Resultats de la cerca
Es mostren 627 resultats
Guillem de Copons
Història
Literatura catalana
Escriptor i diplomàtic.
Vida i obra Cavallerís de Pere III i de Joan I, aquests li encomanaren diverses tasques de caràcter literari Tingué relació amb el mestre de Rodes Juan Fernández de Heredia El 1383 portà a Joan I, de part del duc de Berry, una versió francesa del De Civitate Dei , i fou una altra vegada comissionat pel rei prop del duc per copiar el manuscrit que aquest posseïa de la versió francesa d’ Ab urbe condita de Tit Livi Les traduccions catalanes fetes aleshores a partir d’aquestes dues versions li han estat atribuïdes El 1396 la reina Violant de Bar l’envià com a ambaixador a la cort pontifícia d’…
,
Cal·límac
Història
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Poeta i erudit en llengua grega, un dels més destacats de la literatura alexandrina.
Exercí de mestre a Eleusis, i fou encarregat per Ptolemeu II d’ordenar la Biblioteca d’Alexandria Fruit d’aquesta tasca foren els Pínakes ‘Taules’, catàlegs d’autors i d’obres, plens de dades biogràfiques i erudites, que foren la base de la investigació historicoliterària posterior Escriví sobre els temes més diversos Barbarikà nómima ‘Costums dels pobles estrangers’, Ethnikaì onomasíai ‘Diverses denominacions ètniques’, etc La seva poesia, racional, erudita i tècnicament perfecta, intentà de deseixir-se de les formes poètiques tradicionals De les seves obres només han estat conservats 6…
Josep Maria Cornet i Mas

Josep Maria Cornet i Mas
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Política
Economia
Enginyer industrial i polític.
Titulat enginyer el 1868, treballà a La Maquinista Terrestre i Marítima, que dirigí des del 1880 fins a la seva mort Projectà, amb Nicolau Tous, els ponts metàllics per al ferrocarril de Barcelona a Sant Joan de les Abadesses 1871-72 Les seves obres més importants foren els mercats del Born 1874-76, en collaboració amb l’arquitecte Josep Fontserè, i de Sant Antoni 1879-82, amb l’arquitecte Antoni Rovira i Trias, ambdues a Barcelona Inventà una màquina per al marcatge de les dents de les rodes còniques d’engranatge 1876 El 1808 esdevingué gerent de la nova societat La Constructora…
Barcelona Universitari Club

Equip de la temporarada 2015-16 del Barcelona Universitari Club
© BUC
Rugbi
Club de rugbi de Barcelona conegut popularment com BUC.
Fou fundat l’any 1929 amb el nom de Rugbi Club Universitari per un grup de jugadors de diferents equips, amb Ramon Eiximeno com a president Jugà el primer partit el 25 de desembre contra la UE Santboiana i el 1930 disputà el Campionat de Catalunya El mateix any incorporà la pràctica de l’atletisme, la boxa, el tennis i l’hípica, entre altres esports, i s’incorporen a la formació la major part de jugadors de la Unió Esportiva d’Estudiants Catòlics, i l’entitat passà a anomenar-se Barcelona Universitari Club Amb la creació de la Universitat Autònoma Republicana de Barcelona, el 1931, el club…
,
carra
Teatre
Plataforma proveïda de rodes que s’utilitza per a moure elements escènics o escenogràfics a l’escenari.
beta
Transports
Embarcació petita de fons pla, de dues rodes, típica de les costes de Provença i del Llenguadoc.
pinyó
Tecnologia
Cadascuna de les petites rodes dentades del mecanisme d’un rellotge, que actuen com a pinyons satèl·lits.
locomotora elèctrica

Locomotora elèctrica (BB 15.000)
© Fototeca.cat
Transports
locomotora accionada per motors elèctrics alimentats pel corrent que la locomotora rep de la línia de contacte (catenària o tercer carril).
El retorn del corrent té lloc per la via, a través dels eixos i de les rodes Segons el sistema d’electrificació, hom empra corrent continu de 1 500 V o de 3 000 V, o bé altern monofàsic de 50 Hz i 25 000 V o de 16 2/3 Hz i 15 000 V Hi ha també locomotores elèctriques policorrent, que poden circular per línies diversament electrificades locomotores bicorrent, tricorrent i quadricorrent Els motors elèctrics de tracció van penjats al bastiment del bogi i són sotmesos a les oscillacions de la suspensió En el sistema clàssic el motor va semisuspès suspès pel nas i recolzat sobre l’eix el motor…
aterratge
Transports
Conjunt de maniobres per a aterrar una aeronau.
L’aterratge d’un avió és efectuat sempre amb la proa cara al vent per obtenir les millors condicions de sustentació amb la mínima velocitat respecte a la terra per a ajudar-hi, l’aterratge és fet amb els flaps fora La velocitat de l’avió respecte a l’aire en el moment de tocar terra ha d’ésser molt pròxima a la velocitat crítica o de pèrdua, que en els avions moderns és relativament alta les pistes d’aterratge, per tant, han d’ésser molt llargues per a permetre la desceleració de l’avió mentre hi roda La utilització del sistema de frenada normalment és fet als darrers moments de rodar per la…
Sant Pere Gros de Cervera
Priorat
Priorat benedictí, filial de Ripoll, al SW de Cervera (Segarra), vora el riu d’Ondara.
És característica la seva església rodona, construïda al s XI És una de les millors rotondes del romànic català El diàmetre exterior és de 10 m, i l’interior de 5 Té un absis a llevant i la porta descentrada vers migdia El seu interior té sis fornícules en els murs, repartides simètricament, i un airós campanaret d’espadanya al centre de la volta S'esmenta per primera vegada el 1072 El 1079 fou donat pel matrimoni Ellemar i Ermessenda al monestir empordanès de Sant Pere de Rodes, però el 1081 els senyors de Cervera, Guillem Ramon i Arsenda, el donaren a Ripoll, que hi tenia monjos el 1089 El…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina