Resultats de la cerca

De caràcter religiós i econòmic, les guildes tenien per finalitat la defensa del comerç, la seva regulació i la seguretat de les comunicacions Relacionades amb el desenvolupament del moviment comunal urbà, les més antigues foren les de Tiel primera meitat del s XI i les de Tournai i Valenciennes després del 1050, i foren importants les de Flandes i les de les terres del Rin Els privilegis concedits pels monarques transformaren les confraries privades en corporacions oficials, amb jurisdicció i dret propis, les quals evolucionaren vers un procés d’aristocratització i entraren en…

Aquest, per tal de mostrar-se generós envers Carles II de Castella i afavorir així la candidatura francesa als regnes hispànics quan aquest morís, li tornà totes les conquestes fetes a Flandes i al Principat, inclosa Barcelona en signar els representants de Castella, l’emperador Leopold I hagué de signar també, tot i que havia intentat d’impedir la pau per assegurar la successió de les corones hispàniques a la seva dinastia La situació europea restà tal com havia quedat després de la pau de Nimega Carles II volgué recompensar els catalans per l’ardidesa amb què s’havien defensat…

Participà en les campanyes d’Itàlia i de Flandes i el 1543 anà a Amèrica Oficial de Francisco Pizarro, combaté els almagristes i dirigí una expedició a Xile 1540 fundà Santiago de la Nueva Extremadura 1541 i fou nomenat governador i capità general de Nueva Extremadura Vencé la resistència del seu rival, Pedro Sancho de la Hoz, i sufocà una revolta d' encomenderos Participà en les guerres civils peruanes i, malgrat el seu pizarrisme, ajudà el virrei La Gasca a vèncer Xaquixaguana 1548 En canvi d’això fou confirmat governador de Xile Fundà les ciutats de Concepción, La Imperial,…

Filla del rei Andreu II i de Violant de Courtenay, filla de l’emperador Pere I de Constantinoble, el seu nom de fonts era Andreua El 1234, a proposta del papa, fou arranjat el seu matrimoni amb el rei Jaume I de Catalunya-Aragó li aportà en dot una elevada quantitat de diners, els drets a un comtat a Flandes i els territoris que els avis de Violant tenien a Nemours i Borgonya Jaume I li feu donació de la senyoria de Montpeller, la baronia d’Omeladès i el vescomtat de Millau Les noces, que causaren sensació a l’estranger, se celebraren a Barcelona el 1235 Dona de talent i…

Es formà a l’Acadèmia d’Anvers Installat a París 1888, fou molt influït per Monet i, obsessionat per plasmar els efectes dels raigs de sol, conreà un impressionisme força ortodox i més tard s’orientà vers un divisionisme moderat Durant la Primera Guerra Mundial treballà a Londres i la seva influència minvà davant l’empenta de la primera escola de Laethem

Les curses més conegudes són el Tour de França , la Volta Ciclista a Catalunya, el Giro d’Itàlia , la Volta Ciclista a Espanya, així com les voltes ciclistes a Suïssa, a Bèlgica, a Flandes i a Holanda i la volta ciclista al Llevant Hi participen diversos equips de diferents estats El corredor que fa amb menys temps el recorregut és el guanyador Els vencedors de les etapes de vegades tenen bonificació de temps Per a la classificació per equips hom compta el temps dels tres primers corredors de cadascun Hi ha diferents premis de regularitat, de muntanya, per punts, a la desgràcia,…

S'inicià amb la crisi general de l’economia europea al s XVI i sobretot amb l’encariment del treball a causa de la despoblació provocada per la pesta negra i pels bons rendiments de les exportacions de llana anglesa a Flandes Això significà l’abandó progressiu del sistema d' open fields i l’ampliació de la superfície a pastures El procés s’accelerà al s XVIII i durà fins entrat el segle XIX, i ha estat considerat com un dels factors importants en els inicis de la revolució industrial anglesa Els propietaris individuals feren entrar l’agricultura i la ramaderia en una fase d’…

Primer marquès de Leganés 1627 amb grandesa d’Espanya 1634 i comanador major de Lleó a l’orde de Sant Jaume Era cosí del comte duc d’Olivares Fou president del Consell de Flandes Lluità a Nördlingen 1634 i a Itàlia Fou governador de Milà 1635-36 i 1636-37, des d’on recobrà la Valtellina, però, derrotat més tard pel mariscal francès d’Harcourt, tornà a Madrid Al capdavant d’un exèrcit, entrà a Catalunya durant la guerra dels Segadors i travessà el Segre, però fou derrotat a la batalla del Pla de Forques per les tropes francocatalanes del mariscal d’Harcourt 1642 Desterrat a causa…

Fill de Gaspar Marrades i Soler, senyor de la baronia de Sallent de Xàtiva, i d’Anna de Vic i besnebot de Gaspar Marrades i de Soler, lloctinent de Mallorca Castellà d’Amposta 1635 Serví a les guerres de Milà i el Piemont i, després, de Flandes 1594, des d’on passà al servei dels emperadors Rodolf II, Maties i Ferran II en les guerres a Hongria i Transsilvània contra els turcs 1605 i al Friül contra els venecians 1617 Participà en la Guerra dels Trenta Anys a Bohèmia 1618, Hongria 1623 i Alemanya 1624 Ferran II el nomenà comte del Sacre Imperi, i l’envià d’ambaixador seu a Munic i a Madrid…