Resultats de la cerca
Es mostren 824 resultats
El Luchador
Història
Diari republicà d’Alacant. Inicià la seva publicació el 1913 i continuà durant la Guerra Civil.
Inicià la seva publicació l’any 1913 i continuà fins el final de la Guerra Civil Espanyola El seus continguts surten dels postulats ideològics de la burgesia republicana d’esquerres
El Tiempo
Periodisme
Diari del matí publicat a Alacant entre l’1 de desembre de 1916 i el 1925.
De temàtica especialment política, n'era gerent Manuel Pérez Mirete, i en foren directors, successivament, Artur Gadea i Pro, Rafael Quilis i Molina i Joan Serrano i Patrocinio Posseïa impremta pròpia
esports nàutics
Esport
Conjunt d’activitats esportives que tenen com a base la navegació en les seves diverses formes: rem, vela i motor (motonàutica).
El conreu dels esports nàutics als Països Catalans fou iniciat, d’una forma oficial, el 1888 amb la fundació del Club Nàutic de Barcelona, el primer de l’Estat espanyol L’any següent fou fundat el Club Nàutic Regates, d’Alacant Ambdós foren membres fundadors de la Federación Española de Clubs Náuticos 1908 Entre els esportistes d’aquesta modalitat destacaren, als primers temps, Laureà Miró i, a València, Vicent Puchol Posteriorment foren fundats altres clubs nàutics, com el Delfín, de València 1931, el Club Nàutic Castelló 1932, el Club Nàutic de Palma 1948 i el Club Nàutic de…
hospitalari de Sant Joan de Déu
Cristianisme
Membre de l’orde hospitalari o orde religiós dels germans de Sant Joan de Déu, fundat per Juan Cidade Duarte, conegut per sant Joan de Déu, a Granada, el 1539.
L’orde és estès a tot el món, amb quasi 200 establiments Als Països Catalans té cases a Alacant, Almacelles, Barcelona, Manresa, Palma, Sant Boi de Llobregat i València A Barcelona començà les seves activitats el 1867 a l’Asil de Sant Joan de Déu, a Gràcia el 1908 passà a les Corts de Sarrià, dedicat als nens amb tuberculosi articular i òssia, escrofulosos, raquítics, cecs, etc, i el 1973 passà a Finestrelles Esplugues de Llobregat, on es convertí en Hospital Infantil, amb serveis d’ambulatoris, urgències i clínica maternal A València el 1887 es feren càrrec del manicomi de Jesús…
llimona

Llimones
© C.I.C. - Moià
Botànica
Agronomia
Fruit del llimoner.
Bé que les característiques poden diferir d’una varietat a una altra, és de forma ovoide, d’uns 6 cm de diàmetre i 10 cm de llargada, amb un sortint en forma de mugró a la base, pell de color groc, més o menys rugosa, i polpa groguenca, sucosa, dividida en grills i de gust àcid És emprada en gastronomia com a aromatitzant, i amb el suc hom prepara la llimonada Als Països Catalans, la importància de la llimona ha estat sempre inferior a la dels altres cítric Per varietats, bé que la primofiore i d’altres siguin més apreciades, domina absolutament la verna , més productiva Les regions d’…
Zayyān ibn Mardaniš
Història
Darrer senyor del regne musulmà de València (1229-38).
Resident a Onda i membre d’una noble família local, aprofità el desprestigi del governador almohade Abr Zayd, que es retirà a Sogorb davant l’amenaça de revolta, per a installar-se a l’alcàsser de València i declarar-se independent Durant la campanya de Jaume I a Mallorca féu diverses ràtzies Peníscola, Ulldecona, etc, que no feren sinó precipitar la conquesta de València Vençut en la batalla del Puig, es replegà a la capital, i després de 5 mesos de setge, capitulà Abandonà l’alcàsser el 8 d’octubre havent aconseguit una treva de set anys, intentà debades de consolidar-se a diverses places…
Andreu Montaner i Serra

Andreu Montaner i Serra
©
Serra
Enginyer industrial.
Treballà a La Maquinista Terrestre i Marítima SA el 1924 projectà la coberta de l’estació de França de Barcelona —obra de ferro a doble pòrtic, de 29 m d’alçada i 195 m de longitud, i que cobreix, amb una superfície de 27 367 m 2 , les vies i les andanes fou executada en les installacions de La Maquinista— Treballà posteriorment a la Companyia dels Ferrocarrils de Madrid a Saragossa i Alacant, on participà en la realització de ponts al canal d’Aragó i Catalunya i en la construcció del funicular a Montserrat, entre d’altres També fou l’introductor de l’ús de l’elasticitat del…
altitud
Geografia
Altura d’un punt de la terra respecte al nivell de la mar, expressada habitualment en metres o en peus.
A molts països es refereix a un punt zero d’anivellament , que correspon al nivell mitjà de les aigües en un punt determinat, generalment un port a l’Estat espanyol és el d’Alacant Les altituds oficials, o referències d’anivellament , són anotades en rètols a les estacions de ferrocarril i, sovint, en edificis i indrets rellevants L’altitud és determinada mitjançant els altímetres , i la diferència d’altitud entre dos punts propers, mitjançant els nivells En els mapes són especificades a les cotes , punts acompanyats d’un número que indica l’altitud en metres o en peus, i a les…
Miquel Estellers
Història
Política
Dirigent agermanat.
Síndic de l’ofici de fusters D’una gran capacitat demagògica, durant la guerra de les Germanies, fou enviat a Ontinyent pel maig del 1521, per reunir forces davant la imminència d’un enfrontament armat Visità també amb èxit Oriola, Alacant, Alcoi i Biar Nomenat capità de l’exèrcit agermanat del nord, conquerí fàcilment el castell de Morvedre i intentà, infructuosament, la incorporació d’Onda i Morella a la Germania Ocupat en el saqueig de Benicarló, les Coves de Vinromà i Alcalà de Xivert, féu possible la reacció de les tropes del duc de Sogorb, per les quals fou derrotat…
màquia

Màquia menorquina d’ullastre i olivella, a la zona de Favàritx (Menorca)
© Fototeca.cat
Geobotànica
Formació vegetal integrada fonamentalment per arbusts de fulla dura i persistent, densament agrupats, que poden arribar a atènyer uns 3 m d’alçada.
És pròpia de sòls silicis i calcaris de la zona mediterrània Als Països Catalans hi ha, com a comunitats vegetals espontànies, la màquia continental de garric i arçot, a les contrades seques de la terra baixa continental, en la qual dominen el garric i l’arçot la màquia litoral d’ullastre i margalló, a l’illa d’Eivissa i tot al llarg de la zona litoral càlida i eixuta de Garraf fins a Alacant, en la qual dominen el garric i el llentiscle, acompanyats de l’ullastre, del margalló i del garrofer la màquia mallorquina de garrofer i olivella, a l’illa de Mallorca, en la qual dominen…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina