Resultats de la cerca
Es mostren 485 resultats
Bernat Català de Valleriola i Vives de Canyamars
Literatura catalana
Història
Cavaller, poeta i memorialista.
Vida Net de Guillem Ramon Català de Valleriola , ocupà diversos càrrecs al Regne de València veedor general de la costa marítima del Regne de València, ambaixador, representant de l’estament militar Fou cavaller de l’orde de Calatrava i corregidor de Lleó 1605 Les seves inquietuds literàries el portaren a fundar, el 1591, a casa seva, l’ Acadèmia dels Nocturns , de la qual fou president, i a la qual pertanyien els lletraferits Gaspar Aguilar, Guillem de Castro, el cronista Escolano, Andreu Rei d’Artieda i Francesc Agustí Tàrrega, entre d’altres Els seus integrants usaren sempre pseudònims…
, ,
Pascal
Electrònica i informàtica
Llenguatge de programació creat el 1968 per Niklaus Wirth (de la Universitat Politècnica Federal de Zuric) com a eina de clarificació i aprenentatge de la programació per a estudiants universitaris.
Definit formalment el 1971, ha adquirit d’aleshores ençà un gran èxit en ambients informàtics universitaris i extra-universitaris per la seva simplicitat i claredat estructurals És anomenat Pascal en honor del matemàtic i filòsof francès Blaise Pascal
barrina
Construcció i obres públiques
Tecnologia
Eina de tall rotativa emprada per a perforar les roques o el sòl i que hom utilitza en els treballs d’obres públiques o de mineria, en les pedreres, etc.
Les barrines de mà o manuals s’accionen mitjançant un mànec transversal, de manera semblant a les barrines de fuster són barres d’acer o de ferro, d’1,5 a 2 m de llargada i de 9 a 12 kg de pes, i de secció generalment octagonal, afuades d’un extrem i proveïdes d’una punta d’aliatge dur que acaba en una aresta de forma variable i angle comprès entre 60 i 90°, segons la natura del terreny Les barrines per a barrinadores o per a perforadores perforadora són generalment foradades al llarg de llur eix per poder injectar, tot treballant, aire o aigua a pressió a la punta per tal de netejar-la de…
tingla
Oficis manuals
Eina constituïda per una làmina de ferro, de vori, etc, emprada pels vidriers per a eixamplar els solcs de les tires de plom on encaixen els vidres de les vidrieres.
cavar
Treballar (la terra) amb l’aixada, el càvec o una altra eina similar, segons el caràcter de la terra o la finalitat perseguida: girar-la, treure’n l’herba, etc.
esmolar
Tecnologia
Oficis manuals
Fer agut el tall o la punta (d’una eina, una arma, etc), donant a la fulla l’angle de tall adequat per a l’ús a què és destinada.
barrina
Barrines
© Fototeca.cat
Oficis manuals
Eina emprada per a perforar diversos materials, però especialment fusta, que consisteix en una tija metàl·lica, generalment d’acer i proveïda d’un mànec transversal, formada per una superfície plana o helicoidal, que permet d’extreure el material arrencat, limitada per arestes vives que tallen el material en fer girar l’eina, i acabada en una punta recta o cònica en forma de cargol, que la guia.
Segments de barrines © Fototecacat
lexicografia
Lingüística i sociolingüística
Art de compondre lèxics o diccionaris.
L’inventari del lèxic català s’inicià a l’edat mitjana, amb els glossaris de mots llatins Deixant de banda els rimaris, el primer diccionari lexicogràfic és el Liber elegantiarum , de Joan Esteve 1489, i també tenen la finalitat d’ensenyar el llatí quasi totes les obres lexicals publicades fins al s XIX Es destaquen per llur interès lexicogràfic les adaptacions del diccionari de Nebrija a partir de la de Gabriel Busa, 1507 i el Vocabulario del humanista , de Llorenç Palmireno 1569, castellà, però que conté força mots catalans, així com el Thesaurus puerilis 1575, d’Onofre Pau, que se n'…
ferro
Tecnologia
Eina emprada pels vidriers per a donar la forma i la mida del coll de les ampolles (ferro de cap de banca) o per a fer-los la boca (ferro de gla).
baldufa
Oficis manuals
Eina metàl·lica, o eventualment de fusta, en forma de T, que era emprada per a eixemplar la boca de les canonades, per a fer peces còniques de llauna, tals com embuts, etc.
Consistia en un cos amb un extrem cònic que era introduït a la canonada o sevia per encaixar-hi a la paça de llauna, per a picar-la i donar-li la forma cònica desitjada, i un agafador o fixador disposat perpendicularment al cos