Resultats de la cerca
Es mostren 2132 resultats
Jordi V d’Anglaterra
Història
Rei de la Gran Bretanya i d’Irlanda (1910-36) i emperador de l’Índia (1911-36).
Fill d’ Eduard VII , fou educat com a oficial de marina La mort del seu germà gran 1892 el feu l’hereu del tron Donà a la seva dinastia Saxònia-Coburg-Gotha el nom de Windsor Amb la seva discreta actitud política afrontà les greus crisis que protagonitzà —la Primera Guerra Mundial, l’alliberament d’Irlanda i diverses revoltes socials—, i establí el model de la monarquia britànica contemporània El succeí el seu fill Jordi VI
Jordi IV d’Anglaterra
Història
Rei de la Gran Bretanya i d’Irlanda i de Hannover (1820-30).
Regent des del 1811, arran de l’alienació del seu pare, contra el govern tory d’aquest, s’alià amb els whigs , amb els quals renyí durant la regència 1812 Home ben dotat, els escàndols i la impopularitat provocats pel seu matrimoni desafortunat i la seva dimissió política en frustraren les possibilitats
Jordi III d’Anglaterra
Història
Rei de la Gran Bretanya i d’Irlanda, elector de Hannover (1760-1820) i rei de Hannover (JordiIII; 1814-20).
Fill del príncep de Galles, Frederic Lluís mort el 1751, succeí el seu avi, Jordi II Bandejà el grup whig , que aleshores regia el país, i durant vint anys nomenà els ministres a gust seu i de signe tory , fins a la promoció de Pitt, el jove, que hi posà fre Identificat amb la política, popular, que acabà amb la pèrdua de les colònies americanes 1783, arribà a blocar, a desgrat dels polítics dirigents, l’emancipació dels catòlics 1803 Havent sucumbit a una crisi d’alienació mental 1788, el 1811 assumí la regència el seu successor, Jordi IV
Canut II de Dinamarca
Història
Rei de Dinamarca (1018-1035), d’Anglaterra (1017-1035) i de Noruega (1029-1035).
Era fill de Sven de Dinamarca mort el 1014, conqueridor efímer d’Anglaterra Després de recuperar-la amb els seus vikings 1015-1017, hi fou acceptat definitivament com a sobirà 1017 Es casà amb Emma, vídua del rei vençut, Ethelred A la mort del seu germà Harald, esdevingué rei de Dinamarca i, finalment, de Noruega, després d’haver vençut Olav II el Sant Pelegrinà a Roma, on assistí a la coronació imperial de Conrad II 1028, el qual ell ajudà contra els eslaus S'envoltà de consellers anglesos, respectà els costums d’Anglaterra, on residí més sovint, i dictà lleis d’…
Osmund
Cristianisme
Eclesiàstic anglès, net de Guillem I d’Anglaterra.
Consagrat bisbe de Sarum Salisbury el 1078, redactà per a la seva diòcesi una consueta o ritual Use of Sarum que és un dels més importants de la litúrgia medieval anglesa i que estigué en vigor fins al regnat de Maria Tudor Fou canonitzat el 1457 La seva festa se celebra el 4 de desembre
John Mandeville
Història
Cavaller anglès.
Pelegrí a Terra Santa, en tornar-ne emmalaltí a Lieja i hi redactà Mandeville's Travels 1371, itinerari per als pelegrins a Terra Santa i recull de contes i llegendes medievals És una de les mostres primitives de la prosa anglesa
William Torel
Escultura
Escultor anglès documentat a la segona meitat del s XIII.
És autor de les estàtues d’Enric III i Elionor de Castella de l’abadia de Westminster Sembla que fou el primer escultor anglès que fongué en bronze la figura de mida natural La seva obra és representativa de l’etapa idealista del gòtic anglès
Caterina d’Aragó
Història
Reina d’Anglaterra.
Filla de Ferran II de Catalunya-Aragó i d' Isabel I de Castella tingué com a preceptors Antonio i Alessandro Giraldini El 1502 es casà amb Artur, príncep de Galles, que morí el mateix any, i el 1509, amb el germà d’Artur, Enric VIII d’Anglaterra Fou molt religiosa tendí a envoltar-se de servidors castellans i protegí humanistes, com Lluís Vives, que li dedicà el seu tractat De institutione feminae christianae 1523 i a qui encarregà d’escriure un pla d’estudis per al preceptor de la seva filla Maria després, reina Maria Tudor De ratione studii puerilis 1523 També Erasme li…
Robert Henry Codrington
Antropologia
Etnògraf anglès.
Escriví diversos llibres, entre els quals The Melanesians 1891, basant-se en les dades aplegades especialment en els seus anys de missioner 1866-1877 És important la seva exposició de la creença dels melanesis en el mana
Paul Scofield
Cinematografia
Actor britànic.
Inicià la seva carrera com a actor teatral el 1940, interpretant sobretot persontages shakespearians La seva actuació com a rei Lear en la versió de Peter Brook del 1962 li donà un gran renom, i el 2004 un jurat compost per actors de la Royal Shakespeare Company votà aquesta interpretació com el millor paper mai representat en una obra de Shakespeare Les seves incursions en el cinema, tot i que escadusseres, foren igualment celebrades destacaren el seu debut cinematogràfic a That Lady 1955, de Terence Young i sobretot, A Man for All Seasons 1966 de Fred Zinnemann, en la qual la seva…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina