Resultats de la cerca

Provinents del Tibet oriental, els xerpes han representat fins avui una forma arcaica del lamaisme Coneguts mundialment per llur participació en expedicions i estudis d’alta muntanya, l’any 2000 eren uns 50 000, tres quartes parts dels quals habitaven al Nepal, i la resta a l’Índia el Bhutan i la Xina

Són animals de dimensions mitjanes, amb les potes curtes, les ungles desenvolupades no retràctils, la cua llarga i el color uniforme Cal destacar-ne la mangosta egípcia o icnèumon   Herpestes ichneumon , ja domesticada pels egipcis i única espècie autòctona d’Europa, amb poblacions a Andalusia, i la mangosta grisa índia Herpestes edwardsi

La Bactriana apareix a la història com a part de l’imperi aquemènida al s VII aC Aquesta província, juntament amb la Sogdiana, representava l’extrem nord-est de l’imperi persa, en contacte immediat amb les tribus escites nòmades i al peu de les collades que comuniquen l’estepa asiàtica amb la plana índia Els seus pobladors parlaven un dialecte irànic oriental en la versió més antiga del qual són composts els himnes més antics de l' Avesta , fet que coincideix amb la versió tradicional que en fa la regió bressol del profeta Zaratustra La conquesta de la Bactriana per Alexandre el…

Són animals de grans dimensions, cos pesant i massís, amb la pell molt gruixuda i generalment nua o gairebé, i amb una o dues banyes permanents situades a la regió nasal, l’una darrere l’altra, l’anterior més desenvolupada que la posterior, i a vegades una tercera unida a la segona, ulls petits en posició lateral, orelles petites al capdamunt del cap, cua molt petita, cap curt o mitjà segons les espècies, amb el morro aplanat i amb un perfil que descriu una corba descendent des de la regió cranial fins a la facial de nivell més baix, i amb les potes curtes, molt robustes i acabades en tres…

Aprovada per Benet XIV 1749, l’orde s’estengué aviat per Europa, Amèrica, Índia, etc N'existeix una branca femenina, fundada també el 1732, dedicada a la vida contemplativa La congregació s’establí a València el 1917 i a Barcelona el 1926 N'hi ha també una branca de ritu bizantí, especialment entre els rutens

Professor a Oxford, residí posteriorment a l’Índia, on arribà a alt magistrat britànic, a Bombai Formulà una teoria dels rendiments decreixents per a l’agricultura que hom considera precedent de l’enunciada per David Ricardo Publicà Essay on the Application of Capital to Land 1815 i Price of Corn and Wages of Labour 1826

Actuà en les empreses militars colonials angleses la rebellió dels sipais 1857, la campanya d’Abissínia 1868 i d’Afganistan 1880 Cap de l’exèrcit de l’Índia des del 1886, comandà les tropes britàniques en la lluita contra els bòers Tornà a la metròpolis, on succeí Wolseley com a generalíssim de l’exèrcit

El seu nom complet era Abū al-Rayḥān Muḥammad ibn Aḥmad al-Bīrūnī Pertanyia a la secta heterodoxa i al grup de la šu'cubiyya pobles no àrabs, defensor de la igualtat de tots els musulmans És autor de llibres d’astronomia i d’astrologia i de Ta'riḫ al-Hind ‘Història de l’Índia’

Membre d’una família de comerciants originària de Tabrīz, fou poeta de cort dels safàvides i dels grans mogols de l’Índia S'establí de nou a Pèrsia, on rebé d’Abbās II el títol de Príncep dels poetes Deixeble de Ḥāfīz, els seus gazals esotericomístics són considerats el millor de la poesia persa postclàssica

Nebot i hereu del baró d’Amherst, fou governador general de l’Índia 1823-28 i participà a la primera guerra anglobirmana 1824-26, la qual concluí amb l’annexió dels territoris d’Arakan i de Tenasserim ambdós a l’actual Birmània, i d’Assam Li fou concedit el títol de comte el 1826