Resultats de la cerca
Es mostren 828 resultats
Szabolcs de Vajay
Genealogia
Genealogista hongarès.
Doctor en ciències polítiques i en dret per la Universitat de Budapest 1943 Estudià genealogia a Suïssa Fou membre del departament de ciències socials de la UNESCO, a París El 1964 fou elegit vicepresident de l’Acadèmia Internacional d’Heràldica Amb els seus treballs contribuí a l’aclariment genealògic d’importants figures de la història, i el 1970 fundà, amb altres, el Centre de Recherches Généalogiques et Héraldiques de Languedoc-Roussillon, a Besiers D’entre les seves obres cal destacar Étiennette dite Douce, comtesse de Provence XIe siècle 1962, La síntesis europea en el…
Emanuel von Swedenborg
Emanuel von Swedenborg , segons un retrat de P.Krafft
© Fototeca.cat
Filosofia
Cristianisme
Nom amb què és conegut Jesper Svedberg, investigador, teòsof i místic suec.
Fill d’un predicador luterà, inicialment es dedicà a viatjar per tot Europa 1710-14, consagrat a l’estudi de les ciències astronomia —on enuncià, abans de Kant, una teoria de les nebuloses—, anatomia i, sobretot, mineralogia i metallografia i a la investigació tècnica projectà diversos ginys aeris i navals A partir del 1747, tanmateix, es lliurà totalment a l’especulació misticoreligiosa A Arcana caelestia 8 volums, 1749-65 atribuí a Déu mateix la revelació, mitjançant visions, de la seva nova concepció d’un món dels esperits relacionat estretament amb el món terrestre el centre del qual és…
Ramon Sugranyes i de Franch
Educació
Cristianisme
Dirigent catòlic i professor.
Fill de Domènec Sugrañes i Gras Llicenciat en dret i en filosofia per la universitat de Barcelona 1933, durant la Segona República formà part del moviment catòlic de renovació de l’ensenyament, fou secretari del Patronat de la Universitat Autònoma 1933-34 i collaborà a El Matí Exiliat l’any 1936, des d’aquest any fins al 1939 estudià al Sacro Cuore de Milà i participà en el comitè que treballava per la pau civil a Espanya L’any passà a residir definitivament a Suïssa i des del 1944 ensenyà llengua i literatura hispàniques a la Universitat Catòlica de Friburg Fou president de…
Víctor Mira
Pintura
Pintor aragonès.
De formació autodidacta, el 1966 viatjà a Barcelona, on s’interessà per la pintura matèrica d’A Tàpies i pel llenguatge de J Brossa Al principi dels anys setanta inicià les seves estades a Zuric i Munic, on assimilà l’herència dels expressionistes La seva pintura, hermètica i introspectiva, tendeix a suprimir l’anècdota inicial per palesar l’impacte visual d’unes imatges que responen a un llenguatge de símbols creus, calaveres, corbs, etc, i on el color i la matèria adquireixen un protagonisme progressiu Treballà per sèries, entre les quals destaquen Simón el estilita , Montserrat , La silla…
Claude Goretta
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic suís.
Format al British Film Institute de Londres i a la televisió suïssa, fou un dels capdavanters del “nou cinema” suís El seus films, com ara L’invitation 1973, Pas si méchant que ça 1974, La dentellière 1977, premiat a Canes, La provinciale 1980 i La mort de Mario Ricci 1982 reflecteixen una minuciosa observació de la realitat social del seu país Posteriorment rodà Orfeo 1985, adaptació de l’òpera de Claudio Monteverdi, la faula Si le soleil ne revenait pas 1987, L’ombre 1992, on retorna a la crítica social del seu país, Le dernier été 1997, una història d’antisemitisme a partir dels darrers…
Antoni Cumella i Serret
Placa ceràmica d’Antoni Cumella i Serret
© Fototeca.cat
Arts decoratives
Ceramista.
Les seves obres són gresos de formes simples i de qualitats pètries, entre les quals es destaquen els vasos i les peces de formes depurades, així com les plaques que realitzà darrerament, amb les quals perseguia efectes escultòrics i de policromia, mitjançant una sàvia aplicació dels esmalts Feu la primera exposició a Barcelona 1936, i exposà després a Alemanya, Suïssa, París, Washington, Bilbao i Madrid Obtingué medalles d’or a la Triennal de Milà 1936, 1951, 1957 Té obres als principals museus de ceràmica del món, i és autor de plafons, com ara el gres que reprodueix Les Taules…
Ramon Casanova i Danés

Ramon Casanova i Danés
© Família Casanova
Història
Enginyer i polític pertanyent a la darrera família de fargaires.
Introduí al país les tècniques d’estampació de l’acer Ripoll, 1916 i la fabricació d’acers inoxidables 1916-18, i transformà la farga familiar en una gran empresa metallúrgica, que installà a Ripoll la secció de forja de la Hispano-Suïssa Apassionat de l'aviació, el 1917 assajà i patentà un reactor aplicable als automòbils i als avions es tractava d’un estatoreactor per pulsacions que s’engegava amb acetilè i que podia funcionar amb benzina la seva concepció i les seves dimensions crítiques són sorprenentment semblants a les de l’equip propulsor de les V-1 alemanyes 1944 Les…
Pierre de Meuron

Pierre de Meuron
© T&C Film
Arquitectura
Arquitecte suís.
Ha desenvolupat tota la seva carrera professional al costat de Jacques Herzog Des de l’època d’estudiants d’arquitectura fins a l’actualitat, amb l’extensió dels seus projectes arreu del món, han dut a terme una tasca projectual en la qual l’ús de noves tecnologies els ha permès experimentar amb l’eloqüència conceptual de l’arquitectura Entre les seves obres destaquen la casa Koechlin a Basilea 1993-94, les oficines de Ricola a Laufen 1997-97 —ambdues a Suïssa—, els cellers Dominus a Yountville a Califòrnia 1995-98, el museu Küppersmühle a Duisburg 1997-98 i la biblioteca per a…
Mülhausen
Ciutat
Ciutat d’Alsàcia, al departament de l’Alt Rin, França.
Situada a la sortida de la Porta de Borgonya, prop del vessant septentrional del Sundgau, a 35 km de Basilea, al NW, és travessada pel riu Ill i pel canal Rin-Roine enllaça també amb el Gran Canal d’Alsàcia pel canal de Niffer Juntament amb Estrasburg i Colmar té un paper de centre regional, principalment de caràcter industrial Les properes mines potàssiques alimenten la indústria química, en fase d’expansió, juntament amb la metallúrgia de transformació ambdues es van imposant gradualment a la tradicional activitat tèxtil, encara important pel que fa a filats i teixits de cotó i…
Institut Forestal Europeu
Organització interestal d’àmbit europeu dedicada a la recerca sobre boscos i a l’orientació i assessorament en polítiques forestals.
L’any 2011 en formaven part Àustria, Bulgària, Croàcia, la República Txeca, Dinamarca, Finlàndia, Alemanya, Grècia, Irlanda, Itàlia, Letònia, Luxemburg, els Països Baixos, Noruega, Polònia, Portugal, Romania, Eslovènia, Espanya, Suècia, Suïssa, Turquia i la Gran Bretanya En són membres associats o afiliats, a més, prop de 130 òrgans i organitzacions Fou establert l’any 1993 a partir de l’aprovació de la Convenció que el creava emparant-se en la llei finlandesa Aquest document recull els objectius de la Conferència de les Nacions Unides sobre Medi Ambient i Desenvolupament…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina