Resultats de la cerca
Es mostren 673 resultats
societat animal
Zoologia
Grup d’animals d’una mateixa espècie que viuen en grups més o menys nombrosos i organitzats, per procrear, alimentar-se, defensar-se, etc.
Una veritable societat significa un grup estable, els membres del qual s’intercomuniquen intensament i mantenen entre ells alguna relació social i relativament permanent Els exemples més típics són les societats de formigues, abelles i ximpanzés Un conjunt de mosques juntes en una àrea rica en aliment no és una societat, sinó una agregació Comparada amb les veritables societats, l’organització en una banda d’ocells o en un banc de peixos és molt menys complexa, però en general és més que una mera agregació Actualment hom parla més sovint d’organització social o de “grups socials…
porta
Pesca
Part de l’almadrava que dona accés al cop i que és tapada amb una xarxa quan els peixos són dins.
peix lluna
Peix lluna
Mark Rosenstein (cc-by-nc-sa-4.0)
Ictiologia
Nom donat als peixos de l’ordre dels tetraodontiformes, de la família dels mòlids, entre els quals hi ha el bot.
krill
Carcinologia
Nom genèric de certs crustacis planctònics de l’ordre dels eufausiacis, que constitueixen el principal aliment de molts peixos i cetacis.
hexanquiformes
Ictiologia
Ordre de peixos de la classe dels condrictis, de cos fusiforme, una sola aleta dorsal i la boca en posició inferior.
Tenen 6-7 fenedures branquials La reproducció és ovovivípara Algunes espècies són comunes a la Mediterrània Aquest ordre ja tenia representants en el Juràssic
heterodontiformes
Ictiologia
Ordre de peixos de la subclasse dels selacis, amb el cos subcilíndric, el cap alt i voluminós i la boca subterminal.
Tenen dues aletes dorsals amb un agulló a cadascuna i cinc parells de fenedures branquials La dentició és heterodont Són ovípars i s’alimenten de molluscs i equinoderms Comprèn unes poques espècies indopacífiques de característiques primitives
notacantiformes
Ictiologia
Ordre de peixos actinopterigis del superordre dels teleostis que són anguil·liformes i amb la cintura escapular connectada amb les primeres vèrtebres.
Comprèn la família dels notacàntids, els principals gèneres de la qual són Notacanthus i Polyacanthonotus Habiten a profunditats abissals de gairebé totes les mars
musell
Anatomia animal
Part anterior sortint de la cara de certs mamífers i peixos, on hi ha la boca i els forats del nas.
escomberesòcids
Ictiologia
Família de peixos de l’ordre dels beloniformes, de mandíbules punxegudes i cos revestit d’escates adherents, que inclou el trumfau.
cava
Anatomia animal
Dit de cadascuna de les venes que porten la sang venosa al cor en els peixos pulmonats i en els tetràpodes.
En els grups inferiors n'hi ha una, i en els superiors, dues vena cava superior i vena cava inferior En l’home, la superior té una longitud de 6 a 8 cm, s’obre a la part superior de l’aurícula dreta i es forma per la unió dels dos troncs braquiocefàlics, que porten la sang venosa del cap i dels membres superiors hi aboca la vena àziga major, que porta la sang venosa del tòrax La inferior té una longitud de 22 a 25 cm i neix a l’alçada de la quarta vèrtebra lumbar, en unir-se les dues venes ilíaques primitives dreta i esquerra, que porten la sang venosa de les extremitats inferiors hi…