Resultats de la cerca
Es mostren 615 resultats
Joaquim Vara del Rey i Rubio
Història
Militar
Militar.
Lluità contra el cantonalisme a Cartagena i València i contra el carlisme en la tercera guerra Estigué destinat a les Filipines 1884-90 i fou governador de les Marianes A Cuba fou comandant militar de Bayamo i es distingí al combat de la Loma del Gato, on ascendí a general 1895 Morí a l’acció d’El Caney, contra l’exèrcit dels EUA, al capdavant de forces molt inferiors en nombre i condicions Publicà una Memoria sobre la organización del ejército 1876 A Eivissa hom li aixecà un gran monument per subscripció popular inaugurat per Alfons XIII el 1904
Narcís Puget i Riquer
Aquarel·la de Narcís Puget i Riquer
© Fototeca.cat
Pintura
Aquarel·lista.
Fill de Narcís Puget i Viñas, començà fent olis amb ell El 1933 anà a Madrid per estudiar ceràmica Allà descobrí l’aquarella, en la qual excellí El 1945 acudí al I Salón Nacional de Acuarelistas de Madrid, on fou un dels pocs seleccionats per a exposar després a Londres El 1947 obtingué la segona medalla al certamen del Cercle de Belles Arts de Palma Mallorca Fidel traductor del paisatge, les marines i la gent d’Eivissa, els retrats que féu del seu pare —evocadors de la testa leonardesca— basten per a qualificar-lo d’excepcional El decenni dels cinquanta, una malaltia ocular li…
Abel Matutes i Juan
Política
Polític i empresari.
Llicenciat en Ciències Econòmiques, dirigeix un ampli complex empresarial vinculat al turisme Grupo de Empresas Matutes Alcalde d’Eivissa 1970-71, senador 1977-82 i diputat 1982-86 per Alianza Popular , de la qual fou vicepresident el 1984, en 1986-89 fou comissari de la CEE de Crèdits i Inversions, Enginyeria Financera i Política de la Petita i Mitjana Empresa, entre 1989-93, per a les Relacions de la CEE amb l’Amèrica Llatina i, posteriorment, per a l’Energia, Transport i l’Agència de Subministrament d’Euratom 1993-95 En 1996-99 fou ministre d’afers estrangers espanyol del…
Isidor Marí i Mayans
Lingüística i sociolingüística
Música
Sociolingüista i cantautor.
Llicenciat en filologia catalana per la Universitat de Barcelona 1972, amb una tesi sobre la poesia catalana d’Agustí Eura Professor a la Universitat de les Illes Balears 1972-80, en fou coordinador del Departament de Llengua i Literatura Catalanes i vicedegà de la Facultat de Filosofia i Lletres Com a promotor i coordinador del reciclatge de llengua catalana, fou membre de la Comissió Mixta entre el Consell Interinsular i el Ministeri d’Educació per a la introducció del català en el sistema educatiu 1979-80 Fou cap del Servei d’Assessorament Lingüístic de la Generalitat de Catalunya 1980-88…
,
Barry Flanagan
Escultura
Escultor gal·lès.
Es formà al Birmingham College of Arts and Crafts 1957-58 i al St Martin's School of Art de Londres 1964-66, d’on fou professor, com també a la Central School of Arts and Crafts 1967-71 El 1966 feu la seva primera exposició individual a Londres, i des del 1968 la seva obra es projectà internacionalment entre d’altres, exposà al MOMA de Nova York 1974, el Centre Georges Pompidou de Paris 1983 i, a Barcelona, al Centre Cultural Tecla Sala el 1997 El 1982 representà la Gran Bretanya a la Biennal de Venècia Resident a Eivissa des del 1987, hi té obra al Museu d’Art Contemporani i una…
les Pitiüses
Vista de la part alta de la vila d’Eivissa
© Fototeca.cat
Illa
Grup d’illes al SW de les antigues Balears i a l’E de la regió del cap de la Nau (País Valencià).
Comprèn les illes d’Eivissa la Pitiüsa Major , a vegades denominada també l’ illa Pitiüsa i de Formentera la Pitiüsa Menor , amb una munió d’illes petites, les més extenses de les quals són s’Espalmador, sa Conillera, Tagomago, s’Espardell, es Vedrà, etc El nom de Pitiüses, d’origen grec, ha continuat emprant-se, en obres, mapes i escrits de caràcter científic, fins avui Respon, en efecte, a una necessitat de diferenciació històrica i geogràfica d’Eivissa i Formentera respecte a Mallorca i a Menorca, les antigues Balears gran i petita Fins a la romanització, el…
Ramon Muntaner

Il·luminació d'un còdex del segle XIV de la Crònica de Ramon Muntaner conservada a la Biblioteca d'El Escorial. Se suposa que l'escriba de la il·luminació és Ramon Muntaner redactant la Crònica
Cronologia
Història
Militar
Cronista, funcionari i soldat.
Fill de Joan Muntaner i d’una dama del llinatge Sesfàbregues, a la casa del seu pare s’albergaren el 1271 Jaume I i Alfons el Savi i la seva muller Violant Acompanyà l’infant Pere a França el 1276, probablement en el seguici de Roger de Lloria, a qui fou sempre molt afecte Vers la fi de gener del 1281 era a Montpeller, potser al servei de Jaume II de Mallorca Després del 1285 ja no tornà a Peralada la seva casa degué ésser destruïda arran de la invasió francesa del juny d’aquest any Després de l’abril del 1286, sembla anar i venir de l’estol de Roger de Lloria a València trametent a la ciutat…
Bernat Calvet i Girona
Enginyer de camins, canals i ports.
El 1901 redactà el Projecte d’eixample de la Ciutat de Mallorca aprovat el 1903, de forma radial i concèntrica —com el projecte de Rovira i Trias per a Barcelona 1859—, que ha tingut influència decisiva en el creixement i les successives planificacions de Palma Mallorca Fou alcalde de Palma 1906-07, i posteriorment inspector i conseller d’obres públiques
Pere Bardají i Balanzat
Història
Militar
Militar i polític.
Fou sotstinent de la milícia nacional i secretari de diversos governs civils A Barcelona, exercí la suprema autoritat civil i reprimí amb rigor les revoltes de l’any 1840, per la qual cosa fou destituït El nou govern moderat 1843 el nomenà alcalde corregidor de Barcelona i governador de Castelló de la Plana i d’altres ciutats Afiliat al partit moderat, fou diputat a corts per les Balears 1844, 1845, 1846
Francesc Riambau
Lingüística i sociolingüística
Escripturista i poliglot.
Estudià primeres lletres a França i després filosofia, dret i cànons El 1732 professà a Madrid al convent dels agustins, on residí quasi sempre, llevat d’un curt temps que fou prior a Ciudad Rodrigo Pel seu coneixement del grec i d’altres idiomes collaborà activament, per bé que anònimament, amb l’historiador Enrique Flórez El 1762 se li concedí el títol de mestre supernumerari L’any anterior edità una obra en llatí sobre la interpretació de la Sagrada Escriptura i és autor també d’altres obres escripturístiques que restaren manuscrites