Resultats de la cerca

El bisbe tradicionalista francès Marcel Lefebvre fundà, el 1979, la Fraternitat Sant Pius X, que integra el seminari que ell mateix havia fundat l’any 1970 a Ecône Suïssa i altres centres tradicionalistes que s’havien anat creant a diversos països sense l’autorització de Roma La Fraternitat aplega els catòlics que no accepten els ensenyaments del concili II del Vaticà especialment en el camp de la reforma litúrgica, de l’ecumenisme i de la doctrina sobre la llibertat religiosa, perquè consideren que contradiuen la doctrina tradicional de l’Església catòlica Marcel Lefebvre, que d…

És format per teòlegs protestants i catòlics de França i Suïssa i fou fundat l’any 1937 pel sacerdot de Lió Paul Couturier i el pastor suís Baümlin Els seus membres es reuneixen periòdicament al monestir trapenc de Les Dombes, prop de Lió, per confrontar les posicions de llurs esglésies en els temes que encara les mantenen dividides i treballen per assolir posicions comunes i divulgar-les Ha publicat Accord sur l’eucharistie 1972, Propositions pour une réconciliation des ministères 1973, Document sur le ministère épiscopal 1976, L’Esprit Saint, l’Église et les sacrements 1980, Le…

Després d’haver estat expulsats de Brandenburg el 178 pels gots i els eslaus, els alamans s’establiren a la regió del Main i a la dreta del Rin Toparen successives vegades amb els romans fins que, en fracassar llur temptativa d’establir-se a Alsàcia, foren vençuts a Argentoratum Estrasburg per Julià 357 i per Valentinià 453 Finalment, Clodoveu, rei dels francs, els derrotà 496 i es possessionà de llurs territoris A partir d’aquesta data, els alamans passaren pràcticament a dependre dels francs Aquest fet fou palès amb Carlemany i, més tard, amb Lluís el Germànic, el qual, després del tractat…

Ordenat de sacerdot de la congregació de l’Esperit Sant 1929, en fou nomenat superior general el 1947 Fou arquebisbe de Dakar, al Senegal 1955, i bisbe de Tulle, a França 1962 Desenganyat de les reformes eclesials introduïdes pel concili II del Vaticà, abandonà la seva seu episcopal per a lliurar-se a la fundació de la Fraternitat de Sant Pius X 1969, institució de caire integrista i conservador que té el seu reducte principal a Ecône Suïssa, on funciona un seminari Desautoritzat pels episcopats francès i suís i suspès a divinis per Pau VI 1976, continuà exercint funcions…

Principal portaveu del socialisme alemany després del 1848 Tot i tenir força punts de contacte amb Marx, creia en una tàctica legalista i evolucionista Arribà a considerar la possibilitat d’una monarquia social basada en el sufragi universal, del qual esperava una transformació del caràcter de l’estat Després d’una crisi ideològica deguda a la manca de ressò de l’alçament de Garibaldi, enfocà la seva activitat propagandística exclusivament cap als treballadors, la integració política dels quals anhelava Fou president de l’Associació General de Treballadors Alemanys, fundada a Leipzig el 1863…

S’inicià molt jove en l’escalada, amb divuit anys obrí una nova via a la cara nord de l’ Eiger , notable per la dificultat 1800 m de desnivell de roca i gel, cim que escalà un total de quaranta-una vegades Dedicat des de molt aviat a l’alpinisme extrem, aconseguí un gran nombre d’ascensions de màxima dificultat en un temps rècord era conegat amb el sobrenom de la Màquina Suïssa , que sovint duia a terme tot sol i sense cordes Entre d’altres, escalà el mont Cerví en menys de dues hores, el Shisha Pangma en deu hores o l’Annapurna en vint-i-vuit hores, ascensió per la qual fou…

Doctor en ciències polítiques i en dret per la Universitat de Budapest 1943 Estudià genealogia a Suïssa Fou membre del departament de ciències socials de la UNESCO, a París El 1964 fou elegit vicepresident de l’Acadèmia Internacional d’Heràldica Amb els seus treballs contribuí a l’aclariment genealògic d’importants figures de la història, i el 1970 fundà, amb altres, el Centre de Recherches Généalogiques et Héraldiques de Languedoc-Roussillon, a Besiers D’entre les seves obres cal destacar Étiennette dite Douce, comtesse de Provence XIe siècle 1962, La síntesis europea en el…

Fill d’un predicador luterà, inicialment es dedicà a viatjar per tot Europa 1710-14, consagrat a l’estudi de les ciències astronomia —on enuncià, abans de Kant, una teoria de les nebuloses—, anatomia i, sobretot, mineralogia i metallografia i a la investigació tècnica projectà diversos ginys aeris i navals A partir del 1747, tanmateix, es lliurà totalment a l’especulació misticoreligiosa A Arcana caelestia 8 volums, 1749-65 atribuí a Déu mateix la revelació, mitjançant visions, de la seva nova concepció d’un món dels esperits relacionat estretament amb el món terrestre el centre del qual és…

Fill de Domènec Sugrañes i Gras Llicenciat en dret i en filosofia per la universitat de Barcelona 1933, durant la Segona República formà part del moviment catòlic de renovació de l’ensenyament, fou secretari del Patronat de la Universitat Autònoma 1933-34 i collaborà a  El Matí Exiliat l’any 1936, des d’aquest any fins al 1939 estudià al Sacro Cuore de Milà i participà en el comitè que treballava per la pau civil a Espanya L’any passà a residir definitivament a Suïssa i des del 1944 ensenyà llengua i literatura hispàniques a la Universitat Catòlica de Friburg Fou president de…

Introductor de l’existencialisme a Egipte i al món àrab, es graduà a la Universitat del Caire 1938 La seva tesi, dirigida per Alexandre Koyré Le Problème de la mort dans la philosophie existentielle , fou inspiradora per a tota una generació de pensadors i intellectuals egipcis Fou professor de la Universitat d’‘Ain Šams 1950-56 i membre del comitè per a redactar una nova constitució egípcia 1954, però el seu enfrontament amb Nasser, el cap d’estat, portà a la dissolució del comitè 1956 Entre el 1956 i el 1958 fou agregat cultural a Suïssa, i posteriorment professor de les…