Resultats de la cerca
Es mostren 2442 resultats
Palau del Vallès
Història
Antiga comanda templera situada al municipi de Palau-solità i Plegamans (Vallès Occidental), creada en 1150-60.
Era la principal de la regió de Barcelona i els seus béns s’estenien des d’Osona i el Montseny fins al Montjuïc El seu comanador —Berenguer de Santvicenç 1159-63 és el primer conegut— governava també la casa templera de la ciutat de Barcelona, on residia habitualment A l’extinció de l’orde 1317 passà als hospitalers, que l’integraren al gran priorat de Catalunya i a la casa hospitalera de Barcelona 1328 Era a la dreta de la riera de Caldes, a l’indret de Santa Magdalena en resta l’església, sense culte, i els murs del casal
Bernat III de Besalú
Història
Darrer comte de Besalú (1085-1111).
Fill de Guillem II Trunnus i d’Estefania Fins el 1085 restà sota la tutela del seu oncle Bernat II Del 1085 al 1097 compartí el govern amb aquest, i des del 1097 fins al 1111 regnà sol El 1108 es casà amb Ximena, filla de Ramon Berenguer III i neta del Cid, molt més jove que ell, i signà amb el seu sogre un conveni d’heretatge mutu en el cas de no tenir fills En morir sense hereu, els comtats de Besalú i de Vallespir, amb el d’Osona, que li havia portat Ximena en dot, passaren a Ramon Berenguer III
castell de Merlès
Castell
Antic castell del municipi de Santa Maria de Merlès (Berguedà), avui arruïnat.
Era en un turó, sobre l’església de Sant Martí de Merlès El seu terme cavalca sobre els antics comtats d’Osona i de Berga, separats per la riera de Merlès la part osonenca era de la parròquia de Sant Martí, del bisbe de Vic, i l’altra, la de Santa Maria, del bisbat d’Urgell i després de Solsona És esmentat des del 905 Fou infeudat a la família Lluçà Al final del s XIII el rei el segrestà als Portella-Lluçà i l’encomanà als castlans de la família de cavallers cognomenada Merlès Retornà a la baronia de la Portella al final del s XIV
Antoni Francesc de Berenguer i de Novell
Història
Militar
Oïdor militar de la generalitat (1690).
Participà en les corts del 1701, on adoptà una actitud de prevenció envers Felip V de Castella Diputat militar de la generalitat 1713, fou cap honorari de l’expedició dirigida pel general Nebot que durant els mesos d’agost i setembre recorregué el Maresme, la Selva, Osona, el Bages, el Vallès, la Garrotxa, l’Alt Urgell i el Pallars, per tal d’estendre nuclis de resistència antiborbònica al país De tornada fou acusat de no haver-se comportat segons que exigia la seva responsabilitat però participà activament en la defensa de Barcelona durant el setge Després de la caiguda de la…
Madrona
Cristianisme
Màrtir cristiana.
Una tradició medieval narra que el seu cos, portat d’Orient per uns mercaders cap a Marsella, hagué d’ésser dut a Barcelona a causa d’una tempestat Hom el venerà a l’església de Sant Fruitós, al peu del Montjuïc, esdevinguda de Santa Madrona El seu culte fou molt popular, i fou traslladada sovint, fins que fou fixat en el convent de Sant Agustí Alguns biògrafs tardans la feren filla de Barcelona Té capelles en uns altres indrets del Principat, com a Seva Osona, on una tradició local la fa una pastoreta d’aquest lloc La seva festa se celebra el 15 de març
Diari de Vic
Portada del primer número del Diari de Vic
© Fototeca.cat
Periodisme
Diari publicat a Vic de l’1 de maig de 1930 al 5 d’octubre de 1934.
Fundat i dirigit fins al novembre del 1932 per Francesc Maria Masferrer i Vernis , fou el primer periòdic d’aparició diària de Vic i d’Osona Tractà tant qüestions comarcals i locals com generals i sempre fou redactat en català Pròxim a Acció Catalana, es mantingué equidistant tant del tradicionalisme hegemònic a la comarca com dels corrents més esquerrans A partir del 1934 hi fou determinant la influència d’Esquerra Republicana de Catalunya En foren collaboradors habituals Pere Vinyoles, Roser Claveria i Josep M Lladó, entre d’altres i, més esporàdics, Carles Capdevila i Recasens…
Gràcia
Advocació mariana que s’introduí arreu d’Europa a la fi del s XIV, per influència dels estudis escolàstics sobre la gràcia.
Als Països Catalans, a partir d’aquell moment, molts altars marians de les parròquies es digueren de Santa Maria de Gràcia o de les Dones —pel fet d’anar a cura d’elles l’administració— Són molts els santuaris, els convents, les parròquies i els altars que li són dedicats a Llucmajor Mallorca, la Ral Ripollès, Orís Osona, Lloret de Mar Selva, Santa Margarida de Montbui Anoia, Barcelona, Vila-real Plana Baixa, Maó Menorca, Sitges Garraf, Alcover Alt Camp, Biar Alcoià, Cinctorres Ports, l’Escala Alt Empordà, Santa Susanna Maresme, etc La Mare de Déu és representada sovint sense el…
Salvador Reguant i Serra
Geologia
Geòleg, especialitzat en estratígrafia.
Cursà la carrera eclesiàstica al seminari de Vic 1943-53 i es llicencià en ciències geològiques 1967 Professor al seminari de Vic 1957-67, fou deixeble de C Virgili i es doctorà a la Universitat d’Oviedo amb una tesi sobre la geologia i l’estratigrafia de l’Eocè de la comarca d’Osona Collaborador científic del CSIC del 1963 al 1972, aquest any s'incorporà a la Universitat de Barcelona , on fou catedràtic d’estratigrafia i geologia històrica 1982, i hi ocupà també els càrrecs de degà de la Facultat de Geologia 1978-1984 i de president de la Divisió III de Ciències Experimentals i…
marca
Història
Geografia
Entitat geogràfica i politicomilitar fronterera.
Aquest mot fou emprat pels annalistes francs de la primera meitat del segle IX per a designar els territoris fronterers de l’imperi carolingi Marca Hispànica, Marca de Bretanya, de Soràbia, Marca Saxona, Marítima, etc Llur governador rebia el nom de marquès Als comtats catalans aquest mot, pur concepte geogràfic sense cap valor jurídic, tingué aplicació fins a la fi del segle X més tard fou acceptat per historiadors i erudits Marca Hispànica Rebia també el nom de marca la frontera amb els sarraïns així, la marca del Penedès, de Barcelona, de Berga, d’Osona, la marca manresana…
la Salut

Santuari de la Salut, Sabadell
© JoMV
Advocació mariana, lligada gairebé sempre a una font o un pou d’aigua considerada miraculosa (Font de la Salut), que s’estengué per tota la cristiandat i pels Països Catalans, en especial del segle XV al XVII.
Existeixen més d’una vintena de santuaris i capelles dedicades a la Salut o a la Font de la Salut als Països Catalans, com la Font de la Salut de Traiguera Baix Maestrat, la Salut de Sabadell Vallès Occidental, la Salut de Sant Feliu de Pallerols Garrotxa, la Salut de Vallfogona de Ripollès, la Salut del Papiol, la de Collbató, la de Castelldefels i la de Sant Feliu de Llobregat totes al Baix Llobregat la de Barcelona, on dóna nom a un barri, la de Sant Cristòfol les Fonts Garrotxa, la de Terrades Alt Empordà, la de Sant Iscle de Vallalta Maresme, de Viladordis Bages, la de Tona Osona, la d’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina