capes de guano que ocupen els quatre cinquens de l’illa Hi treballa el 57% de la població activa i són exportats a Austràlia, Nova Zelanda, el Japó i Corea del Sud L’exhauriment d’aquests dipòsits és…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina