Resultats de la cerca
Es mostren 673 resultats
contaminació de les aigües
Ecologia
Alteració de l’equilibri dels ecosistemes aquàtics, amb pertorbació de llur cicle natural per causa humana, sovint causada per la utilització abusiva de l’aigua com a vehicle de deixalles i residus ocasionats per l’activitat humana.
La matèria orgànica contaminació orgànica , procedent sobretot dels nuclis urbans, eutrofitza l’aigua eutrofització i en consumeix l’oxigen dissolt la qual cosa és un factor limitador per a moltes espècies L’eutrofització, fenomen de ritme lent a la natura, és accelerat enormement per l’acció de l’home Les diferents activitats i explotacions humanes aporten a les aigües els següents contaminants pesticides herbicides o defoliants amb dioxina, paraquat, etc, molt tòxics i teratògens fungicides amb mercuri, que és transportat i es concentra després a les cadenes alimentàries insecticides…
placa basal
Anatomia animal
Placa formada per dentina i per una dent cutània recoberta d’un estrat d’esmalt, que constitueix les escates placoides dels peixos selacis.
gasterosteids
Ictiologia
Família de peixos de l’ordre dels gasterosteïformes, de petites dimensions i amb el cos recobert de plaques òssies, que inclou l’espinós.
lepidosteïformes
Ictiologia
Ordre de peixos osteïctis, amb caràcters arcaics, que es caracteritzen pel fet de tenir el musell molt allargat i l’esquelet ben ossificat.
Tenen la cua heterocerca i presenten la vàlvula espiral rudimentària
ictiosi
Patologia humana
Trastorn cutani consistent en unes escates més o menys espesses que cobreixen la pell i que poden comparar-se amb les dels peixos.
Hi ha diversos tipus d’ictiosis, algunes de les quals són hereditàries i d’altres s’associen a malalties diverses
equeneïformes
Ictiologia
Ordre de peixos caracteritzats pel fet de presentar al cap un òrgan adhesiu en forma de ventosa i el cos fusiforme i allargat.
Bons i ràpids nedadors, prefereixen d’enganxar-se amb la ventosa cefàlica a taurons, tortugues marines gegants, bucs dels vaixells, etc Solen alimentar-se amb les desferres i restes del menjar de llurs hostes Comprèn només la família dels equenèids, que té la rèmora com a únic representant a la Mediterrània
còngrids
Ictiologia
Família de peixos de l’ordre dels anguil·liformes, amb la mandíbula superior sortint i amb aletes pectorals, sense escates, que inclou els congres.
traquínids
Ictiologia
Família de peixos teleostis de l’ordre dels perciformes que inclou gairebé només el gènere Trachinus, amb quatre espècies, conegudes com a aranyes.
cal·lionímids
Ictiologia
Família de peixos osteïctis de l’ordre dels perciformes que agrupa formes marines, bentòniques i costaneres, de 10 a 30 cm de llargada.
Tenen el cos fusiforme, el cap ample i deprimit, amb els ulls i les obertures branquials petits situats a la part superior del cap La femella és més petita i de coloracions més suaus i uniformes que el mascle, el qual porta un fibló preopercular de diverses puntes, que utilitza per a la defensa i per a subjectar la femella durant la fresa No tenen escates i presenten dues aletes dorsals, la primera més curta que la segona en les femelles, i més llarga en els mascles, en els quals constitueixen, juntament amb les coloracions brillants de la lliurea, un distintiu nupcial clar les aletes…
bràmids
Ictiologia
Família de peixos de l’ordre dels perciformes, integrada per escassos representants, el més conegut dels quals als Països Catalans és la castanyola.
Tenen el cos oval i comprimit lateralment, el cap arrodonit i la boca obliqua La cua és falciforme, i les aletes dorsal i anal són llargues, així com les pectorals, que són punxegudes Viuen a l’Atlàntic, a l’Índic i al Pacífic, així com a la Mediterrània