Resultats de la cerca
Es mostren 1460 resultats
Juli González i Pellicer
Escultura
Escultor.
Al taller patern aprengué la forja i l’orfebreria, i després de la mort del seu pare Concordi González 1896 i d’un quant temps de vacillació decidí, amb el seu germà Joan, d’anar-se'n a París, on participà de les inquietuds artístiques fins al moment que morí el seu germà Joan, el qual exercí una gran influència sobre la seva persona Descoratjat també a causa d’uns fracassos afectius, es dedicà a l’orfebreria, al marge de l’avantguarda de París, i fou aprenent de soldadura autògena 1918 Animat per amics i conterranis, en particular de CBrâncusi, PGargallo, AMagnelli i Torres-…
castell de Voltrera
Castell
Antic castell del municipi d’Abrera (Baix Llobregat), a l’esquerra del Llobregat, enlairat uns 2 km al N de Santa Maria de Vilalba.
És esmentat ja el 1041, i es conserven restes de l’església romànica de SantPere s XI Pertangué a la baronia de Castellvell el 1514 era dels Llobets, i per successió passà als Despalau i als Amat, que esdevingueren marquesos de Castellbell De Lima estant, Manuel Amat i de Junyent, virrei del Perú, féu construir al peu del castell la casa de Vilalba, al camí de Montserrat, que fou decorada amb pintures falsament atribuïdes a Flaugier, avui perdudes, descrites pel baró de Maldà al Calaix de sastre
Ramon Escarrà
Periodisme
Periodista.
Llicenciat en filosofia i lletres, exercí la docència El 1925 s’establí a Buenos Aires Redactor en cap i editorialista amb el pseudònim Jordi Argent de la revista “Catalunya”, collaborà també a “Virolai”, a la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat i al programa de ràdio L’Hora Catalana , del qual fou cofundador Fou secretari del Primer Congrés de Catalans de les Repúbliques del Plata Montevideo 1936, promogut per Francesc MMasferrer i Vernis , i, el 1941, dels primers Jocs Florals a l’exili, celebrats a l’Argentina
Josep Maria Serra i Valls
Enginyeria mecànica
Enginyer.
Llicenciat el 1899, treballà als tallers Vulcano Durant quinze anys residí a Bilbao, on desenvolupà la seva activitat professional als Altos Hornos de Vizcaya Novament a Barcelona, s’integrà als tallers Damians Projectà i dirigí, entre d’altres, la construcció de l’esfera de la part superior dels antics Magatzems Damians, a Barcelona, les estructures metàlliques dels palaus de l’Exposició de Montjuïc i el telefèric de Sant Jeroni de Montserrat inaugurat el 1929, la seva màxima realització Exercí també la docència a l’Escola del Treball, d’on fou degà
Centre Acadèmic d’Escalada
Secció del Centre Excursionista de Catalunya, fundat el 1942 per Lluís Estasen.
Aplega els practicants de l’escalada amb la finalitat d’estudiar les modernes tècniques i de divulgar-les Els seus membres han dut a terme un gran nombre de “primeres”, especialment de Montserrat ha impulsat notablement l’alpinisme femení Inicialment es creà com a part de la secció de Muntanya del CEC, i a finals de la dècada de 1990 es constituí en secció autònoma El 1943 organitzà el primer curs oficial d’escalada i publicà llibres com Escalada , d’Ernest Mallafré, i Escalada sobre roca , de Josep Ponte
Companyia Empar Rosselló
Dansa i ball
Companyia de dansa fundada el 1979 a Barcelona per la ballarina i coreògrafa Empar Rosselló.
Ha fet els muntatges següents Solstici , Sol de dansa amb so , Madonna , Antra 1979, Montserrat, dotze meditacions sobre l’acte de viure 1983, Collage molècula 1984, Figures 1985, Més cèntric impossible 1986, Tu ets jo i jo sóc tu 1987, Es pot arribar tard 1990, Amor, amor, amor 1991, No et fiïs de les aparences , tu també pots guanyar 1992, Coloratures per a cinta magnètica 1993, Vien's on se'n va 1993-94, Traviata 1994, La era de la ensalada —pensaments ocults— 1995 i El somni de la nit de Sant Joan 1996
bisbetó
Folklore
Infant elegit ‘‘bisbe’’ (en alguns indrets ‘‘abat’’, ‘‘papa’’) pels seus companys, i que representa alguna de les funcions episcopals o altres similars, vestit de bisbe i acompanyat del seguici corresponent.
El costum fou molt estès als monestirs, a les catedrals i fins i tot a les escoles i universitats de l’edat mitjana Ja és esmentat al segle X per Ekkehard IV de Sankt Gallen, i tingué, malgrat les prohibicions freqüents, una llarga supervivència Han estat conservats alguns fragments, entre els quals dos de catalans en vers, del sermó —escrit per una persona gran— que en alguns llocs el bisbetó feia durant la missa Al Principat és coneguda la festa del bisbetó que hom celebra a Montserrat el dia de sant Nicolau
Juan Caramuel y Lobkowitz
Història
Polígraf castellà, de família bohèmia.
Monjo cistercenc, estudià a Alcalá, Salamanca i Lovaina, on es doctorà 1628 Exercí diversos càrrecs eclesiàstics al Palatinat, a Viena i a Praga fou abat del monestir benedictí de Montserrat d’Emaús Praga, i Ferran III l’envià a predicar a Bohèmia Fou bisbe de Campània, d’Òtranto i de Vigevano ciutat on dissenyà la façana de la catedral Publicà unes 70 obres sobre temes molt diversos teologia, filosofia, astronomia, gramàtica, musicologia, i matemàtiques en Mathesis vetus novis operationum compendiis, 1670, exposa el fonament dels sistemes de numeració de base n
Associació Bíblica de Catalunya
Entitat que agrupa els estudiosos catalans de la Bíblia.
Començà com una senzilla organització dels biblistes catalans, el 1963, amb una reunió d’estudi a Montserrat Com a associació fou fundada el 1973 i l’any següent esdevingué l’òrgan collegial de la Conferència Episcopal Tarraconense per a la investigació bíblica i l’exercici de l’apostolat bíblic a Catalunya Ha organitzat cursos i sessions d’estudis en l’àmbit d’investigació, d’actualització bíblica per als sacerdots, religiosos i religioses, de formació de monitors, de divulgació bíblica i viatges a Terra Santa Des del 1976 publica un “Butlletí”
Josep Maria Barnadas i Mestres
Escultura
Escultor i cooperativista.
Com a escultor es formà a l’Escola de Belles Arts de Barcelona i treballà prop de Carles Flotats entre les seves obres destaquen dos misteris del rosari monumental de Montserrat i el monument a Crist Rei de l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929 Propietari rural, intervingué en el moviment cooperativista fundà el celler Alella Vinícola, fou membre del primer consell directiu de la Unió de Vinyaters de Catalunya i tingué una part destacada en els congressos de la Federació Agrícola Catalanobalear, de Manacor 1907, de Tarragona 1909 i d’Igualada 1913
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina