Resultats de la cerca
Es mostren 975 resultats
Guillem Ramon de Josa
Història
Cavaller, senyor d’Altés, Ogern i la Salsa (Alt Urgell) i fill de Pere de Josa.
Intervingué a partir del 1259 en la guerra civil d’Urgell com a valedor del comte Àlvar sembla que també es veié involucrat en l’heretgia càtara Més tard, al costat dels vescomtes de Cardona i comtes de Foix, s’oposà a la política de Jaume I, contra el qual signà el pacte d’Àger 1274 Continuà en el partit urgellenc dels Foix, contra la corona, i en dues ocasions intervingué en el conveni dels pariatges entre el bisbe d’Urgell i el comte de Foix Participà en la revolta nobiliària fins que fou agafat per Pere II, a Balaguer 1280, i fou traslladat a Lleida…
Consell d’Espanya
Història
Òrgan de govern creat per l’emperador Carles VI, després de la caiguda de Barcelona en poder borbònic el 1714, a Viena, com a continuador dels consells d’Aragó, d’Itàlia, de Castella, d’Estat i de Guerra.
Posat sota el secretari d’estat Ramon de Vilana-Perles i presidit per l’arquebisbe de València Antoni Folc de Cardona-Borja el qual, mort el 1724, fou succeït pel comte de Montesanto El conseller d’estat Juan Francisco Pacheco, duc d’Uceda, en fou tresorer general i tenia consellers de capa i espasa i regents o consellers lletrats catalans, sards, aragonesos, napolitans, milanesos i castellans Disposava de les secretaries d’estat o de despatx universal de Milà, de Sardenya, de Nàpols i del segell reial i registre, a més de la tresoreria i receptoria entre els departaments de la…
Guillem Pabord
Història del dret
Jurista.
Estudià a la Universitat de Lleida, d’on després fou professor Les seves obres més importants conegudes, inèdites, són De pace et tregua , dedicada als consellers i prohoms de Barcelona i al canceller reial Jofre d’Ortigues, De privilegio militari , que després addicionà Tomàs Mieres, Ferdinandi regis forma electionis a novis electoribus, et arbor regum Aragonie, Doctorum practicorum Cathalonie glosse super constitutione “Hac nostra” in curia Perpiniani, Additiones varie super constitutione pacis et tregue Ildefonsi regis que incipit “Divinorum atque humanorum”, Recollecte per aliquos…
Francesc Xavier Ciuraneta i Aymí

Francesc Xavier Ciuraneta i Aymí
© Conferencia Episcopal Española
Cristianisme
Eclesiàstic.
Fou ordenat de sacerdot al juny del 1964 a Tortosa Nomenat bisbe de Menorca , la seva acció pastoral com a bisbe començà al juny del 1991 Durant els anys al capdavant del bisbat impulsà la celebració de l’assemblea diocesana 1996-97 i la beatificació del sacerdot Joan Huguet i Cardona, assassinat per elements anticlericals el 1936 El 1999, fou nomenat bisbat de Lleida , on durant el seu pontificat es construí el nou edifici de Càritas diocesana, la remodelació de l'Acadèmia Mariana i la construcció de la Casa d'Espiritualitat, les parròquies de Santa Teresa Jornet i de Sant…
Ricard Adalid i Blach
Cinematografia
Actor de cinema.
En acabar la Guerra Civil Espanyola s’exilià a Mèxic Esdevinguè un actor secundari força actiu i molt versàtil Debutà a El cementerio de las àguilas 1938, del cineasta Luis Lezama D’entre els films més interessants de la seva trajectòria, cal esmentar Yolanda 1942, dels cineastes Manuel Reachi i Dudley Murphy Hipólito el de Santa 1949, de F de Fuentes La malcasada 1950, de José Díaz Morales Amor perdido 1950, de M Morayta María Cristina 1951, de R Pereda Los tres amores de Lola 1955, de René Cardona Locos peligrosos 1957, de F Cortés Café Colón 1958, de Benito Alazraki el film…
,
Alejandro Ferrant Vázquez
Arquitectura
Arquitecte.
Fill del pintor Alejandro Ferrant Fischermans, i germà de l’escultor Ángel Ferrant, fou arquitecte de l’estat, responsable de la “zona” de Lleó, Astúries i Galícia fins el 1936 Per la seva actuació durant la guerra d’Espanya del 1936, en la qual defensà el patrimoni artístic de Madrid amenaçat pels bombardeigs, i en el trasllat del tresor artístic a França a la desfeta de la República, fou depurat el 1939 Entre 1942-75 ocupà el càrrec d’arquitecte de la quarta zona del Servicio de Defensa del Patrimonio Artístico Nacional, que comprenia Catalunya, el País València i Mallorca Durant aquest…
Ramon Guillem d’Òdena
Història
Senyor d’Òdena i de Pontons (Ramon Guillem II d’Òdena).
Fill de Guillem II d' Òdena i d’Elisenda de Granyena El 1236 hagué de donar satisfacció a l’ardiaca de Vic pel fet d’haver-se emparat del castell d’Espelt, propietat de la canònica El 1238 fou un dels signataris de la capitulació de València El 1240 renuncià els seus drets senyorials sobre la vila d’Igualada Inculpat d’una greu injúria contra l’Església, fou excomunicat el 1248 Féu costat al bàndol dels Urgell-Cardona, i continuà després la guerra pel seu compte Fet presoner, probablement al seu castell de Pontons, fou jutjat a Vilafranca del Penedès i condemnat a ésser llançat a…
Sant Martí del Brull

