Resultats de la cerca
Es mostren 673 resultats
arc branquial
Biologia
Zoologia
Arc ossi o cartilaginós que suporta les làmines branquials d’agnats i peixos (arc visceral).
fisòstom | fisòstoma
Ictiologia
Dit dels peixos amb bufeta natatòria comunicada amb el tub digestiu per un canal pneumàtic.
La sardina i l’anxova, entre altres, són fisòstoms
condrictis
Condrictis (tauró)
© Fototeca.cat-Corel
Ictiologia
Classe de peixos, gairebé sempre marins, que posseeixen esquelet cartilaginós, lleugerament calcificat, i tenen notocordi.
Són mandibulats, amb suspensió hiostílica selacis o holostílica holocèfals, i tenen la boca en posició ventral Les aletes són sostingudes per peces cartilaginoses i còrnies, i les escates cutànies tenen estructura semblant a la de les dents denticles cutanis La cua és dificerca o heterocerca Les brànquies són a banda i banda de la faringe, entre els arcs branquials les fenedures branquials són de 5 a 7 parells selacis o d’un sol parell holocèfals hi manquen els opercles La fecundació és interna i s’efectua per mitjà de l’òrgan copulador del mascle pterigòpodes la reproducció és vivípara,…
protòpter
Ictiologia
Gènere de peixos osteïctis pulmonats de la subclasse dels dipnous, de la família dels protoptèrids.
Es caracteritzen pel fet de tenir dos pulmons i brànquies molt reduïdes utilitzen els pulmons, no tan sols en condicions de falta d’oxigen, sinó normalment És un gènere de repartició africana que inclou quatre espècies
ceratodiformes
Ictiologia
Ordre de peixos dipnous que comprèn individus amb el cos recobert de grans escates cicloides.
La cua és dificerca, les aletes imparelles són unides, i les parelles tenen forma punxeguda l’endoesquelet és cartilaginós La bufeta natatòria és reticulada, i tenen un únic pulmó sense lòbuls La família comprèn actualment una sola espècie, la barramunda
canal pneumàtic
Anatomia animal
En els peixos teleostis, conducte que posa en comunicació la bufeta amb el tub digestiu.
aparell de Weber
Esquema, en vista dorsal, de l’aparell de Weber del peix vermell: 1, aparell de Weber; 2, bufeta natatòria; 3, laberints; 4, vèrtebres; 5, sacs endolimfàtics; 6, canal de comunicació entre laberints
© fototeca.cat
Anatomia animal
Conjunt d’ossets que connecten la bufeta natatòria dels peixos cipriniformes amb l’orella interna.
Són vèrtebres modificades que transmeten vibracions sonores des de la bufeta, que serveix de receptor, fins a l’orella
antroponímia
Lingüística i sociolingüística
Part de l’onomàstica que estudia els antropònims.
Hi ha noms personals que no són noms comuns amb significat conegut dins la llengua com Antoni, Gisbert, Reixac n'hi ha d’altres que existeixen en la llengua viva com Casal, Puig, Salvador però tots, fins i tot els del primer grup, són originàriament mots corrents i significatius dins l’idioma del qual procedeixen així, Andreu ve del grec Andreas , que significa ‘valent’ Robert ve del germànic Hrodebert , que vol dir ‘famós’ D’altra banda, els antropònims poden convertir-se en noms comuns, proveïts d’un significat nou per exemple, anfós i rafel com a noms de peixos, guillem com…
nocturn | nocturna
Etologia
Dit de l’animal que desenvolupa tota o gairebé tota la seva activitat a la nit.
Alguns animals, com els desèrtics, són nocturns a causa de la duresa de les condicions de temperatura que s’assoleixen durant el dia Uns altres, com els petits mamífers herbívors, ho són a fi d’evitar al màxim possible l’atac dels depredadors En uns altres casos, com en el dels ocells i els mamífers carnívors nocturns, ho són perquè durant la nit cacen preses també nocturnes A fi de poder desenvolupar llur activitat a la nit, els animals nocturns, tant els depredadors com les preses, solen ésser de moviments silenciosos i van proveïts d’estructures adequades, com ara les plomes dels ocells…
faringe
Les diferents seccions i parts de la faringe: A, nasofaringe; B, orofaringe; C, laringofaringe; 1, envà nasal; 2, amígddala faríngia; 3, vel del paladar; 4, amígdala palatina; 5, epiglotis; 6, obertura superior de la laringe; 7, cordes vocals; 8, tràquea; 9, esòfag
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Regió del tub digestiu dels cordats que comunica la boca amb l’esòfag.
En els cefalocordats és constituïda per la primera porció de l’intestí, i va proveïda a cada costat d’un centenar de feses branquials En els peixos assoleix alhora un paper respiratori i digestiu, per la qual cosa va proveïda de feses branquials i presenta nombroses dents de caràcter triturador En els vertebrats tetràpodes és un conducte musculomembranós situat rere les fosses nasals, la boca i la laringe i davant la columna vertebral, i és comuna a les vies respiratòries i digestives Per tal d’evitar el pas d’aliments a la laringe hi ha una vàlvula, l’epiglotis, que en tanca l’…