Resultats de la cerca

Estudià a Saragossa i a Roma 1765-74 Tornà a la península Ibèrica 1776 i treballà a Lleida a la seu nova, a Madrid, a Granada i a Jaén Fou el més destacat escultor de cambra de Carles IV des del 1793 Director d’escultura 1814 i primer escultor de cambra de Ferran VII 1816 Es conserven algunes obres seves de tema religiós, però les més representatives són, deixant de banda els retrats cortesans, la Venus 1793 de l' alameda d’Osuna avui a la collecció Bauer, Madrid i l' Hércules y Anteo 1808 als jardins d’Aranjuez

De família amirīta era fill d’'Abd al-'Azīz i germà d’'Abd al-Malik, reis de València, es rebellà el 1076 contra el rei de Toledo al-Qādir, el qual havia destronat el seu germà el 1065, i aconseguí una independència de fet Hagué de posar-se, però, sota la protecció militar d’Alfons VI de Castella, al qual pagà tribut, i hagué de maniobrar diplomàticament amb els Banū Hūd de Saragossa per tal d’evitar l’annexió de València a llur regne A la seva mort, al-Qādir tornà a emparar-se de València 1086

Estudià filosofia a Saragossa, teologia a Xàtiva i matemàtiques i arquitectura amb el seu oncle, l’arquitecte carmelità Albert Pina Professà en l’orde jerònim l’any 1757 Autor del pla de l’església de Burjassot, del claustre de Sant Miquel dels Reis a València 1763, de la capella del sagrari de l’església de Rubiols de Móra, de l’església dels Salesians de València i de la parròquia de Xest Traduí i adaptà del francès tractats d’arquitectura i de geometria, i escriví un Calendario perpetuo i un Compendio de los reyes de Nápoles de la casa de Aragón

Net de Mūsà ibn Fortun Banū Qasī , encapçalà una revolta 870 contra Còrdova, s’emparà de Saragossa 871 i de diverses places de la conca de l’Ebre i es declarà independent Aliat amb Alfons III d’Astúries i amb el seu germà Fortun ibn Mūsà, revoltat a Tudela, repellí repetits intents de sotmetre’l per part de l’emir Muḥammad I, l’autoritat del qual acceptà 880 després d’ésser derrotat i empresonat De nou senyor de Lleida 882, hi reconstruí la suda i les muralles, fet que li valgué l’atac del comte Guifré I, el qual ell derrotà 884

Estudià magisteri a Saragossa i posteriorment fou professor a escoles de diverses poblacions, especialment de Madrid El 1938 fou nomenat secretari general d’Instrucció Pública del govern republicà El 1939 s’hagué d’exiliar a Mèxic, on fou catedràtic a la Escuela Nacional de Maestros i a la Universidad Nacional Autónoma El seu treball teòric es centrà en el valor suprem del mestre com a agent de l’educació i element d’organització i en el valor espiritual de l’educació Dirigí, entre d’altres, les obres Metodología general de la enseñanza 1949 i Organización escolar 1954

S'especialitzà en història de les institucions jurídiques de Sardenya publicà Tribunali ecclesiastici in Sardegna 1929 i Testi e documenti per la storia del diritto agrario in Sardegna 1938 Ordenà i catalogà l’arxiu municipal de l’Alguer i bona part de l’arxiu catedralici Des del 1935 fou catedràtic d’història del dret italià a la Universitat de Sàsser Participà en el V Congrés d’Història de la Corona d’Aragó a Saragossa el 1952 amb Storia della Sardegna durante il regno di Ferdinando II il Cattolico , i en el VI Congrés a Sardenya el 1957

Aragonès, canonge i xantre del Pilar de Saragossa, inquisidor de les diòcesis de Lleida i d’Osca el 1486 En qualitat de tal, topà amb l’inquisidor del nou tribunal a Catalunya, Joan Franco, que li disputava la jurisdicció lleidatana, i amb el regent de la cancelleria reial, Antoni de Bardaixí, per la qual cosa fou momentàniament citat a comparèixer per la cort de Roma Féu condemnar més d’un centenar de conversos, fugitius o absents, entre els quals el canonge de la seu de Lleida, Gabriel Bertran, i executar diversos reus, quatre dels quals sacerdots

Mestre en arts, el 1551 ingressà a la Companyia de Jesús El 1559 fou el primer rector del collegi de Sàsser Sardenya, fundat pel jurista Aleix Fontana, que al s XVII esdevingué universitat Regí el collegi de Saragossa i en fou el primer rector El 1575 passà al Perú, on fou rector del collegi de Lima i, després d’exercir com a procurador a Roma i a Madrid, fou provincial del Perú 1581-85 i prengué part en el tercer concili de Lima, el 1582 Fundador del Seminario Real de San Martín, fou també fundador i el primer rector dels collegis de Quito 1586 i de Santiago de Xile 1593

El seu pare, Roven Bonafeu, i el seu germà Mossé, mercaders de Barcelona, reberen el baptisme durant els avalots del 1391 ell s’establí a Santa Coloma de Queralt Poeta satíric i càustic, entrà en conflicte literari i ideològic amb l’aljama de Saragossa Amb poemes de temàtica lírica i filosòfica es féu ressò de les dolentes condicions dels jueus del seu temps, sobretot per les conversions en ocasió de la disputa de Tortosa Replicà amb atacs al cristianisme a la circular que Astruc Rimoc, ja convers, havia enviat invitant a la conversió La part religiosa de la seva producció…

Començà els seus estudis musicals a Barcelona i el 1852 es traslladà a Madrid per continuar la seva formació pianística Se sap que en aquesta ciutat actuà juntament amb el pianista nord-americà LM Gottschalk Oferí concerts també a Saragossa, Tarragona, la seva ciutat natal, Reus, i a l’estranger Entre el 1886 i el 1889 dirigí la capella de música del monestir d’El Escorial Hi estrenà el 1887 la Missa de Rèquiem de Josep de Letamendi Compongué i li foren editades diverses obres per a piano, dins l’estil de saló, entre les quals destaquen Le Chant de Ninon i peces ballables