Resultats de la cerca
Es mostren 689 resultats
Universitat de Cervera
Institució d’ensenyament superior, que substituí totes les altres universitats del Principat, fundada el 1717 a Cervera per Felip V després d’actives gestions del consell municipal per tal d’obtenir-la i així rescabalar-se dels danys soferts durant la guerra de Successió.
La butlla pontifícia fou signada per Climent XII el 1730 L’edifici, començat el 1718, és de forma rectangular, simètric, i ocupa una superfície edificada de 10 127,50 m 2 Els plans foren dibuixats per l’arquitecte militar Francesc Montagut i ampliats i modificats posteriorment per Alexandre de Rez, Francisco Miguel Marín, Juan Martín Cermeño, Francesc Soriano i Josep Martí La façana exterior és barroca, i combina la pedra amb escuts de bronze té una gran imatge de la Immaculada —patrona de la universitat— al centre, tot plegat rematat per la corona reial La segona façana, sobre el primer…
tortuga de rierol
Tortuga de rierol
Khalid Ben Kaddour (cc-by-nc-4.0)
Herpetologia
Rèptil d’aigua dolça que ateny 30-35 cm de llargària, té el cap gros i l’escut dorsal unit al ventral per lligaments fibrocartilaginosos que permeten un cert moviment a aquestes parts.
És de colors vistosos i costums nocturns Habita en pantans i rierols i es nodreix de petits animals aquàtics, amfibis, peixos, cucs i crustacis Habita a la península Ibèrica i el N d’Àfrica Als Països Catalans hom la troba en rierols del cap de Creus
pinyó
pinyó revesat
Heràldica
Espècie de muralla piramidal amb la base a la vora inferior de l’escut, formada per quadres o rectangles (generalment en nombre de cinc) alternats de metall i color, usualment en tres rengles.
Quan la base del pinyó és a la vora superior hom en diu pinyó revessat Cal indicar el nombre de quadres o rectangles
isolat | isolada
Heràldica
Dit del moble (la terrassa, la muntanya, etc) que és situat al seu lloc ordinari, a la punta de l’escut, però desplaçat lleugerament cap amunt, sense arribar a tocar-ne la vora.
contrafaixat | contrafaixada
Heràldica
Dit de l’escut i, en general, de la representació heràldica que presenta una sèrie de faixes, cadascuna dividida en dues meitats de colors o de metalls diferents i cada dues contigües capiculades.
bandera
Bandera Nacional Mexicana
© Fototeca.cat-Corel
Història
Tros de tela, ordinàriament rectangular, fixat per un costat a un pal o asta i que serveix com a símbol o insígnia d’una nació, d’un estat, d’una ciutat, d’una dinastia, d’una autoritat, d’un partit, d’una associació, etc, o com a signe per a identificar situacions jurídiques, militars, tècniques, etc.
La bandera és d’origen relativament recent als països occidentals segle XII, però el seu ús és relacionat amb l’estendard, el penó i d’altres insígnies de molta tradició, que han servit per a indicar la presència d’un alt càrrec o per a identificar en la guerra les partides amigues i enemigues Els antics faraons, per exemple, es feien precedir de quatre estendards sagrats, i l’àguila era l’ensenya de les legions romanes Sobre els altres distintius la bandera té l’avantatge d’ésser identificable a una gran distància, perquè flameja vistosament, desplegada pel vent o pel moviment de qui la…
Parlament de Catalunya
Façana del Parlament de Catalunya, al parc de la Ciutadella de Barcelona
© Parlament de Catalunya / Job Vermeulen
Política
Òrgan legislatiu i de control polític de la Generalitat de Catalunya, que representa el poble dins aquesta institució de govern.
Història La Segona República i la Guerra Civil 1932-1939 Fou creat per l’ Estatut de Catalunya aprovat per les corts de la República pel setembre de l’any 1932 i els seus poders eren relativament amplis en el context definit per les fórmules autonomistes republicanes Les eleccions de diputats per a la seva constitució —les úniques que es pogueren celebrar, per tal com la renovació quinquennal prevista coincidí amb la Guerra Civil — tingueren lloc el 20 de novembre de 1932 Constava de 85 escons Francesc Macià , d’ Esquerra Republicana de Catalunya , i Josep Maria Tallada , de la Lliga Catalana…
naixent
Heràldica
Dit de l’animal o de la figura humana representats en la meitat superior al centre d’una partició o d’una peça o per damunt d’un escut, una corona o un elm.
giró
giró
Heràldica
Peça ordinària en forma de triangle rectangle amb un vèrtex al centre de l’escut, un dels costats a la vora d’aquest i l’altre a la línia del truncat o del partit.
Cal expressar-ne sempre la posició
ducat
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda castellana d’or, imitació dels ducats italians, coneguda també amb el nom d’excel·lent de la magrana (per afegir aquest símbol a l’escut heràldic), i amb valor del doble castellà d’or.
El seu origen és la pragmàtica de Medina del Campo del 1497