Resultats de la cerca

Germà de l’editor  Gustau Gili Es destacà com a paisatgista El 1924 anà a Buenos Aires, on obtingué un gran èxit Fou diverses vegades president de la secció de pintura del Cercle Artístic de Barcelona En el període 1895-1908 collaborà en L’Esquella de la Torratxa , on emprà el pseudònim L Alegret Illustrà un Misal romano i altres obres

Es formà a Llotja Barcelona 1932-36, i obtingué el títol de professora de dibuix el 1940, a València, on residia amb el seu marit, el compositor Joaquim Homs Tornà després a Barcelona Entre la seva obra sobresurten mig miler d’obres a l’oli sobre paper, especialment paisatges i natures mortes, amb una gran sensibilitat pel color, que palesen la influència de Hokusai i del fauvisme més pur Conreà també la illustració de llibres

Doctor en farmàcia i llicenciat en ciències químiques Fou professor auxiliar de botànica a la facultat de farmàcia de la Universitat de Barcelona 1917 Per causes extraacadèmiques s’apartà de la Universitat del 1922 al 1933 El 1933 fou nomenat professor agregat de botànica a la facultat de farmàcia de la Universitat Autònoma de Barcelona També fou professor a l’Escola Superior d’Agricultura de Barcelona 1923-39 El 1916 entrà com a naturalista agregat al Museu de Ciències Naturals de Barcelona, del qual més tard 1921 fou director Organitzà l’Institut Botànic de Barcelona, nascut per…

Es llicencià el 1947 a Barcelona El 1952 es traslladà als EUA i es doctorà a la Universitat de Houston 1956, de la qual fou professor en 1959-80 catedràtic des del 1963 Professor a la Universitat de Barcelona 1971 i director de l’Institut de Biofísica i Neurologia de la Universitat de Barcelona 1977, collaborà i dirigí programes d’investigació de la NASA Apollo i Viking Fou el primer a sintetitzar en condicions prebiòtiques bases puríniques, ribòsids, pentoses, aminoàcids i polipèptids Fou diputat al Parlament de Catalunya 1980-81 El 1993 creà la Fundació Joan Oró, dedicada a impulsar la…

Llicenciat en matemàtiques per la Universitat de Barcelona l’any 1973, s’incorporà immediatament com a professor al Departament de Matemàtiques de la Universitat Autònoma de Barcelona, on ocupà el càrrec de Catedràtic d’àlgebra des del 1983 El 1987 obtingué el grau de doctor en matemàtiques amb la tesi Sobre radicals finits i linealitat residual de grups nilpotents Treballà en grups lineals, anells de grup, anells regulars de von Neumann i C *-àlgebres publicà més de trenta treballs de recerca en reconegudes revistes internacionals de matemàtiques, alguns d’ells en collaboració amb d’altres…

Lluità a favor dels moderats a Madrid 1856 i participà en la guerra d’Àfrica 1859, però, ferit en un genoll, passà al cos d’invàlids Defensà Isabel II en la revolta del 1866 i ascendí a tinent coronel El 1869 s’oferí al pretendent carlí Carles de Borbó amb uns 400 homes ocupà Tivissa 1872, passà a l’Hospitalet de l’Infant, on segrestà un ferrocarril i es feu conduir a Salou amb la tropa, des d’on envaí Reus per sorpresa i intentà, sense èxit, que l’alcalde, Felip Font i Trullàs, li lliurés una contribució de guerra Un contraatac liberal el ferí mortalment i en dispersà les forces

Es formà a les universitats de Barcelona, Alcalá, Valladolid i Bolonya Canonge de Tarragona i capellà d’honor de la capella reial, fou promogut a bisbe de l’Havana 1846-64, on organitzà el seminari tridentí El 1864 fou elegit arquebisbe de Tarragona Prengué part, a Roma, en el concili I del Vaticà 1869-70

Estudià orgue i composició Després d’una estada a Barcelona, el 1873 s’installà a París, on donà a conèixer, amb èxit, les obres Salve Regina en els Concerts Pasdeloup i Sinfonía Mozárabe amb l’orquestra Colonne El 1879 publicà una collecció de cançons i estrenà el ballet Fiesta andaluza 1883 a l’Opéra de París Tornà a Barcelona, i estrenà l’òpera Il rinnegato Alonso García al Liceu 1885 Fou autor de nou òperes més i d’obres simfòniques, corals i de cambra

Fou professor de zootècnia a l’Escola d’Agricultura de Barcelona i cap del servei de ramaderia de la Diputació de Barcelona Fou un dels zootècnics catalans més destacats del segon terç d’aquest segle, atès que donà un gran impuls a la millora de la ramaderia catalana

Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona, el 1872, i, bé que exercí un temps d’advocat, es professionalitzà com a periodista i fou redactor i director de La Vanguardia Amb el pseudònim de Juan Buscón , durant vint-i-cinc anys hi mantingué la secció diària “Busca, buscando” i, sota aquest títol, publicà un recull dels articles, devers el 1896 Collaborà a La Illustració Llevantina  i, epígon del costumisme vuitcentista, escriví quadres de costums, recollits sota el títol de Croquis barcelonins a “Lectura Popular” 1913 Bibliografia Massot i Muntaner, J 1999 Semblances i…