Resultats de la cerca
Es mostren 828 resultats
Jean Nouvel
Arquitectura
Arquitecte francès.
Amb una estètica molt relacionada amb els avenços tecnològics, ha realitzat diverses obres importants, entre les quals destaquen el Centre Cultural de Combs-La-Ville 1987 i l’Institut del Món Àrab de París 1987 La intensificació de l’experiència espacial a partir de la manipulació dels fenòmens lluminosos i la recreació de l’univers de sobreexcitació mediàtica, com a allegoria del món contemporani, caracteritzen els seus projectes Es produeix una radical polarització entre projectes on predominen la lleugeresa i la transparència, com la Fundació Cartier de París 1991-94, i d’altres que…
Francesc Gurri i Serra
Geografia
Geògraf i excursionista.
Soci del Centre Excursionista de Catalunya des del 1949, ben aviat començà a collaborar en activitats de l’organització publicà monografies a la revista Muntanya , de la qual fou director prop de deu anys, i fou president de la Secció de Geografia i Ciències Naturals fins el 1989, vocal 1952 i membre de la junta directica durant més de quaranta-cinc anys, i president del Club Català de Càmping, amb el qual organitzà el primer càmping internacional a Suïssa, a més de nomrosos viatges a l’estranger per compte de l’entitat 1957-2004 El seu gran coneixement del territori català el…
Andreu Gimeno i Tolaguera

Andreu Gimeno i Tolaguera
© ARXIU CT ANDRÉS GIMENO
Tennis
Tennista.
Vinculat des d’infant al Club de Tennis Barcelona, on el seu pare, Esteve Gimeno, exercia de professor, com a amateur obtingué diversos trofeus i campionats d’Espanya, i participà en l’equip espanyol de Copa Galea que guanyà el 1956 i el 1957, guanyà el torneig de Queens 1960 Abans de professionalitzar-se jugà a la Copa Davis en 1958-60, i posteriorment en 1972-73, amb un total de 33 partits El 1967 guanyà el títol de dobles de l’únic torneig professional que es jugà a Wimbledon abans dels oberts, juntament amb el mexicà Pancho González Al llarg de la seva carrera aconseguí cinc títols…
,
Winterthur
Ciutat
Ciutat del cantó de Zuric, Suïssa, situada a la riba del Töss, afluent del Rin, uns 25 km al NE de Zuric.
Destacat centre industrial i comercial, és la segona ciutat del cantó, i té importants indústries mecàniques, papereres, tèxtils, del calçat i alimentàries cervesa Fundada al s XII pels comtes de Kyburg, passà després 1264 als Habsburg, i finalment a Zuric 1467 Cal destacar la Laurenzkirche, d’estil gòtic tardà
Basilea
Ciutat
Capital del semicantó de Basilea-Ciutat, Suïssa, estesa a banda i banda del Rin, vora les fronteres amb França i amb Alemanya.
La seva situació, vora la via fluvial vers l’Europa del nord-oest, l’ha convertida en un important centre de transport i de comunicacions, per on són efectuades des del s XIX una gran part de les exportacions suïsses Com a centre industrial, el seu desenvolupament començà al s XVIII amb la fabricació de teixits de seda, actualment superada per l’obtenció de productes químics CIBA, Sandoz, Geigy, etc i per les indústries alimentària, mecànica, paperera i d’arts gràfiques Les àrees industrials s’estenen al llarg del riu hi són representades les grans firmes industrials europees La situació…
Unió Monetària Llatina
Dret internacional
Acord firmat l’any 1865 per França, Bèlgica, Suïssa i Itàlia (i posteriorment Grècia) amb la finalitat d’uniformitzar la moneda europea.
Aquests estats adquiriren el compromís d’emetre monedes de dos francs d’argent de 835 millèsimes, que podien circular lliurement per llur territori per fer pagaments a l’estat Pel que fa a la moneda d’or, l’acord n'uniformitzava el patró assimilat als valors 5, 10, 20, 25 i 100 francs d’or de 900 millèsimes Altres estats alinearen llurs sistemes monetaris al de la Unió Grècia, Finlàndia, Rússia, Romania, Àustria, Bulgària, Espanya, etc A la dècada del 1870 el descobriment de noves mines d’argent abaratí el preu d’aquest metall i provocà pressions damunt els països lligats al bimetallisme L’…
Jean Starobinski
Història
Literatura
Filosofia
Psiquiatria
Historiador de la literatura i de la filosofia i psiquiatre suís.
Fill de jueus polonesos establerts a Suïssa durant la Primera Guerra Mundial, estudià medicina i exercí la psiquiatria a Ginebra 1949-53 i a Prilly Vaud 1957-58 El 1960 es doctorà amb una tesi sobre la malenconia Parallelament cursà estudis de lletres, i exercí posteriorment com a professor de literatura i història de la filosofia en universitats diverses Johns Hopkins de Baltimore, 1853-56 Universitat de Ginebra, 1958-85, entre d’altres i es doctorà el 1957 amb la tesi sobre Jean-Jacques Rousseau La transparence et l’obstacle La seva obra literària i filosòfica és molt influïda…
edat
Dret
Període d’existència de la persona, des del moment de la naixença fins al moment pres en consideració. Jurídicament l’edat té una gran importància, puix que determina la capacitat jurídica i d’obrar de la persona.
Les legislacions modernes solen establir dos estadis en la vida de la persona la majoritat , a la qual hom arriba en complir una edat determinada, generalment 21 anys bé que en certs estats és una altra, com a Suïssa —20 anys—, a l’URSS —19 anys—, etc, i que atorga al major d’edat la plena capacitat d’obrar, i la minoritat , respecte a la qual la regla és la incapacitat d’obrar i la submissió a la pàtria potestat o, subsidiàriament, a la tutela D’altra banda, hi ha edats especials per a l’adquisició d’uns drets determinats o per a ésser titular de determinades relacions…
Banca Privada d’Andorra
Entitat bancària andorrana.
Fou fundada el 1957 amb el nom de Banca Cassany, i inicià les operacions l’any següent Controlada per la família Cierco, el 1993 canvià el nom per l’actual Aquest any, la Caixa d’Estalvis de Catalunya entrà en l’accionariat, on romangué fins el 2000 amb una participació majoritària Des d’aleshores, el capital fou íntegrament andorrà El 2003 inicià una expansió internacional, i com a resultat arribà a tenir filials a l’Estat espanyol, Suïssa, Luxemburg, Panamà i l’Uruguai El 2011 adquirí el Banco Madrid, propietat de la Gipuzkoa eta Donostiako Aurrezki Kutxa, i esdevingué la…
lluita
Esport
Combat, sense armes, entre dos contendents, en què guanya aquell que obliga el contrari a tocar terra amb totes dues espatlles alhora i l’immobilitza durant uns quants segons.
La victòria es pot aconseguir també per punts, a judici de l’àrbitre, per abandó del contrari o per desqualificació d’un contendent Els combats tenen una durada de 10, 12 o 20 minuts, repartits en dos períodes, amb un minut de repòs en l’endemig, i són disputats sobre un tapís de 6 × 6 m o de 8 × 8 m Els lluitadors es classifiquen en categories, segons el pes minimosca , fins a 48 quilos mosca , fins a 52 quilos, gall , fins a 57 ploma , fins a 62 lleuger , fins a 68 semimitjà , fins a 74 mitjà , fins a 82 semipesant , fins a 90 pesant , fins a 100, i superpesant , més de 100 La lluita ha…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina