Resultats de la cerca
Es mostren 2442 resultats
El bon caçador
Folklore
Cançó popular catalana, una de les més conegudes arreu del país.
Hom n'ha recollit moltes variants L’argument del bon caçador matiner que s’enamora d’una pastora ha servit per a muntar diversos balls populars Quinquagèsima de Merlès, Osona
Associació Catalana d’Excursions
Excursionisme
Entitat sorgida a Barcelona l’any 1878 d’una escissió en l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques.
La presidència de Francesc Xavier Tobella, que durà dos mesos, i de Josep Fiter, que hi renuncià, donaren pas a Ramon Arabia, que presidí l’entitat fins el 1881, el qual s’esforçà a agermanar l’excursionisme català amb les entitats alpinistes estrangeres Els membres d’aquesta nova associació pretenien impulsar l’excursionisme amb un esperit més contemplatiu de la naturalesa i fomentar alhora la investigació i l’estudi de les ciències naturals Edità el Butlletí , de caràcter mensual, on iniciaren llur obra literària Carles Bosch de la Trinxeria, Artur Osona, Cels Gomis, Jaume…
,
fraternitat
Cristianisme
Associació religiosa creada entorn d’una església, un santuari o una comunitat monàstica per fer participar els seus membres, laics i religiosos, dels seus béns espirituals i temporals.
N'hi hagué moltes a Catalunya al s XII són particularment famoses les de Gerri, Sant Martí del Canigó, Gualter, Santa Maria de Mont-ral Osona, etc Més tard s’anomenaren confraries confraria
ball del mocador
Dansa i ball
Ball català de parelles, en el qual el ballarí agafava la punta d’un mocador, sovint de seda, amb la mà dreta, i la ballarina l’agafava amb l’esquerra.
Amb els braços enlaire, formaven ponts sota els quals passaven les altres parelles Aquest ball senyorívol tenia una coreografia lliure Hom el ballava a les comarques de la Garrotxa, Osona i el Ripollès
varvassoria de Vilademany
Història
Títol feudal adoptat al llarg dels s. XIV i XV pels cavallers Vilademany, senyors dels castells de Vilademany, Taradell i Santa Coloma de Farners.
Els Vilademany són dits varvassors del comtat d’Osona a partir del 1356, per tal com hi posseïen l’extens terme del castell de Taradell, amb les seves parròquies o termes actuals de Viladrau, Santa Eugènia de Berga i Vilalleons
riera d’Oló
Riera
Afluent, per l’esquerra, de la riera Gavarresa, que neix a l’altiplà del Moianès, al vessant N del puig Rodó, dins el terme de l’Estany (Moianès).
Després de travessar un petit sector del municipi de Muntanyola Osona, passa pels pobles de Sant Feliuet de Terrassola i de Santa Maria d’Oló i per sota del de Sant Joan d’Oló Moianès, i desemboca al seu collector prop de Santa Maria d’Horta
monestir de Casserres

Vista del monestir de Casserres des del costat de llevant
© Fototeca.cat / A.Anguera
Monestir
Art romànic
Antic monestir benedictí (Sant Pere de Casserres) del terme de les Masies de Roda (Osona), a la part interior d’un meandre engorjat i molt pronunciat del Ter, actualment mig envoltat pel pantà de Sau.
El conjunt monàstic El monestir va ser edificat amb pedra calcària local extreta del cantó sud d’aquesta península de fet, uns 300 m abans d’arribar-hi es poden veure els talls que els picapedrers van fer a la roca El primer que es va construir va ser un mur de contenció que reforçava el perímetre rocós sobre el qual s’havia d’assentar la nova construcció Una sèrie d’arcades servien per a ampliar la superfície d’assentament en els llocs on quedava massa estreta El fet que es construís directament damunt la roca, atesa la seva irregularitat, va provocar que en algun sector s’hagués de retallar…
Mestre de Borbotó
Pintura
Pintor anònim valencià.
Deixeble i collaborador del mestre Artés, influït pel Renaixement romà i per l’art idealitzat de Roderic d’Osona el Vell Autor del retaule major de l’església de Borbotó València, hom li atribueix, entre d’altres, una Crucifixió Museu de Belles Arts de València i una Epifania València
Letgarda de Roergue
Història
Comtessa de Barcelona.
Filla del comte Ramon I de Roergue i marquès de Gòtia Vers el 967 es casà a Rodés amb el comte Borrell II de Barcelona, Girona, Osona i Urgell Introduí a la casa comtal catalana els noms de Ramon i Ermengol, molt corrents a la casa de Roergue
felipnèria
Cristianisme
Membre de l’institut religiós femení germanes de la Immaculada Concepció) fundat a Vic el 1849 per Pere Bach i Targarona, prevere de l’Oratori.
L’institut fou aprovat per Roma el 1864 Des del 1858 eren de clausura de dret episcopal, que els fou treta modernament per lliurar-se a tasques més socials residència femenina de joves i ancianes Té la casa mare a Vic els Saits i una altra a la Gleva Osona
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina