Resultats de la cerca
Es mostren 842 resultats
Valença
Ciutat
Ciutat del Delfinat, Occitània, capital del Valentinès i del departament de Drôme, França.
Situada sobre una terrassa de la riba esquerra del Roine, prop de la confluència amb l’Isère, la seva situació en un encreuament de camins ha afavorit el seu creixement i el paper de centre comercial distribuïdor dels productes de la plana, i s’ha convertit en un centre industrial molt actiu té indústries químiques, del cautxú, d’electrodomèstics i de maquinària de precisió, a més de la tradicional indústria tèxtil És port fluvial Ciutat romana Colonia Valentia i bisbat des del segle IV, fou governada pels seus bisbes del 1150 al 1456 El delfí Lluís hi fundà una universitat el…
castell

Estructura d’un castell de quatre de vuit
© Fototeca.cat
Folklore
Construcció de diversos pisos formada per persones (casteller) que s’enfilen les unes damunt les espatlles de les altres amb l’objectiu de coronar-la al ritme del so de la gralla.
La tradició sorgí al començament del segle XIX a Valls i al Camp de Tarragona, i s’estengué primer al Penedès i durant el segle XX a la resta de Catalunya, les Illes Balears i la Catalunya del Nord També s’han començat a crear colles en altres indrets del món Xina, Xile, Brasil i Argentina gràcies al suport d’algunes de les principals formacions del país Al llarg de la darrera dècada del segle XX i la primera del segle XXI, s’han recuperat els millors castells del segle XIX i s’han portat a plaça construccions que mai no s’havien fet abans Cada temporada es poden contemplar a les millors…
enterrament de Crist
Art
Cristianisme
Cerimònia del Divendres Sant, molt popular a les Esglésies d’Orient, en la qual hom porta processionalment una representació iconogràfica de l’enterrament de Crist (una tela brodada, anomenada epitáfion en grec i plaščanica en eslavònic).
Una devoció semblant, bé que fora del marc litúrgic, ha estat coneguda en diversos llocs d’Occident, on la representació plàstica ha trobat sobretot forma estatuària sovint en un dels anomenats passos Com a tema iconogràfic general, no lligat a actes culturals, està estretament vinculat als del davallament, la deposició, la pietat i la resurrecció, bé que, en general, potser per la seva menor espectacularitat, ha estat menys representat L’han tractat artistes com ara Quentin Metsys, Cranach el Vell, Miquel Àngel, Ticià, Rembrandt o Van Dyck Als Països Catalans n'hi ha bones…
Josep Pratmarsó i Parera
Arquitectura
Arquitecte.
Titulat a Barcelona el 1942 Les seves relacions amb l’avantguarda artística dels anys trenta i el seu treball amb RDuran i Reynals influïren molt en la seva obra Fou arquitecte municipal de Terrassa 1944-62 i de Centelles 1953-59, però les seves obres més representatives són a la Costa Brava —habitatges unifamiliars— Mas Vidal 1958, Mas Garba 1959 a Vall-llòbrega, Casa Cantarell 1962 a Sa Riera, Casa Ortínez 1971 a Mont-ras, Casa Enric 1973 a Begur, Casa Berini 1983 a Calonge A Barcelona l’edifici d’habitatges al carrer de la Manigua núm 250 1966 és un dels seus pocs exemples d’…
Enric Calvet i Pascual
Sociologia
Químic i publicista, germà de Gaziel (Agustí Calvet).
Doctor en farmàcia 1906 i llicenciat en dret, fou professor de química orgànica i de termotècnia a les escoles industrials de Vilanova i la Geltrú 1916-28 i de Terrassa 1928-40 Fou un dels fundadors 1910 de la Societat Astronòmica de Barcelona Introduí i divulgà la radiodifusió a Catalunya el 1921 féu sentir transmissions radiofòniques per primer cop en públic, a Vilanova i la Geltrú i a Barcelona, i el mateix any fou un dels fundadors de la Societat Radiotelegràfica de Catalunya Fou director tècnic de l’emissora Ràdio-Catalana EAJ 13 El 1940 fou separat de l’ensenyament És autor de Química…
Josep Colominas i Roca
Geologia
Història
Arqueòleg i geòleg.
Deixeble de Norbert Font i Sagués i Pere Bosch i Gimpera, fou un dels creadors de l’Escola Catalana d’Arqueologia Membre del servei d’investigacions arqueològiques de l’Institut d’Estudis Catalans, excavà les coves eneolítiques d’Os de Balaguer, Tartareu, Tragó de Noguera i Montserrat, la necròpoli hallstàttica de can Misser, de Terrassa, i els poblats ibèrics del Mor, Fogonussa i Sidamon, com també Olèrdola i la necròpoli paleocristiana de Tarragona féu nombrosos treballs a Calaceit i al seu voltant al Maestrat explorà el barranc de la Valltorta i les seves pintures rupestres, i…
Caixa d’Estalvis de Sabadell
Institució creditícia, constituïda el 1854, que inicià les seves activitats el 1859.
El seu promotor i principal impulsor fou l’industrial llaner Pere Turull i Sallent El 1941 obrí la primera sucursal a Montcada i Reixac La seva activitat es concentra sobretot a la Catalunya central, des d’on s’ha expandit És a Barcelona des del 1974 Desenvolupà una important tasca a través de la seva obra social i cultural, per la qual l’entitat fou guardonada el 2009 amb la Creu de Sant Jordi El gener del 2010 els actius de l’entitat sumaven 13394 milions d’euros Aquest mateix any, en el marc del procés de concentració de les caixes d’estalvis impulsat pel Fons de Reestructuració Ordenada…
AEG
Sigla d’ Allgemeine Elektrizitätsgesellschaft
, empresa alemanya, dedicada a la fabricació de material elèctric i electrònic, fundada el 1883 per Emil Rathenau a Berlín.
El 1903, juntament amb la companyia Siemens fundà la companyia Telefunken, que des del 1941 pertany a l’AEG Les creixents dificultats financeres de l’empresa conduïren a una profunda remodelació el 1982 reducció de la plantilla en un 40%, i en 1985-88 Daimler-Benz adquirí el 80% del capital d’AEG i al desembre del 1993 vengué a la multinacional sueca Electrolux l’activitat d’electrodomèstics A Catalunya, hi aparegué a l’inici del s XX, a través de les societats belgues Sidro i Sofina, que controlaven la Barcelona Traction Una altra filial seva transferí la CHADE a uns interessos catalans,…
Esteve de Ferrater i de Janer
Història del dret
Jurista.
Fill de Santiago de Ferrater i Boada Es llicencià en dret el 1837 Fou revisor i censor d’obres teatrals i professor de dret civil a la Universitat de Barcelona El 1842 fou un dels organitzadors de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació El 1844 fou relator interí de l’audiència de Catalunya, i el 1845, jutge de primera instància de Terrassa El 1850 ascendí a relator titular de l’audiència, i el 1872 n'esdevingué relator secretari Amb Pau Ferigle, publicà una recopilació de les lleis i disposicions reials promulgades en 1833-41 Collaborà amb Josep Antoni Elias i d’Aloy, amb el…
Josep Àngel Sáiz i Meneses

Josep Àngel Sáiz i Meneses
© Conferencia Episcopal Española
Cristianisme
Eclesiàstic castellà.
Es formà als seminaris de Barcelona i de Toledo i es llicencià en Teologia a la Facultat de Teologia de Catalunya el 1993 Ordenat sacerdot a Toledo el 1984, inicià la seva tasca pastoral com a prevere en aquesta arxidiòcesi L’any 2000 fou nomenat secretari general i canceller de la cúria de l’arquebisbat de Barcelona, fet que mostrà la confiança que havia dipositat en ell el cardenal Ricard M Carles i Gordó El 2001 fou nomenat bisbe titular de Selemselae i auxiliar de Barcelona L’any 2004 fou nomenat titular del nou bisbat de Terrassa , càrrec que ocupà fins l’abril del 2021 quan…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina