Resultats de la cerca
Es mostren 485 resultats
serra

Serra de cadena sense fi
© Fototeca.cat
Tecnologia
Oficis manuals
Eina constituïda per una fulla d’acer proveïda de dents agudes en una de les seves vores, per un disc d’acer proveït de dents en la seva perifèria, per una cadena sens fi de baules tallants, etc, emprada per a tallar fusta, ferro i d’altres matèries dures.
La serra de fulla, formant part d’una màquina o subjecta a un bastidor o proveïda d’un o dos mànecs, serveix per a tallar fusta, metall, os, pedra, plàstic, etc, en imprimir-li, manualment o mecànicament, un moviment alternatiu de vaivé, tot fregant les dents damunt la matèria que hom vol tallar, de manera que hi obren un solc estret que arriba a dividir-la Les mides, la forma i la disposició de les dents varien segons el tipus de feina a què les serres són destinades Així, les dents de la serra de mà Xerrac Corel / Danny Singer emprada en fusteria són agudes, inclinades endavant…
mecànica de fluids
Física
Ciència que estudia l’equilibri i el moviment dels fluids i llur relació amb les forces que els produeixen o que s’hi oposen.
Aquesta denominació fou introduïda per Prandtl, el 1905, en sintetitzar i aprofundir els estudis que hom feia, separadament, en el camp de la hidrodinàmica i de l’aerodinàmica teòriques i en relacionar-los íntimament amb fets experimentals Després, fou aplicada també a l’estudi de fluids més complexos que els usuals, la qual cosa conduí a l’aplicació de diferents models matemàtics i a una anàlisi acurada de diversos fenòmens Els primers estudis teòrics eren fets sobre fluids perfectes , on no hi hagués resistència al lliscament relatiu de les capes fluides adjacents Més tard, hom hi introduí…
arxiu patrimonial
Arxivística i biblioteconomia
Conjunt de documents, en qualsevol mena de suport, generats o rebuts com a resultat de la formació i l’administració d’un patrimoni familiar que es transmet de generació en generació en el sí del llinatge familiar.
Tipus de documents Utilitat historiogràfica La documentació que caracteritza principalment els fons patrimonials fa referència a la legitimació del patrimoni compres, establiment , capbreu , documents judicials, a la seva transmissió testaments, pactes nupcials, donacions i a la seva administració llevadors de rendes, llibres comptables, rebuts i factures, inventaris Poden contenir igualment documentació aliena al patrimoni familiar, recollida per l’ocupació de càrrecs o per les activitats específiques dels membres del grup familiar La conservació i descripció d’aquests fons arxivístics és de…
pala

Pala
© Corel - Danny Singer
Oficis manuals
Eina formada per una làmina de fusta o planxa de ferro, de forma generalment rectangular, trapezial o corba, amb certa concavitat, i per un mànec cilíndric, més o menys llarg, generalment de fusta i de diàmetre variable, destinada especialment a recollir i traslladar o remoure alguna matèria sòlida, pastosa o pulverulenta.
paleta
paleta
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Eina que consisteix en un tros de palastre o de planxa d’acer de forma aproximadament triangular, que és proveïda d’una espiga colzada metàl·lica a la qual és fixat un mànec, i emprada pels paletes per a pastar a la gaveta, per a aplicar morter a l’obra, etc.
aixecavires
Tecnologia
Eina de boix o d’una altra fusta forta, en forma d’escarpra, que empren els sabaters, després d’haver cosit la pell, la plantilla i la vira, per tal de separar la pell de la vora exterior de la vira, als llocs en què aquesta s’hagi pogut guerxar.
falç

Diverses menes de falç
© fototeca.cat
Agronomia
Eina que hom empra per a segar les messes o tallar l’herba i que consisteix en una fulla de ferro acerat, corba, tallant o dentada en la seva part còncava, amb un dels extrems acabat en punxa i l’altre amb una espiga que hom recobreix amb un mànec de fusta.
Per tal com ha estat considerada l’arma que brandaven els segadors durant l’avalot de Corpus de Sang, ha esdevingut un símbol de reivindicació nacional catalana Encreuada amb un martell és l’emblema de l’URSS i dels partits comunistes i d’alguns de socialistes simbolitza la unió dels camperols i del proletariat industrial
l’Alta Cerdanya

Comarca de la Catalunya del Nord, una de les dues en què es divideix la Cerdanya. Cap de comarca, Montlluís.
És situada a la zona axial dels Pirineus, i comprèn una part de l’alta vall del Segre la Cerdanya pròpiament dita, l’altiplà de la Perxa, que pertany a la conca de la Tet, el massís del Carlit que comparteix amb el Capcir i la vall de Querol La frontera francoespanyola, des del pacte de Llívia 1660, divideix la Cerdanya, unitat física i humana ben definida, en dues comarques El centre comarcal tradicional, la vila de Puigcerdà, restà dins la Baixa Cerdanya, fet que ha motivat que l’Alta Cerdanya no presenti les característiques d’una comarca humana ben estructurada Limita al N…
immersió lingüística
Educació
Mètode d’ensenyament d’una segona llengua caracteritzat bàsicament pel fet de situar els alumnes en un entorn d’aprenentatge que té com a llengua de relació i d’instrucció la mateixa llengua que han d’aprendre.
En un sentit ampli es pot dir que fan una immersió lingüística els adolescents o joves que durant les èpoques de vacances viatgen a un altre país per a estudiar-hi i aprendre’n la llengua El mètode d’immersió lingüística té, però, unes altres dimensions pedagògiques i sociolingüístiques Hom en parla específicament quan fa referència a determinats programes utilitzats amb nens de parvulari o dels primers cursos de l’ensenyament primari en països o territoris on coexisteixen dues llengües És aquí on pren relleu la immersió lingüística com a mètode pensat per a garantir que els alumnes…
Memorias históricas sobre la marina, comercio y artes de la antigua ciudad de Barcelona
Historiografia catalana
Obra històrica d’Antoni de Capmany de Montpalau.
El projecte, com escriu Pierre Vilar, partí de la insòlita confluència entre la iniciativa de la Junta de Comerç de Barcelona, que volia oferir ferms referents històrics al renaixement econòmic de Catalunya, i un intellectual capaç d’advertir en el desenvolupament material i en l’equilibri social la vertadera història d’un poble L’interès de la Junta de Comerç pels orígens i progressos de l’antic Consolat començà al principi dels anys setanta del segle XVIII, que encarregà a l’advocat Antoni Juglà i Font l’arranjament del seu arxiu amb la intenció de rescatar documents per a la…
, ,