Resultats de la cerca

De família noble, passà a la cort de Felip IV de Castella, que el creà comte d’Assumar 1630 Fou membre del consell de Portugal, ambaixador a Roma i a Viena i virrei de Sicília 1639-41 En esclatar l’aixecament de Portugal contra Felip IV, es mantingué fidel a aquest, que el recompensà amb els marquesats de Vellisca 1646 i de La Laguna 1648 i li confià el govern de Flandes 1641-44 i la lloctinència de la zona ocupada de Catalunya 1645, tot i la seva ineficàcia a la derrota de Rocroy 1643 Aviat fou substituït, i passà a Aragó, on fou lloctinent 1647-49

Debutà amb poemes d’un dandisme accentuat, i més tard es mostrà expressionista a Het Sienjaal ‘El senyal’, 1918 La guerra l’influí en Bezette Stad ‘La ciutat ocupada’, 1921, publicada amb tipografia rítmica Després del seu exili a Berlín fins el 1921 cercà la poesia pura Influí notablement sobre els poetes experimentals dels anys cinquanta, tant a Holanda com a Flandes Pel que fa a la prosa, el seu estil de vegades recorda Kafka De la seva producció cal destacar Gedichten ‘Poemes’, 1928, Grotesken Het bordeel van Ika Lock ‘Grotescs el bordell d’Ika Lock’, 1925, Diergaarde voor…

Formada amb Joan Magriñà , fou primera ballarina del Gran Teatre del Liceu Posteriorment anà a Bèlgica, on fou solista del Ballet de Valònia 1977 i del Reial Ballet de Flandes 1979-82 Directora de Dart Companyia de Dansa 1986 i creadora de coreografies per a òperes, ha estat directora de l'Escola d'Ensenyaments Secundaris i Artístics / Conservatori Professional de Dansa, i des del 1983 és professora de dansa clàssica a l’ Institut del Teatre , d’on també és repetidora del projecte IT Dansa des dels seus inicis 1997 L’any 2015 rebé el premi Nacional de cultura del CoNCA en la…

Comte de Bussy Lluità a Flandes i a Catalunya durant la guerra dels Segadors participà en el setge de Lleida 1647 i en la invasió de l’Empordà del príncep de Conti 1654 S'apartà de la vida militar per diferències amb Turenne i fou empresonat un any pel fet d’haver atacat en una poesia la duquessa de La Vallière, amant de Lluís XIV Es retirà als seus dominis de Borgonya, on escriví unes Mémoires publicades el 1696 i des d’on sostingué una extensíssima correspondència amb intellectuals com la marquesa de Sévigné, cosina seva, publicada el 1697 i reeditada més de quinze vegades

Situada a la boca de l’estuari de l’Escalda occidental, és port de pesca i comercial i una base naval important Té construccions navals i mecàniques Antic lloc de transbordador per a passar a Flandes s VII, obtingué la ciutadania del comte d’Holanda Florenci V ~1300 Fortificada per Carles V, fou la primera ciutat que se sostragué al jou hispànic 1572 i fou quarter general de la rebellió Del 1585 al 1615 fou ocupada pels anglesos, que sostenien la causa de les Províncies Unides Fou convertida en base naval per Napoleó durant l’ocupació francesa 1795-1814 Fou molt destruïda pels…

Fill d’Edmund Tudor, comte de Richmond, i de Margarida de Beaufort, i cap dels Lancaster, aprofità l’ambient d’hostilitat que hi havia a Anglaterra contra Ricard III i el vencé a la batalla de Bosworth Field 1485 Acabà, així, amb la guerra de les Dues Roses i consolidà la pau en casar-se amb Elisabet, filla d’Eduard IV, hereva dels York Intervingué activament per neutralitzar tots els fronts conflictius casà la seva filla Margarida amb Jaume IV d’Escòcia, instaurà la legislació anglesa a Irlanda 1494, signà un tractat amb Carles VIII de França 1492 i un altre amb els Reis Catòlics 1496, i…

Educat dins la religió catòlica, fruí del favor de la cort fou nomenat per Enric II coronel-general d’infanteria 1547, almirall 1552 i governador de Picardia 1555 A la mort d’Enric II es convertí al protestantisme ~1558 i esdevingué, amb Condé, el cap dels hugonots D’acord amb el rei Carles IX, del qual era conseller, preparà l’ofensiva francesa a Flandes i concertà la unió d’Enric de Borbó futur Enric IV amb Margarida de Valois Sofrí un atemptat, quan sortia del Louvre, que no tingué conseqüències 22 d’agost de 1572, però dos dies més tard esdevingué una de les víctimes de la…

Bisbe d’Arràs 1540, fou el portantveus de Carles V al concili de Trento i contribuí a la negociació de la pau d'Augsburg entre l’emperador i els prínceps protestants 1555 Al servei de Felip II, intervingué en les conferències de Marcoing i de Cercamps 1558, que prepararen el tractat de Cateau-Cambrésis Nomenat arquebisbe de Malines 1560 i cardenal mentre actuava com a governador de Flandes, la seva intransigència religiosa provocà la indignació popular Enviat a Roma, fou virrei de Nàpols 1571-75 De retorn a Madrid 1579, presidí el Consejo Supremo de Italia, contribuí a l’annexió…

Fill del comte Roger Bernat III I de Castellbò i de la vescomtessa Margarida I de Bearn, dels quals heretà els estats, bé que li calgué defensar els seus drets a la successió de Bearn davant les pretensions dels comtes d’Armanyac, ajudat per Jaume II de Catalunya-Aragó, el qual, altrament, s’oposà a les seves aspiracions al comtat d’Urgell i al vescomtat d’Àger Morí quan retornava de la campanya de Flandes 1315, on havia acompanyat el rei Lluís X de França, i deixà els seus dominis ultrapirinencs i Andorra a l’hereu, Gastó II de Foix, i els dominis catalans Castellbò-Montcada al…

Era fill del tercer duc de Somma, Antoni de Cardona-Anglesola i Fernández de Córdoba Assistí a l’atac de la Goleta, el 1612 Fou governador i capità general interí de Milà Serví a la guerra contra els holandesos Derrotà el marcgravi de Baden-Durlach a la batalla de Wimpfen 1622 i el duc de Brunsvic a la de Fleurus, el mateix any, defensant la causa de l’Imperi Assistí a la presa de Breda 1625 El 1630 fou creat príncep del Sacre Imperi a la dieta de Ratisbona Ambaixador extraordinari a París 1632, participà novament en les guerres de Flandes i del Palatinat fins el 1634, que tornà…