Resultats de la cerca
Es mostren 1266 resultats
Yūsuf al-Muẓaffar
Història
Senyor de Lleida (1046), de la família dels Banū Ḥūd
.
Fou desposseït pel seu germà Abū Ǧa'far Aḥmad al-Muqtadir, que havia heretat Saragossa Lleida no tornà a ésser independent fins a la mort d’al-Muqtadir 1081
‘Abd Allāh al-Murtaḍā
Història
Valí de les Balears.
Es deslligà del regne de Dénia quan aquest fou atacat i annexionat 1076 per Al-Muqtadir de Saragossa Cap al 1087 es declarà independent Encunyà dirhems al seu nom
Trinitario Rubio Cuevas
Història
Divulgador de la memòria dels presos republicans conegut per Tario.
S’allistà a l’exèrcit republicà l’octubre del 1937, i, el juny del 1938, caigué pres al front d’Aragó Inicià aleshores un periple per diversos camps de concentració acadèmia militar de San Gregorio Saragossa, Miranda de Ebro Burgos, Urduña Biscaia i Aranda de Duero Burgos, i per les presons d’Aranda de Duero, Valdenoceda Burgos, la provincial de Burgos i la de Sòria, la de Torrero Saragossa, la Model de València i la de Castelló Enquadrat el 1942 al batalló disciplinari de soldats treballadors penats número 95 per fer treballs forçats a Arcos de Jalón Sòria,…
Autopistes Concessionària Espanyola
Construcció i obres públiques
Operador d’autopistes que forma part de l’empresa d’infraestructures Abertis.
Fou creada el 1967 com a societat, domiciliada a Barcelona pel grup financer format per Unió Industrial Bancària , Liga Financiera i Condotte Española en obtenir la concessió per 37 anys de les autopistes de Montgat a Mataró 17 km i de Barcelona a la Jonquera 146 km Posteriorment obtingué també la concessió de la de Barcelona a Tarragona 97 km El 1984 absorbí Autopistes de Catalunya i Aragó Concessionària Espanyola, que explotava l’autopista que uneix la Mediterrània amb Saragossa, i enllaça amb la seva pròpia Les accions de Bankunion foren adquirides pel Fons de Garantia de…
‘Alī ibn Muǧāhid
Història
Rei de Dénia (1044-76).
Succeí el seu pare Muǧāhid ibn ‘Abd Allāh en el govern independent d’aquell territori, malgrat l’oposició del seu germà Ḥasān Havent caigut en poder dels cristians en una expedició militar a Sardenya, fou batejat, però després del rescat tornà a l’islamisme i s’hi mantingué fidel Tanmateix, servà amistat envers els cristians Signà un conveni 1058 amb el bisbe de Barcelona i es comprometé a protegir els súbdits cristians de Dénia i de les Balears a canvi del reconeixement de la seva sobirania Mantingué bones relacions diplomàtiques i correspondència amb la comtessa Almodis de Barcelona Prengué…
José Garnelo Alda
Pintura
Pintor, fill de José Ramón Garnelo Gonzálvez.
Establert de petit a Montilla, amb la família, estudià lletres a la Universitat de Sevilla i fou deixeble d’Eduardo Cano a l’escola de belles arts de Sevilla El 1885 l’Academia de Santa Isabel de Hungría li adquirí obres Passà a l’escola de San Fernando de Madrid, on fou deixeble de Carlos Luis de Ribera, Dióscoro Puebla i Casto Plasencia El primer triomf —segona medalla a l’Exposición Nacional del 1887— fou La mort de Lucano El centaure Nessos li valgué la pensió a Roma del 1888, i dos anys més tard guanyà una altra segona medalla amb Duel interromput El 1892 aconseguí una primera medalla…
Artau III de Pallars Sobirà
Història
Comte de Pallars Sobirà (~1115-1167) i senyor de Sobradiel (1140-1167), fill i successor d’Artau II de Pallars Sobirà.
També anomenat Artal I d’Alagó pel seu casament amb Ximena II Péreç, senyora d’Alagó actualment un municipi de la província de Saragossa, amb qui tingué un fill, el futur Palacín I d’Alagó nascut el 1163 Anteriorment, però, el 1130, havia esposat una tal Agnès morta el 1135, de qui naixeren el futur Artau IV de Pallars Sobirà ∽1110-∽1182 i una filla del mateix nom que la mare, que es casà amb Ramon, senyor d’Erill El 1110 o 1111 fou fet presoner pels almoràvits en una ràtzia per terres catalanes i retingut a Saragossa hi era el 1111, on aprengué l’àrab, cosa no gens…
Joan Martí Figuerola
Cristianisme
Beneficiat de la seu de València i doctor en teologia.
Sostingué disputes i controvèrsies amb els alfaquins, una de les quals a Saragossa, que inclogué en la seva obra, escrita cap al 1519, Lumbre de la fe contra la secta mahometana
Thierry de Metz
Arts decoratives
Vitraller lorenès.
Actiu a Barcelona, féu vitralls per a la catedral i per a la casa de la ciutat 1449 i 1465 Treballà també, a Barcelona, vitralls per a la catedral de Saragossa
Vicenç Casals i Grau
Pintura
Pintor.
L’any 1945 presentà la seva primera exposició individual a Granollers, on exposà sovint com també a Barcelona, Andorra, Vigo, Madrid i Saragossa Conreà bàsicament el paisatge, el retrat i la natura morta
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina