Resultats de la cerca

L’element fonamental és una gran terrassa, de 8 m d’amplada i més de 80 m de longitud, amb una obertura central accessible per una escala flanquejada per dos lleons Al costat de la porta, hi havia una plataforma elevada coronada per un grup escultòric que representava la lluita d’un personatge masculí contra un llop, la qual cosa fa pensar que es tractava d’un santuari dedicat a un heroi Probablement era un element de senyalització del límit del territori controlat per l’assentament d’Úbeda la Vieja durant la primera meitat del s IV aC

Es troba sobre la segona terrassa fluvial de l’Ebre, en un terreny pla S'hi han documentat dos períodes d’ocupació El primer, datable del bronze final, es caracteritza per una ocupació intermitent del lloc amb cases aïllades, conseqüència d’una economia essencialment ramadera i d’agricultura d’artiga El segon període s’inicia durant la primera meitat del s VI aC, quan es produeix una plena sedentarització de la població reflectida en l’aparició de cases adossades que formen blocs compactes separats per carrers Des del final del s VIII aC rebé importacions d’origen fenici

El seu origen prové de l’assecatge de la seda que en altre temps feien els mateixos comerciants italians i francesos i que molt aviat fou substituït per establiments creats sota la garantia de l’estat i vigilats per les cambres de comerç El primer d’aquests establiments fou fundat a Torí l’any 1750, i el més important és el de Lió, fundat per decret el 12 d’abril de 1805 A Catalunya hi ha els condicionaments de Terrassa i Sabadell, fundats el 17 de setembre de 1906 i l’1 d’abril de 1908, respectivament

Fou conegut com Tin Bosch Ingressà en el CE Júpiter 1924-25 i posteriorment en el Terrassa FC 1926-27 Jugà al Reial Club Deportiu Espanyol de Barcelona 1928-43, equip amb el que guanyà dues copes d’Espanya 1929, 1940 i quatre campionats de Catalunya 1929, 1933, 1937, 1940 Jugà com a davanter i extrem esquerre 129 partits a primera divisió i fou un dels pioners de l’inici de la Lliga, en la qual debutà a la tercera jornada, el 24 de febrer de 1929 Fou vuit vegades internacional La temporada 1945-46 entrenà el primer equip de l’Espanyol

Fill del vescomte Pere I de Castellbò i de Sibilla I, vescomtessa de Cerdanya Tingué greus conflictes amb els bisbes d’Urgell a causa sobretot dels castells de Ciutat i de Terrassa Reconciliat amb l’església el 1171 per mediació del bisbe d’Elna, que actuà d’àrbitre en aquelles diferències, tingué un paper destacat en la concòrdia entre el prelat urgellenc Arnau de Preixens i els homes de la vall d’Andorra del 1176 Mort el primogènit Ramon, fill de la primera muller Porcària de Bellera, el succeí en el vescomtat Arnau I, hagut de la seva segona esposa Ermessenda

Fill d’un republicà terrassenc, fou secretari del Centre Federal de Madrid en 1895-1903 Posteriorment passà a la Unió Republicana de Salmerón, i fixà la residència a Terrassa, on, amb Roca i Palet, fundà la casa del poble Regidor de l’ajuntament de Barcelona, a partir del 1905, i partidari de Solidaritat Catalana, formà part de la comissió que intentà la creació d’una policia parallela antiterrorista, sota la direcció de l’inspector anglès Arrow Després, milità successivament en la UFNR i el partit reformista de Melquíades Álvarez tornà al partit republicà federal el 1913

Aparegué en fascicles 1881-84 a Palma i fou reeditat el 1967, completat amb un índex temàtic que deixà fet Jaume Cerdà i Oliver, conformat per Campaner mateix 1894 Les notícies són extretes de manuscrits de diversos autors mallorquins, com Joan Binimelis, Guillem Terrassa, Josep Maria Bover o Bonaventura Serra i Ferragut reprodueix, a més, documents inèdits importants, com l' Auto general de la inquisició de Mallorca al 13 de gener de 1675, o impresos rars, com el Llibre de la benaventurada vinguda de l’emperador i rei don Carlos en la sua Ciutat de Mallorques 1542

Acabada la seva formació eclesiàstica a Madrid, fou ordenat diaca 1895 i prevere 1897 Exercí a Monistrol 1897-1903 Fundà una parròquia i una escola per a infants, a Sabadell 1903 i hi bastí un temple 1923 Reorganitzà la congregació de Barcelona i tingué cura de la que hi havia a Terrassa Acabada la guerra civil, el governador civil de Barcelona procurà d’exiliar-lo, però l’alcalde Marcet el protegí i l’ajudà Fou vicepresident en funcions de president del sínode de la seva confessió i president de la Unión Española de Esfuerzo Cristiano Escriví en català i en castellà

Llicenciat a Barcelona el 1925 i doctorat a Madrid el 1936, fou professor 1926-28 d’anatomia Cap de cirurgia del Patronat Nacional Antituberculós, a la ciutat sanatorial de Terrassa i cap de servei del departament de cirurgia toràcica a l’Hospital de Sant Pau, l’any 1972 ingressà a la Reial Acadèmia de Medicina Capdavanter de la cirurgia toràcica ha Catalunya, feu remarcables treballs sobre el tractament quirúrgic de la tuberculosi, els tumors intratoràcics i els cists hidatídics del pulmó, i també, les trasplantacions d’òrgans amb caràcter experimental Pare d' Antoni i  Josep …

Notari i escrivà de la porció temporal Deixà 17 protocols amb diferents anotacions sobre notícies contemporànies seves En aquests noticiaris, escrits en català i llatí, es descriuen fets civils i eclesiàstics compresos entre el 1372 i el 1408, com el desbordament de sa Riera 1403, o l’assalt al call de Palma 1398, entre d’altres Se’n conserven diferents còpies dels segles XVIII i XIX Ha estat publicat per Jaime Villanueva 1851, Tomàs Aguiló i Forteza 1870 i Àlvar Campaner 1881 Terrassa inclogué les notícies als seus Anales de Mallorca Tingué dos fills, Jaume i Vicenç, tonsurats…