Resultats de la cerca

El 1712 passà a Dinamarca, i el 1720, a Hannover

Pertany a la conurbació de Hannover, al NW de la ciutat

La capital és Hannover S’estén per la plana del nord, i limita al N amb Slesvig-Holstein, Hamburg i Mecklenburg-Pomerània Occidental, a l’E amb Saxònia-Anhalt i al S amb Turíngia, Hessen i Rin del Nord-Westfàlia Comprèn dues regions geomorfològiques la plana del nord i la regió dels massissos de l’Alemanya herciniana La regió de la plana del nord ocupa gairebé tot l’estat i forma part de la gran plana de l’Europa septentrional, que aquí és més estreta, amb costes baixes i paisatges disposats en faixes zonals La regió litoral és composada per unes àrees morèniques, sense pedres…

Fill del príncep de Galles, Frederic Lluís mort el 1751, succeí el seu avi, Jordi II Bandejà el grup whig , que aleshores regia el país, i durant vint anys nomenà els ministres a gust seu i de signe tory , fins a la promoció de Pitt, el jove, que hi posà fre Identificat amb la política, popular, que acabà amb la pèrdua de les colònies americanes 1783, arribà a blocar, a desgrat dels polítics dirigents, l’emancipació dels catòlics 1803 Havent sucumbit a una crisi d’alienació mental 1788, el 1811 assumí la regència el seu successor, Jordi IV

Hom establí que el sobirà fos vinculat a l’Església anglicana i aprovà la successió de la dinastia Hannover a la mort de la reina Anna Stuart 1714

Fora d’un curt període al s XV, restà sempre lligat a branques de la família güelfa dels ducs de Brunsvic El castell de Calenberg fou residència ducal fins al trasllat d’aquesta a la ciutat de Hannover

Era centrat al burg del mateix nom, que fou la residència dels prínceps de Brunsvic-Grubenhagen, línia del llinatge dels güelfs, extingida el 1596 Passà després, successivament, a les línies de Wolfenbüttel, de Celle 1617 i de Hannover 1665

Deixeble de JBraun-Blanquet, ha estat un impulsor important de la cartografia de la vegetació en creà el primer centre mundial, el 1932, a Hannover i de la classificació sistemàtica de les unitats de vegetació, descrites segons la metodologia sigmatista

Pels tractats d’Estocolm 1719-20 Suècia cedí Bremen i Verden a Hannover, Stettin i la Pomerània al sud del riu Peene a Prússia i Slesvig a Dinamarca, a més de les concessions fetes a Rússia pel tractat de Nystad 1721

Fou creada al Congrés de Viena 1815 per tal de mantenir en equilibri la influència d’Àustria i la de Prússia damunt els petits estats alemanys i evitar que formessin un país unificat sota l’hegemonia prussiana La formaren 38 estats sobirans un imperi Àustria, cinc regnes Prússia, Baviera, Hannover, Saxònia i Württemberg, vuit grans ducats, deu principats, deu ducats i quatre ciutats lliures Frankfurt del Main, Hamburg, Bremen i Lübeck La presidència honorífica corresponia a l’emperador d’Àustria Hi participaven també el rei d’Holanda, com a duc de Luxemburg, el de Dinamarca, com…