Església de Sant Martí del Brull (Osona)
© C.I.C - Moià
Església
Església parroquial situada prop de les restes del castell del Brull, per sobre del nucli del Brull (Osona).
L’església tenia inicialment dues absidioles més, ultra l’absis major, conservat íntegrament, que desaparegueren amb les ampliacions d’altars laterals i les reformes dels anys 1588 i 1791 Amb tot i això, aquesta església, de pedra vermella i situació aïllada, es presenta exteriorment com un bell exemplar del romànic de l’equip de mestres d’obra que treballà per als Cardona, tota adornada amb arcuacions i faixes llombardes en els murs exteriors i amb fornícules allargades en la conca interior de l’absis major Té afegides les restes d’un atri, amb dues grans arcades de pedra del segle XII, que…
valls de Pego
Subcomarca de la Marina Alta, que ocupa les conques dels rius de Gallinera, Girona i de l’alt riu de Gorgos, que discorren entre les serres de la Safor, Segàrria, Laguar i Bèrnia.
Són unificades històricament per una intensa presència islàmica que culminà en les guerres i l’expulsió dels moriscs i, de retop, en una generalitzada repoblació mallorquina El terreny, molt esquerp, és en bona part inculte, però els aiguavessos abancalats són sembrats d’oliveres, figueres, cirerers i vinya A la part NW s’ha iniciat, per contaminació turística, el procés de parcellacions residencials Hom distingeix, amb criteris més aviat històrics, set o vuit valls La vall d’Alcalà s’allarga entre les serres de Gallinera i Gellibre al N i la d’Alcalà al S, i constituïa una senyoria d’al-…
monestir de Sant Llorenç de Morunys

Claustre de l’antic monestir de Sant Llorenç de Morunys
© Fototeca.cat
Monestir
Monestir benedictí situat a la vila de Sant Llorenç de Morunys (Solsonès), a l’extrem NE dels seus murs.
Fou des de l’origen un centre d’espiritualitat per a la vall de Lord Consta des del 910 regit per l’abat Bo, que fou succeït per Ciendiscle 920-948 A l’origen devia seguir una regla canonical o de tipus visigòtic Entre els anys 971 i 997 fou objecte de diverses donacions comtals, entre les quals la cella monàstica de Sant Pere de Ventolrà 971 El 1019, mort l’abat Llobató, el bisbe Ermengol, amb la comtessa Ermessenda i el comte Berenguer Ramon I, l’uniren a Sant Serni de Tavèrnoles perquè hi introduís la regla benedictina Des d’aleshores fou un priorat de Tavèrnoles, amb relativa vitalitat…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina