Resultats de la cerca
Es mostren 890 resultats
el Caroig
Massís de la serralada Ibèrica, a la meitat meridional del País Valencià, limitat al S per la vall de Montesa, a l’E per la canal de Navarrés i una línia que vers el N es prolonga fins a Millars, al N pel Xúquer i a l’W per la vall de Cofrents.
L’alçada mitjana és de 800-900 m a l’W davalla vers l’E fins a 400-500 m Culmina a la mola del Caroig 1 128 m, entre els termes de Bicorb Canal de Navarrés, a llevant, i de Teresa de Cofrents i Aiora Vall de Cofrents, a ponent, que domina una extensa zona de planells, retallada, limitada per valls on hi ha els conreus cereals, oliveres, vinya, horta i arbres fruiters i el poblament El rocam és format per calcàries cretàcies plegat alhora que els Pirineus, foren fragmentats en horste de capes horitzontals, que en motivaren el relleu tabular característic mola de Cortes, al N mola…
Regiment Pirinenc Número 1 de Catalunya
Militar
Nom que rebé, des del novembre del 1936, la unitat militar sorgida de les Milícies Alpines.
Formades espontàniament en iniciar-se la guerra civil de 1936-39 per membres de grups del món esportiu, com la Unió Excursionista de Catalunya, els Boy Scouts de Catalunya, i d’Entitats com l’Ateneu Enciclopèdic Popular, el CADCI, el grup Rafael de Casanova, Palestra, el FNEC i alguns membres d’Estat Català i de Nosaltres Sols Les Milícies Alpines s’oferiren al Comitè de Milícies Antifeixistes per cobrir el front nord d’Aragó agost del 1936, difícil per la seva muntanyositat, i foren posades a les ordres de l’oficial de complement Josep MBenet i de Caparà amb el grau de comandant i del capità…
Ataülf

Estàtua d’Ataülf realitzada per Felipe de Castro, el 1765 (Madrid)
Història
Rei dels visigots.
Successor d’Alaric I, accedí al tron a la fi del 410 o al principi del 411, mentre els visigots eren a Calàbria Fracassat l’assaig de passar al nord de l’Àfrica, dirigí la seva gent al nord d’Itàlia i, després de passar els Alps 412, ocupà Provença i Aquitània, i prengué Narbona, Tolosa i Bordeus 413 L’any 414 s’establí a Narbona, on es casà amb Galla Placídia, filla de l’emperador Teodosi el Gran i germana d’Honori aleshores emperador romà d’Occident, que els visigots havien fet captiva durant la presa de Roma l’any 410, i que fou obligada a seguir-los durant totes les expedicions citades…
el Carlit
Massís del Carlit
© Fototeca.cat
Massís del Pirineu axial oriental, a l’Alta Cerdanya, entre el pla de la Perxa (1.577 m) i el coll de Pimorent (1.915 m).
Voreja, pel nord, el Capcir i el País de Foix, i tanca, pel sud, la fossa de la Cerdanya El cim del Carlit 2921 m alt, punt culminant del Pirineu oriental, dona nom a una regió de llacs, residus dels circs modelats per les glaceres quaternàries damunt un complex graniticometamòrfic i esquistós d’origen hercinià, rejovenit pels moviments alpídics i els reajustaments postorogènics Hi destaquen el llac de Lanós, el més gran dels Pirineus, i els antics aiguamolls de les Bulloses Aquestes conques lacustres es prolonguen per les valls de Querol i d’Angostrina, vers els vessants…
Cervera de la Marenda
Cervera de la Marenda
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Rosselló, al límit amb l’Alt Empordà, a la façana marítima de la Marenda, des de la cala de Terrimbou fins passat el cap de Cervera.
Vers l’interior s’estén fins a la serra que limita per l’est la vall de Banyuls, entre la torre de Querroig i el pic Joan, on s’obre el coll de Cervera Hi ha sectors boscosos bosc de Cervera amb alzines i pins L’únic conreu important és la vinya 107 ha, abancalada als vessants baixos de l’Albera, que pertany a l’àrea productora de Banyuls de la Marenda El poble 20 m alt és al fons de l’estreta cala de Cervera , oberta entre els caps de Canadell i de Cervera es formà al voltant de la gran estació ferroviària 1878 on enllacen les línies de diferent amplada de via de les xarxes espanyola i…
Arnau d’Erill i d’Anglesola
Història
Literatura catalana
Cavaller i poeta.
Vida i obra Fill segon d’Arnau III d’Erill i de Pallars, senyor de Selgua A la mort de Pere III fou encarregat de vigilar els passos fronterers dels Pirineus per tal d’evitar una possible fugida de la reina Sibilla 1387 Participà en la guerra contra Pere el Cruel de Castella al costat del vescomte de Rocabertí, Bernat de So i Jaume Marc Fou promotor de negocis de la cort conseller reial justícia i sobrejunter de Barbastre, Sobrarb i Ribagorça 1391 lloctinent i reformador d’Albarrasí i justícia d’Osca 1394 Essent justícia i lloctinent de Fraga, lluità contra les tropes del comte…
,
Pierre-François-Charles Augereau

