Resultats de la cerca

Estudià a Coïmbra, on inicià activitats polítiques de signe liberal que l’obligaren a exiliar-se el 1823 i a sojornar a Anglaterra L’any 1831, en restablir-se el règim constitucional, retornà a Portugal, i, a partir d’aleshores, ocupà càrrecs diplomàtics a Bèlgica i a Anglaterra La seva obra anterior a l’exili es manté dins les fórmules neoclàssiques Retrato de Vénus 1821, Fábulas e contos 1823, etc Sota la influència dels romàntics britànics escriví els poemes Camões 1825, de to nacionalista, que comença amb una invocació a la saudade com a expressió de la peculiaritat creadora…

Segon comte de Benavente, gran de Castella, senyor de Villalón i Mayorga Fill de Juan Alonso Pimentel y Vázquez de Fonseca i nebot de la reina de Portugal Elionor Teles de Meneses El 1410 es casà amb Elionor Enríquez y de Mendoza, filla gran de l’almirall de Castella i tia de la futura reina de Catalunya-Aragó Joana Enríquez Reuní una important biblioteca al seu castell de Benavente, on figuraven almenys dotze versions castellanes de llibres de Ramon Llull que probablement ell mateix promogué Tingué relació literària amb el rei Alfons el Magnànim Amplià, d’altra banda, els seus…

Deixeble a Lovaina de Thierry i Albert Bouts, apareix actiu a Anvers el 1491 Influït per l’art de Leonardo, la seva obra incorpora el sfumato llombard i la manera del renaixement transalpí a l’execució de les formes arquitectòniques Hom destaca, però, la continuació del realisme conreat als Països Baixos El canvista i la seva muller, Musée du Louvre La introducció de la picaresca, que continuà al llarg del segle XVII, és patent en la seva obra El vell enamorat coll particular, París Cal assenyalar la seva influència en la formació de l’escola d’Évora Portugal per deixebles seus

Filla gran de l’emperador Carles V i d’Isabel de Portugal Fou casada, a Valladolid 1548, amb el seu cosí germà l’arxiduc Maximilià, després emperador Ambdós reberen el títol de reis de Bohèmia, i foren governadors per absència del príncep Felip, germà d’ella Quan aquest tornà, el 1551, passaren a Alemanya Admiradora del seu germà Felip II i catòlica fervent, ja vídua tornà a Madrid 1581, protegí els jesuïtes i ingressà —sense professar— al convent de Las Descalzas Reales, on és soterrada Formaren part de la seva cort els germans Leonardo de Argensola i el músic Tomàs Lde Victoria

Conegut pel nom de cardenal de Rodés , era d’ascendència catalana Fou afavorit pel rei Felip VI de França i pel papa Benet XII Bisbe de Rodés des del 1336, el 1337 fou enviat pel papa a Castella i a Portugal per posar pau entre aquests dos regnes Fou nomenat cardenal el 1338 Representà el papa en la cerimònia de la translació del cos de santa Eulàlia a Barcelona el 1339 El 1343 fou enviat pel papa a la cort catalana, on intentà evitar, sense èxit, que el rei de Mallorca fos desposseït del seu regne

Estudià medicina i ciències naturals a Leipzig Viatjà repetidament per la península Ibèrica i també per les Balears 1873 És autor de Zwei Jahre im Spanien und Portugal , 1847-49 Prodromus Florae Hispanicae 1861-80, en collaboració amb JLange, que és encara avui el recull florístic peninsular més complet Illustrationes florae Hispaniae Insularumque Balearium 1891-92, un suplement al Prodromus 1893 i, pòstumament, Grunzuge der Pflanzenverbreitung auf der iberischen Halbinsel ‘La distribució geogràfica de les plantes a la península Ibèrica’, 1896, que influí poderosament la…

Estudià a Reus i a Barcelona Ingressà a la Companyia de Jesús i fou ordenat de sacerdot Fou professor d’història natural a Saragossa i a Madrid El 1902 fundà la Sociedad Aragonesa de Ciencias Naturales i organitzà el primer congrés de naturalistes de Saragossa 1908 El 1916 fou nomenat membre corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans Publicà obres de tema religiós i obres científiques, com Una excursió científica a la Sierra Nevada 1902, Neurópteros de España y Portugal 1908 i Entomologia de la Catalunya 1923-24, i un gran nombre d’articles en publicacions catalanes i…

Format a la seva ciutat natal, treballà per a la corona de Castella Viatjà per Itàlia, Portugal i Anglaterra i tornà a Utrecht l’any 1558 El seu estil sintetitza la tradició flamenca i la nova manera italiana, especialment la veneciana, quant a composició i color Els seus retrats, d’una qualitat formal, reflecteixen d’una manera objectiva els trets personals del model i esdevenen capdavanters del retorn de cort de l’època Influí en els pintors del cercle reial de Felip II, especialment JSánchez Coello i Pantoja de la Cruz Hom el coneix també pel nom castellanitzat Antonio Moro

S'inspirà inicialment en les experiències corporativistes d’Itàlia i Portugal corporativisme i de l’Alemanya nazi A partir dels principis d’unitat, totalitat i jerarquia pretenia de fusionar els interessos socials de tothom que intervé en el procés de producció i de superar les diferències i els antagonismes de classe, en enquadrar empresaris i treballadors en un únic organisme sindical, que, sotmès a les directrius governamentals i dirigit per militants falangistes, esdevingué de fet un mitjà d’aplicació de la política econòmica i social de la dictadura i un poderós instrument de control del…

Orientada de N a S, a cent llegües a l’occident de les illes Açores i de cap Verd, reconeixia a Castella la jurisdicció sobre totes les terres a l’oest d’aquesta línia La seva vigència fou curta, perquè un any més tard, pel tractat de Tordesillas, Castella consentia davant la pressió portuguesa a retirar la seva demarcació unes 270 llegües més a occident, i a fixar així amb Portugal una nova línia, recta, de N a S, de divisió de l’Atlàntic i de les terres conquerides o per conquerir, que s’hi trobessin