Resultats de la cerca
Es mostren 828 resultats
Henry John Temple

Henry John Temple
© Fototeca.cat
Història
Polític britànic.
Vescomte de Palmerston Diputat tory 1807, fou secretari de guerra 1809-41 i 1846-51 i primer ministre 1855-58 i 1859-65 En produir-se la revolució belga del 1830, féu fracassar les ambicions franceses Prestà suport a la quàdruple aliança entre la Gran Bretanya, França, Espanya i Portugal 1834 per limitar la llibertat d’acció francesa i fer triomfar Isabell II d’Espanya i Maria II de Portugal Oposant les potències entre elles perjudicà Rússia, que perdé la llibertat de pas a l’estret dels Dardanels, i França, que perdé el seu protectorat egipci 1841 A l’Extrem Orient provocà la guerra de l’opi…
Reuss
Riu
Riu de Suïssa, afluent per la dreta de l’Aare (159 km de longitud i 3425 km2 de conca).
Neix al cantó d’Uri, a la regió del Sant Gotard, entre els colls de Furka i Oberalp Travessa el llac dels Quatre Cantons, del qual surt per Lucerna
Aletsch
Glacera
Glacera d’Europa central als Alps Bernesos, Suïssa, considerada la més gran d’Europa (22 km long, 171 km 2
).
És alimentada pels circs dels Finsteraarhorn 4 274 m, de la Jungfrau 4 158 m i de l’Aletschhorn 4 195 m, les llengües dels quals s’uneixen a Concordia Platz La llengua resultant 2 km d’ample i 16 km de llarg davalla fins a l’Aletschwald, que és parc nacional L’Aletsch alimenta el Roine a través del seu afluent Massa Al seu peu hi ha els centres d’esports de Belalp i de Riederalp
romanx
Lingüística i sociolingüística
Llengua retoromànica del grup occidental parlada al cantó suís dels Grisons (és una de les quatre llengües parlades a Suïssa).
Té dues variants dialectals el sobreselvà retoromànic sursilvan , parlada a la Surselva, amb centre a Disentis, i el sotaselvà retoromànic sutsilvan , estès per la Sutselva, amb centre a Ilanz
República Helvètica
Geografia històrica
Govern establert a Suïssa pel Directori francès el 1798, després de l’ocupació d’aquest país per les tropes franceses.
Des de París fou dictada una nova constitució unitària i centralista, que motivà una forta oposició dels federalistes, fins que la República fou dissolta per Napoleó el 1803
Adula
Massís
Massís dels Alps Leopontins, Suïssa, que domina el port de San Bernardino i culmina en el Rheinwaldhorn (3 402 m).
Les seves glaceres alimenten el Hinterrhein i el Ticino
gruyère

gruyère
Alimentació
Formatge originari de la comarca de la Gruyère (Suïssa), semidur, fet amb llet de vaca parcialment descremada i salat superficialment.
Presenta ulls petits, característics Hom dóna sovint el nom de gruyère al formatge emmental, que té els ulls molt més grossos
MoraBanc
Economia
Entitat bancària andorrana.
Fou creada el 1952 a partir de l’autorització que l’oficina de canvi de moneda Comptoir Andorran de Change, fundada el 1938 per Bonaventura Mora, obtingué per a realitzar tota mena d’operacions bancàries El 1956 adoptà el nom de Banca Mora Amplià el seu volum el 1962 amb l’adquisició de Banca Coma i novament el 1970, arran de la seva associació al Banc de Bilbao actualment Banco Bilbao Vizcaya Argentaria , que adquirí la majoria de les participacions de Banca Mora, i creà el grup Banc Internacional - Banca Mora BIBM El 1992 fundà la filial asseguradora, Assegurances Principat SA Situada com…
Orquestra de Cadaqués

Orquestra de Cadaqués
© Joan Tomàs LR
Música
Orquestra creada el 1988 com a orquestra resident del Festival Internacional de Música de Cadaqués.
És integrada per músics d’arreu d’Europa, que es reuneixen quatre cops l’any sota la batuta de directors convidats Edmon Colomer en fou el primer Posteriorment, entre d’altres, ha estat dirigida per Neville Marriner, Gennadij Roždestvenskij, Philippe Entremont, Vladimir Ashkenazy, Christian Zacharias, Vasilij Petrenko, Pablo González, Alberto Zedda, Michał Nesterowicz, Gianandrea Noseda des de 1997, el director principal i Jaime Martín des de 2011, el director titular Ha actuat amb cantants i solistes de primer nivell, com Victòria dels Àngels, Montserrat Caballé, Alícia de Larrocha o Paco…
,
hispanística
Lingüística i sociolingüística
Conjunt d’estudis sobre la cultura hispànica, especialment els portats a terme per investigadors estrangers.
L’afecció a la cultura hispànica començà a Alemanya a la darreria del s XVIII, relacionada amb el preromanticisme i el Romanticisme En foren els capdavanters els germans Schlegel, seguits per Jacob Grimm, Herder, Wolf, Humboldt i, posteriorment, per Meyer-Lübke, Vossler i encara per Rohlfs, Curtius, Schramm, Grossmann i Gamillscheg, entre altres La hispanística ha estat impulsada a França per les universitats de Bordeus, Tolosa on hom publica el “Bulletin Hispanique” i París, i per investigadors com Morel-Fatio, Foulché-Delbosc, GParis, Martinenche, Le Gentil, Bataillon, Pottier, etc Els…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina