Resultats de la cerca
Es mostren 3721 resultats
Sindicat d’Autors Dramàtics Catalans
Història
Entitat fundada el 1911 en la qual participà activament Ignasi Iglésias.
Celebrà dues temporades teatrals al Teatre Eldorado 1911-12, per a la qual comptà amb una subvenció de 30 000 pessetes de l’ajuntament, i al Teatre Espanyol 1912-13 Estrenà, entre altres obres, El gran Aleix , de Puig i Ferreter, L’estiuet de Sant Martí , d’Apelles Mestres, Senyora àvia vol marit , de Pous i Pagès Malgrat el seu èxit econòmic, fou dissolt a causa de dissensions internes
Partit Popular de Catalunya
Política
Organització política creada el 1973 al Principat, arran d’una escissió del Front Nacional de Catalunya
.
Dirigit per Joan Colomines i Enric Moltó, el PPC fou, malgrat les seves migrades dimensions, membre de l’Assemblea de Catalunya i del Consell de Forces Polítiques, i publicà irregularment el periòdic Nova Catalunya Paladí d’un socialisme eclèctic, democràtic i autogestionari capaç d’interessar un ampli bloc de classes populars, s’acostà a Convergència Socialista de Catalunya i, el 1976, es dissolgué en el Partit Socialista de Catalunya-Congrés
Sigebert III d’Austràsia
Història
Rei d’Austràsia (639-656).
Fill de Dagobert I , per satisfer els austrasians s’installà a Metz 634 i, tot i succeir el seu pare en el regne d’Austràsia, deixà l’exercici del poder al majordom de palau, Grimoald, del qual adoptà el fill Khildebert Més tard tingué un fill propi, Dagobert II , el qual designà com a successor, malgrat l’oposició de Grimoald Fundà els monestirs de Stavelot i de Malmédy i fou canonitzat
Andrea Sacchi
Pintura
Pintor italià.
Deixeble d’Albani, la seva obra denota una clara influència de l’escola dels Carracci, bé que evolucionà gradualment vers la fórmula rafaelesca, sobretot pel que fa a la perfecció del dibuix Malgrat la seva filiació barroca, manifesta una inclinació vers les formes amanerades i simples, pròpies del classicisme patètic De la seva producció cal esmentar els quadres d’altar i els frescs La Divina Saviesa ~1629-33, Palazzo Barberini, Roma
Manuel Antonio Álvares de Azevedo
Literatura
Poeta romàntic brasiler, format per la lectura de Leopardi, Espronceda, lord Byron, etc.
Influït, entre d’altres, per Leopardi, Espronceda i Lord Byron, d’aquest darrer imità sovint el sarcasme i l’escepticisme, alhora que aplicava una tendresa ingènua als poemes amorosos Malgrat haver mort prematurament, influí de manera considerable sobre el Romanticisme brasiler La seva obra lírica és aplegada a Lira dos vinte anos 1853 Escriví narracions a la manera de Hoffmann Noite na Taverna 1873, i un drama Macário
Alivardhi Khan
Història
Nabab de Bengala (1740-56).
Nomenat primer ministre pel nabab Šuḫa al-Dīn, es revoltà 1740 contra el fill i successor d’aquest, a qui usurpà el tron En produir-se la desmembració de l’imperi mogol, aconseguí d’independitzar-se de l’emperador Muḥammad Shāh mort el 1748 S'oposà a la penetració britànica a l’Índia 1741-56, malgrat que obtingué permís de la Gran Bretanya per a fortificar Calcuta 1742
Anselm Feuerbach
Pintura
Pintor.
Es formà a Düsseldorf, Munic i París Descobrí Il Veronese a Venècia, i des del 1855 gairebé sempre residí a Roma, on assimilà la tradició clàssica, i a Viena 1873-79 Pintà retrats, sota la influència de la pintura italiana del s XVI, i grans composicions mitològiques Malgrat ésser molt representatiu de la mentalitat del Romanticisme tardà, la seva obra fou, ja en vida, objecte de grans controvèrsies
Ermessenda de Castellbò
Història
Vescomtessa de Castellbò (Ermessenda I) i de Cerdanya.
Comtessa de Foix Filla única i hereva d’Arnau I de Castellbò i muller de Roger Bernat II de Foix, amb qui es maridà el 1208 malgrat l’oposició del bisbe i del comte d’Urgell, Ermengol VIII Fou suspecta, com el seu pare, de catarisme En morir, el vescomtat de Castellbò, amb els seus annexos de les valls d’Andorra, Sant Joan Fumat i Cabó, passà als Foix
Enric V de França

Enric V. de França
© Fototeca.cat
Història
Duc de Bordeus i comte de Chambord, fill pòstum de Carles Ferran, duc de Berry.
Després de la mort del seu avi Carles X 1836 i de la renúncia del seu oncle, el duc d’Angulema 1844, fou l’hereu de la corona francesa, que reclamà, a la caiguda de Napoleó III 1870 Malgrat la majoria legitimista a l’assemblea, que el proclamà rei, i el reconeixement dels orleanistes, la seva intransigència sobre les condicions per a assumir la reialesa impossibilità la restauració de la monarquia
Decèbal
Història
Darrer rei dels dacis (87-106).
Durant el seu regnat, Dàcia assolí un moment de gran prosperitat Organitzà i dirigí la defensa dàcia enfront de l’expansió romana, i obtingué unes quantes victòries sobre els romans l’any 89 hagué de signar amb Domicià una pau, favorable, però, als dacis, i finalment, malgrat l’heroica resistència, fou derrotat per Trajà en dues campanyes 101-102 i 105-106 Per evitar la humiliació de la captivitat, se suïcidà
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina