Resultats de la cerca
Es mostren 81 resultats
Manuel I Comnè
Història
Emperador d’Orient (1143-80).
Fill de Joan II, continuà la guerra contra els turcs i contrarestà un atac dels normands 1149, als quals prengué Corfú A la mort de Roger II de Sicília intentà la reconquesta de la Itàlia meridional 1158, però hi fracassà També hagué d’abandonar l’intent de restauració bizantina a la Dalmàcia, a causa de l’oposició de Venècia, que suscità una guerra marítima 1171-75, de funestes conseqüències per a l’Imperi Derrotat a l’Àsia Menor pels turcs seljúcides 1176, que s’empararen de tot el territori, en morir deixà les finances en una situació dificilíssima
Jean de Dieu Nicolas Soult
Història
Militar
Militar i polític francès.
Duc de Dalmàcia Prengué part en quasi totes les campanyes de Napoleó, però es distingí en les de la península Ibèrica, on, nomenat cap de l’exèrcit d’Andalusia 1810, després d’haver pres Sevilla 1809, passà a Extremadura per penetrar a Portugal, però fou derrotat per Wellington a Albuera 1811 Finalment fou nomenat cap de les tropes franceses a la Península 1813 Després de la caiguda definitiva de Napoleó i d’un curt exili 1816-19, fou ministre de guerra 1830-32, president del consell de ministres 1832, 1839, 1840-47 i mariscal general de França 1847
irredemptisme
Història
Moviment polític de caràcter nacionalista sorgit a Itàlia el 1866.
Propugnava l’emancipació dels territoris italians que després de la unificació eren encara sota la dominació d’altres potències Alto Àdige, Trentino, Venècia Júlia, Dalmàcia, Fiume, Niça, Còrsega i Malta L’irredemptisme tingué com a primera organització l' Associazione in pro dell’Italia irredenta , fundada per MRImbriani el 1877, i més tard el grup Dante Alighieri , els quals aglutinaren els elements de l’oposició, que acusaren el govern d’haver traït els ideals del Risorgimento , quan foren establertes relacions diplomàtiques amb Àustria i Alemanya En començar el s XX les seves…
Tvrtko I de Bòsnia
Història
Ban (1353-77) i després rei (1377-91) de Bòsnia, nebot i successor del ban Esteve II de Bòsnia
.
Ocupà indrets de Sèrbia, Hercegovina i Dalmàcia i es féu coronar rei a Milesevo davant la tomba de sant Sava, amb el suport del seu cunyat Lluís I d’Hongria, casat amb una filla del dit Esteve II, i ajudà els croats revoltats contra els hongaresos Hagué d’abandonar el país un quant temps a causa d’una revolta dels nobles bosnians, ajudats pel seu germà Vuk, però fou restaurat amb l’ajuda de Lluís I Amb el príncep Llàtzer Hrebeljanović de Raska, lluità contra els turcs 1386 i els derrotà a Pločnik 1387, però s’hi alià després de la batalla de Kosovo Polje 1389 El succeí Esteve III…
Lluís I d’Hongria
Història
Rei d’Hongria (1342-82) i de Polònia (Lluís I) (1370-82).
Fill del rei Carles Robert i d’Elisabet de Polònia, afavorí la noblesa i alhora el desenvolupament econòmic de les ciutats El 1367 fundà la Universitat de Pécs Els primers anys del seu regnat es dedicà a venjar la mort del seu germà Andreu, assassinat 1345 a Nàpols, d’on era rei consort, crim que Lluís imputava a la reina Joana I i al qui fou el seu segon marit, Lluís de Tàrent S'emparà de Nàpols 1347, però no s’hi va poder mantenir Aliat amb Casimir III de Polònia, derrotà els lituans 1351, els serbis 1353 i els venecians, als quals prengué la Dalmàcia 1357
Žarko Muljačić
Lingüística i sociolingüística
Romanista croat.
S'especialitzà en filologia i lingüística romàniques a la Universitat de Zagreb Durant molts anys fou professor de llengua i literatura italianes a la facultat de lletres de Zadar i posteriorment es traslladà a l’anomenada fins el 1990 Universitat Lliure de Berlín Dins el gran abast dels seus interessos científics cal destacar les relacions medievals entre les llengües neollatines i eslaves a la Dalmàcia i els Balcans També escriví estudis fonamentals en matèries teòriques com la fonologia Opća fonologija i fonologija suvremenog talianskog jezika , ‘Fonologia general i fonologia…
Mljet

Costa de l’illa de Mljet, a Croàcia
© Fototeca.cat-Corel
Illa
Illa de la mar Adriàtica, pertanyent a la Dalmàcia, Croàcia.
Té un parc nacional 3,1 km 2 i un monestir benedictí del s XIII, transformat en hotel
Hvar
Illa
Illa de la mar Adriàtica pertanyent a la Dalmàcia, Croàcia.
Hi ha plantacions d’oliveres, figueres i vinya Hom practica la pesca Els seus ports són Hvar al NW i Jelsa al N
patrimoni de Sant Pere
Història
Religió
Terres i béns que constituïen la dotació del papa, que el convertiren primer en un gran terratinent, després en una autoritat civil i, finalment, en un sobirà.
Situats a Roma i a les províncies veïnes l’Apúlia, Calàbria, Lucània, Campània, l’illa de Capri, Tríscia, Ravenna, etc, arribaven a Còrsega, Sardenya i Sicília, al nord d’Àfrica, Gàllia, Dalmàcia i fins a l’Orient Repartits en fundus , eren agrupats en massae el conjunt de massae d’una província constituïa el patrimonium , unitat dins el patrimoni general administrada per un rector Procedia de donacions i adquisicions fetes des del s IV el primer testimoni és un capbreu o políptic de Gelasi 492-496, divers del Liber censuum Reestructurat per Gregori el Gran 590, el patrimoni…
Pannònia
Història
Antiga regió equivalent aproximadament a l’anomenada plana Pannònica, entre la Mèsia, el Nòric, la Il·líria i el riu Danubi.
Fou habitada pels pannonis, poble illiri seminòmada, mesclat amb elements celtes Conquerida per Octavi August ~34 aC i per Tiberi ~10 aC, fou inclosa dintre la província Illírica Sota Trajà, hi fou sufocada una rebellió, i el país fou dividit en dues províncies la Illíria Superior o Dalmàcia i la Illíria Inferior o Pannònia Durant el s III adquirí una gran importància militar Sota Dioclecià, ambdues províncies foren subdividides la Superior en Prima i Savia, i la Inferior en Secunda i Valeria Després de la desfeta de Valent a Adrianòpolis 378, fou pràcticament ocupada pels gots Al s V les…