Pierre François Charles Augereau
© Fototeca.cat
Història
Militar
Mariscal napoleònic.
D’origen humil, s’allistà a l’exèrcit revolucionari el 1792 i al cap d’un any ascendí a general Féu llavors la campanya dels Pirineus Orientals contra els exèrcits de Carles IV 1793 Després lluità contra els austríacs a Itàlia 1796 i es barrejà àdhuc en la política del Directori com a protagonista del cop d’estat del 18 fructidor 1797 El 1804 Napoleó el nomenà mariscal i, el 1806, duc de Castiglione El 1809, sota l’imperi, fou enviat de nou a Catalunya per a l’expugnació definitiva de Girona En aconseguir-ho fou nomenat governador general de Catalunya 1810, en virtut dels decrets…
guerra dels Trenta Anys
Història
Conflicte bèl·lic de caràcter europeu (1618-48), que es prolongà en la guerra entre França i la monarquia hispànica, que durà fins el 1659.
En conjunt, s’inclou en la lluita per l’equilibri de poder a Europa, i hi intervingueren els estats dels Habsburg d’Àustria i els dels prínceps alemanys Fou originada per la crisi general que afectà els estats europeus durant el segle XVII, provocada pels obstacles que el desenvolupament del capitalisme trobava en les estructures feudals La primera fase, anomenada bohemiopalatina 1618-25, s’inicià amb la insurrecció de Bohèmia i els estats de la casa d’Àustria contra el futur emperador Ferran II, de tendències absolutistes i catòliques Els nobles bohemis elegiren rei l’elector Frederic V del…
basc

Domini lingüístic del basc i divisió dialectal
© Fototeca.cat
Lingüística i sociolingüística
Llengua parlada al País Basc.
A l’Estat espanyol és parlat al centre i a llevant de Biscaia, en una petita zona d’Àlaba, a tot Guipúscoa i al nord de Navarra a l’Estat francès, al departament dels Baixos Pirineus Pirineus Atlàntics, Lapurdi Labourd, Baixa Navarra i Zuberoa Soule L’entrada en massa d’immigrats de parla castellana, sobretot des de la Guerra Civil de 1936-39, ha facilitat el bilingüisme, que, d’altra banda, ja tenia arrels antigues, bé que no sempre de la mateixa intensitat i característiques Els límits de la zona de parla basca no coincideixen, doncs, amb el que hom anomena País Basc Malgrat tot, hom pot…
cominassa
Botànica
Nom de diverses espècies del gènere Chaerophyllum
, de la família de les umbel·líferes, herbes ufanoses pròpies dels prats humits i dels herbassars dels Pirineus i altres indrets frescals.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina