Resultats de la cerca
Es mostren 2155 resultats
Frederic Riu i Farré
Filosofia
Filòsof.
Mestre d’escola 1945, s’exilià el 1946 a Veneçuela, on mentre treballava de mestre, estudià filosofia a la Universitat Central de Veneçuela UCV Doctorat a la Universitat de Friburg Alemanya i catedràtic de l’Escola de Filosofia de la UCV 1956-79 Publicà Historia y totalidad 1968, Ensayos sobre Sartre 1968, Tres fundamentaciones del marxismo 1976, Historia y vida en Ortega y Gasset 1984 En morir, la UCV creà una càtedra sota el seu nom i, a Caracas, s’hi constituí una fundació
Jaume Prats i Teixidó
Agronomia
Terratinent.
El 1833 emigrà a Amèrica i s’establí a l’Uruguai Després d’un temps, conegué el terratinent Miró, propietari de grans extensions de terra dedicades fonamentalment a la ramaderia Aviat començà a collaborar amb ell com a comptable i després com a associat A la recerca de nous negocis, el 1886 es traslladà a l’Argentina i s’establí a Magdalena Argentina hi cridà la seva muller, Josepa Calvis i els seus fills, Josep, Jaume i Martí, que havia deixat a Catalunya Hi treballà en un negoci de fruits de la seva propietat, que ell mateix installà El 1890 es traslladà a Chabás província de Santa Fe, com…
Pere Marban
Cristianisme
Missioner jesuïta.
El 1647 ingressà a la Companya de Jesús Destinat com a missioner a Amèrica, el 1675 s’establí al Perú Hi habità molts anys entre els indis moxos tribu que avui habita territori de Bolívia, a les planes del nord-oest També s’introduí als territoris dels indis chiquitos amb els quals convisqué durant anys, esdevenint un veritable coneixedor tant d’aquests indis com dels moxos En un altre àmbit, exercí com a capellà del governador de Nova Espanya, el Conde de Monclova Fou superior de l’orde en aquelles regions en succeir a Cipriano Barace Arran de la seva estada entre els indis, el 1683 escriví…
Artur Mor i Roig
Història
Política
Polític.
A sis anys, emigrà amb la família a l’Argentina i s’establí a San Nicolás de los Arroyos, província de Buenos Aires Hi cursà estudis de dret a la Universitat del Litoral, on es llicencià Dedicat també al periodisme, fou director del periòdic Libertad Ingressà al Partit Radical Més tard, fou diputat, senador i president de la Cambra de Diputats Formà part del govern argentí, en exercir com a ministre de l’Interior durant la presidència del General Lanusse Morí a conseqüència d’un atemptat
Antoni Mercè i de Fondevila
Música
Compositor, pianista i pedagog.
Germà d’ Aleix Mercè , molt possiblement tingué una formació musical similar Es troba referenciat a Madrid com a professor de música en diverses escoles, com ara el Real Seminario de las Escuelas Pías de San Antonio Abad El 1842 estrenà l’obra simfònica Obertura i l’òpera La Vestal , peces que tingueren una acollida favorable, especialment la segona També escriví música religiosa que assolí una gran difusió i que fou publicada per diverses editorials madrilenyes Missa per a gran orquestra , un Stabat Mater , una Salve , etc Tota la seva producció té un aire clarament italianitzant També…
,
Joan Moreira i Ramos
Literatura
Música
Promotor de música i escriptor.
Era fill d’un militar tortosí La seva tasca d’instruir musicalment la gent el dugué a fundar l’Orfeó Tortosí 1905 i l’Orfeó Montsià 1922 És autor de l’ Himne a la Cinta Publicà, a part articles periodístics, l’extens recull Del folklore tortosí 1934
Josep Maria Francès i Ladrón de Cegama
Literatura catalana
Escriptor.
De família de militars castellans, fou autodidacte, aconseguí ser un conegut cupletista i es dedicà al periodisme fou redactor del diari La Humanitat 1932-38 Publicà les novelles La rossa de mal pèl 1929, sobre els barris baixos, Retorn al sol sd, de ciència-ficció, i La guerra dels sants , sobre les lluites socials dels anys vint És autor de la lletra de la sardana El saltiró de la cardina El 1939 s’exilià a Mèxic, on treballà al departament de biblioteques de la Secretaria d’Educació Pública i a l’editorial Diana també feu de traductor a diverses editorials mexicanes Fou membre de la…
Josep Estremera i Cuenca
Literatura catalana
Teatre
Autor dramàtic i poeta.
Residí a Madrid, on cursà la carrera de dret civil i canònic i la d’administració El 1873 estrenà Pruebas de fidelidad , i a partir del 1876 inicià la collaboració amb Vital Aza Noticia Fresca , Campos Arana Los trapos de cristianar , 1879, Chueca, i sobretot Chapí Música clásica , 1880 La serenata , 1881 etc Com a poeta deixà el volum Fábulas y cuentos Collaborà activament a Madrid Cómico Algunes obres seves foren traduïdes al francès, l’italià i el portuguès
Alexandre Plana i Santaló
Bust d'Alexandre Plana i Santaló, per Josep Dunyac i Sala
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Escriptor.
Fill del poeta Josep Plana i Dorca, es llicencià en dret a Barcelona 1910 De jove estigué afiliat a la Unió Federal Nacionalista Republicana i publicà el seu únic llibre ideològic, Les idees polítiques d’en Valentí Almirall 1915 A partir del 1915 fou secretari de la Unió Industrial Metallúrgica i, el 1927, vocal de Consejo de Economía Nacional, on tingué una actuació remarcable Fou de la penya de l’Ateneu i mentor d’alguns escriptors joves com Sagarra o Pla Els anys vint s’interessà per les noves arts com el cinema i la producció discogràfica S’exilià el 1937 i visqué a París i al Rosselló El…
,
Concepció Llorente i Escarpanté
Teatre
Actriu.
Anà a Barcelona, on el 1885 debutà Figurà aviat en les principals companyies teatrals Fontova, Tutau-Mena, Borràs En 1897-1911 fou primera actriu de teatre català al Teatre Romea de Barcelona Donà a conèixer obres catalanes a Tolosa Llenguadoc i a Cuba Fou una excellent intèrpret de Guimerà
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina