Resultats de la cerca

Fou director de la Deutsche Zeitschrift für Philosophie i professor a Berlín, Heidelberg i Grünwald En temps del nazisme s’exilià a Suïssa 1933 i posteriorment als EUA 1938-49 Després de la guerra s’installà a la RDA i fou professor a Leipzig Criticat pels marxistes oficials, el 1961 passà finalment a Tübingen RFA, on fou professor de la universitat Féu una reconsideració del marxisme a partir del concepte d’utopia, que ell pretenia de fonamentar en el principi de l’esperança En la seva obra principal, Das Prinzip Hoffnung ‘El principi de l’esperança’, 1954-59, descriví en una…

Professor a Friburg Suïssa el 1889 i al Collège de France, a París, des del 1903 Refutà la teoria romàntica de l’origen de les epopeies i en construí una altra, fundada en l’individualisme de la creació artística Segons ell, el naixement de l’epopeia francesa fou determinat bàsicament pels contactes de clergues i joglars a través dels monestirs, principalment en les rutes dels grans pelegrinatges Reaccionà contra el mètode d’editar antics texts usat fins al seu temps Són bàsics en aquest aspecte els estudis La tradition manuscrite du Lai de l’Ombre 1928 i De l’édition princeps de…

Estudià a l’Institut Català de les Arts del Llibre i a l’Escola d’Arts i Oficis i Belles Arts Aviat s’especialitzà en la dauradura a mà i en la relligadura de bibliòfil A la tornada de París, on havia anat a estudiar, organitzà una secció d’enquadernació d’art a la llibreria Subirana A l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929 obtingué el gran premi Establert independentment el 1931, es proposà la divulgació dels valors de la relligadura artística feu conferències a Barcelona i a Madrid, on també exposà Intervingué al congrés de relligadors d’Estocolm 1966 i a Ascona Suïssa…

El 1952 s’establí amb la seva família a la ciutat de Barcelona, on feu estudis de pintura a l’Escola de Llotja i de gravat al Conservatori de les Arts del Llibre Inicià la seva carrera com a pintor i gravador a la segona meitat de la dècada de 1960 El 1966 fou premiat per l’Ajuntament de Barcelona, el 1967 participà en el Saló de Maig i el 1969 fou becat per la Fundació Castellblanch per ampliar els seus estudis artístics a París Posteriorment, en tornar a Barcelona, participà en més d’una cinquantena d’exposicions individuals i collectives i en fires d’art internacionals Collaborà amb altres…

Dels seus membres sobresortiren Muthesius , KSchmidt, HTessenow, Poelzig , TFischer, Riemerschmid i Hvan de Velde Fou el primer intent d’afrontar el disseny industrial des del vessant de la indústria, bé que fou molt influït pel moviment anglès d' Arts and Crafts i les teories de William Morris Entre les activitats de l’associació, cal esmentar les exposicions de Colònia 1914 —que obtingué un gran ressò amb obres com el teatre de Hvan de Velde, l’oficina model de Gropius i Meyer, el pavelló austríac de Hoffmann, etc—, i de Weissenhof-Stuttgart 1927 El 1914 el grup s’escindí en dos Muthesius…

La producció es basà en les factories de Barcelona de La Hispano Suïssa , absorbida el 1946 per la nova empresa El 1949 fou llançat al mercat el primer tipus de camió Pegaso, amb motor dièsel de 6 cilindres i 8 tones de càrrega útil, i el 1950 aparegué el primer tipus d’autobús, un dels quals obtingué el 1952 la Rosa d’Oro del certamen de San Remo Itàlia El 1951, sota la direcció de Vilfred P Ricart, fou realitzat un model d’automòbil esportiu, el Pegaso Z-102 , que fou presentat al XXXVIII Salon de l’Automobile de París 1951 i a la Fira de Mostres de Barcelona del 1952…

Exiliat per raons polítiques des del 1831, el seu patriotisme, dolgut per la situació de Polònia repartida, inspirà algunes de les seves obres i influí en la seva ideologia política, de caràcter progressista El seu talent, enfosquit per la fama creixent d’AMickiewicz, i no apreciat pels seus contemporanis, el convertí, però, en model i mestre dels poetes de la Jove Polònia al començament del s XX En la seva extensa obra poètica es revela com un virtuós de la forma i de la llengua, dotat d’una imaginació, una espiritualitat i un encís poètic excepcionals L’obra teatral, sovint de temes…

Estudià a Llotja, Marsella i París, on anà el 1913 Exposà a les Galeries Dalmau el 1921 Anà a París el 1924 introduït per WGeorge, on treballà amb Derain i Picasso Uhde i Charensol el consideraven un dels pintors més importants de la seva generació Fins el 1936 alternà la seva residència entre París i Barcelona La seva evolució passa per etapes molt definides marcades per “trencaments” Els anys vint conreava l’expressionisme figuratiu, de profunda influència alemanya, d’on evolucionà vers un cubisme picassià El 1936 entrà de ple al constructivisme abstracte, de formes evolutives sobre fons…

Feu els primers estudis musicals al Conservatori Municipal de Música de Barcelona, on fou deixeble, entre d’altres, d’Eduard Toldrà, Enric Ribó i Joan Massià L’any 1966 obtingué el Premi d’Honor en el grau de virtuosisme Com a músic de formacions de cambra collaborà amb Alberto Lysy i amb Henryk Szeryng, de qui també fou deixeble Actuà com a solista a Suïssa, a Alemanya i a Anglaterra, i fou primer violí de l’Orquestra Ciutat de Barcelona 1967-86 Amb aquesta formació actuà com a solista en nombroses ocasions, i també amb l’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu, de la qual…

Fill d’ Àngel Colomer i del Romero i de Montserrat Soler Estudià al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona, on fou deixeble de X Montsalvatge i A Ros Marbà Amplià estudis amb H Swarowsky Viena, G Hurst Anglaterra i S Celibidache Alemanya Com a compositor ha rebut el primer premi en les Rencontres Internationales de Chant Choral Tours, el premi Joaquim Rodrigo Sagunt i el premi Enric Morera Sant Just Desvern Ha estat director titular de l’Orquestra del Conservatori de Barcelona, de la Coral Cantiga de Barcelona i del Conservatori Professional de Manresa El 1981 inicià les seves…