Resultats de la cerca
Es mostren 90 resultats
tribunal constitucional
Política
Dret constitucional
Òrgan que exerceix el control de constitucionalitat de les normes amb rang de llei.
En els estats constitucionals que disposen d’aquesta jurisdicció, el Tribunal Constitucional és l’únic òrgan que pot declarar inconstitucional i nulla una norma aprovada pel legislador El control de constitucionalitat de la llei s’exerceix amb caràcter abstracte, a través de procediments de constitucionalitat específics impulsats per òrgans polítics govern, diputats de l’oposició o jutges a través de qüestions d’inconstitucionalitat i les seves decisions tenen un caràcter general El principal teòric de la jurisdicció constitucional, Hans Kelsen, qualificà la funció del Tribunal Constitucional…
Àlex Broch i Huesa

Àlex Broch i Huesa
© Grup Enciclopèdia
Literatura
Crític literari.
Llicenciat en filologia romànica, ha estat professor de Literatura Catalana Contemporània a la Universitat Rovira i Virgili 1995-2005 i des del 1995 ho és d’Història del Teatre Universal a l’Institut del Teatre A banda de l’activitat docent i de recerca, ha dut a terme tasques dins del sector editorial ha tingut cura de la direcció de colleccions a Edicions de la Magrana 1980-87, ha estat director literari adjunt d’ Edicions 62 i Península 1988-95 i assessor literari d’ Edicions Proa 1998- 2007 i dins del Grup Enciclopèdia Catalana En l’àmbit castellà ha dirigit “Clásicos Universales” a l´…
Acord Centreeuropeu de Lliure Comerç
Economia
Organització creada el 21 de desembre de 1992, a Cracòvia, integrada per Txèquia, Eslovàquia, Hongria, Polònia, Eslovènia, Romania i Bulgària.
Té per objectiu la progressiva reducció dels aranzels, que facilitin el desenvolupament comercial i econòmic dels països memebres, així com la consecució de la compatibilitat amb les regulacions de la Unió Europea, amb la idea de facilitar un futur ingrés d’aquests països en la UE Els Països Bàltics, Croàcia i Ucraïna són candidats a incorporar-se a aquesta organització
Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics
Economia
Organisme econòmic internacional que té com a objectiu promoure el creixement econòmic i l’augment del nivell i la qualitat de vida generals de la població.
Per a l’assoliment d’aquests objectius, estimula els intercanvis econòmics internacionals sobre bases multilaterals, realitza i impulsa estudis i formula recomanacions de polítiques econòmiques als estats membres Edita moltes publicacions, entre les quals són ben conegudes les seves anàlisis anuals sobre l’economia de cadascun dels estats membres, i també de la resta del món, els estudis conjunturals, els informes sobre diversos indicadors clau com l’educació, la distribució de la renda, etc, així com un gran nombre de recopilacions estadístiques a partir de bases de dades…
els Alps

Vista general dels Alps
© Xevi Varela
Serralada
Principal serralada de l’Europa Occidental que al llarg d’uns 1.300 km forma frontera entre Itàlia, França, Suïssa, Àustria i Eslovènia.
Els límits El límit septentrional el constitueixen d’W a E la vall del Roine, l’altiplà suís i l’altiplà de Baviera Pel S, els Alps cauen bruscament sobre la plana del Po, que ocupa tot el N d’Itàlia En aquest llarg recorregut generalment hom distingeix els Alps occidentals, des de la Mediterrània fins al Mont Blanc, els Alps centrals, que ocupen el S de Suïssa i Àustria fins al pas de Brenner, i els Alps orientals, que per una part es perden dividits en múltiples digitacions a la plana hongaresa i que pel S continuen en les serralades calcàries de la costa de Croàcia Se subdivideixen en una…
eslovè | eslovena
Etnografia
Individu d’un poble eslau procedent dels Carpats, establert a partir del s VI a l’actual Eslovènia, Ístria, Carniola i Caríntia.
Hongria

Estat
Estat de l’Europa central danubiana que limita amb Eslovàquia (N), Ucraïna (NE), Romania (E i SE), Sèrbia i Croàcia (S), Eslovènia (SW) i Àustria (W); la capital és Budapest.
La geografia física El relleu Hongria ocupa el centre i la major part de la plana danubiana o Plana Pannònica És travessada pel curs mitjà del Danubi, i fou formada per l’enfonsament dels plecs alpins i carpàtics en el Neogen N'és un tret característic el fet d’ésser un país pla prop de les tres quartes parts del territori són per sota dels 200 m, i només el 2% és per sobre dels 400 m, i cap muntanya no assoleix els 1100 m Hom hi distingeix diverses regions La Gran Plana , o Alföld , regió agrícola molt rica, cobreix la meitat del país, i és formada pels alluvions del Danubi, el Tisza i llurs…
serbocroat
Lingüística i sociolingüística
Llengua eslava del subgrup meridional o balcànic.
És parlada per uns 16 500 milions de persones 1995, majoritàriament als estats de Sèrbia i Montenegro 8 150 000, Croàcia 4 590 000 i Bòsnia i Hercegovina 3 430 000, en els quals és llengua oficial Hi ha també comunitats de parlants d’aquesta llengua a Àustria 175 000, Eslovènia 155 000 i els EUA 130 000 i, més petites, a Hongria, Romania i el Canadà El nom fa referència a dues ètnies diferents —els serbis, de religió ortodoxa i els croats, catòlics—, tot i que es tracta d’una sola llengua, amb variants dialectals que responen a circumstàncies historicoculturals diferents A…
Tractat de Schengen

Monument commemoratiu de la signatura del Tractat de Schengen, a la ciutat de Schengen
© Turisme de Luxemburg
Nom que rep el conjunt de convenis que estableixen i regulen la lliure circulació de béns, serveis i persones a la Unió Europea.
El primer d’aquests acords fou signat a Schengen Luxemburg el 14 de juny de 1985 per la República Federal d’Alemanya, França, Luxemburg, Bèlgica i els Països Baixos El 1995 s’hi incorporaren Bèlgica, França, Alemanya, els Països Baixos, Luxemburg que havien signat el 1990, Portugal i Espanya que havien signat el 1992 el 1997 ho feren Itàlia i França que havien signat el 1990 i Àustria que havia signat el 1995 el 2000 Grècia que havia signat el 1992 i el 2001 Dinamarca, Suècia i Finlàndia El 2007 ho feren Polònia, Hongria, Malta, la República Txeca, Eslovàquia, Eslovènia, Estònia, …
Kras
Regió
Regió de la península balcànica que s’estén des del golf de Trieste fins al de Rijeka i separa Eslovènia de la península d’Ístria.
La formen una sèrie d’altiplans calcaris, on abunden les formacions càrstiques