Resultats de la cerca
Es mostren 3782 resultats
Carl Wilhelm Ramsauer
Física
Físic alemany.
Dirigí l’institut de recerca de l’AEG alemanya 1927-45 Descobrí l’efecte que porta el seu nom Participà en un projecte de construcció d’un microscopi electrònic de lents electroestàtiques
Luís Vaz de Torres
Història
Navegant portuguès al servei del rei Felip III de Castella.
En expedicions a les mars australs descobrí les Noves Hèbrides i l’estret que porta el seu nom estret de Torres, entre Austràlia i Nova Guinea Escriví una relació dels seus viatges
Cal Bernat
Masia
Masia del municipi de Viver i Serrateix (Berguedà).
Segons el fogatge de 1553, l'edifici ja existia amb el nom de cal Gener L'any 1625, es va reconstruir, segons consta a la data de la llinda de la porta
Verona
Verona El pont Scaligero, sobre l’Adige, amb la torre del Castelvecchio
© Fototeca.cat
Ciutat
Capital de la província homònima, al Vèneto, Itàlia.
És situada a la vora de l’Adige, al peu del Lessini, en un meandre del riu, a l’entrada a la plana d’una de les més importants vies transalpines, la del Brenner La ciutat, que conserva en el seu nucli antic, limitat pel meandre del riu, l’aspecte medieval, s’ha desenvolupat com a centre de comercialització i de transformació dels productes agrícoles És també un important nus de comunicacions Població d’origen celta, fou colònia romana 89 aC i municipi 49 aC Capital del regne ostrogot de Teodoric, fou ocupada pels longobards 568 i pels francs 774, que la convertiren en capital d’una marca…
vall de Querol
Vista aèria de la vall de Querol
© Fototeca.cat
Vall de l’Alta Cerdanya, drenada pel riu d’Aravó
(o riu de Querol
), afluent per la dreta del Segre.
S'obre al curs mitjà del riu, aigua avall de Portè, i talla la solana en direcció NW-SE La seva forma arrodonida es deu a la glacera quaternària que moria prop de Puigcerdà després de travessar durant uns 29 km els materials granítics i paleozoics dipositant a la plana les morenes terminals Als recursos tradicionals del bosc, el bestiar i els conreus prats, patates, farratge, cereals i arbres fruiters, s’hi han afegit les centrals hidroelèctriques i el comerç derivat del trànsit ferrocarril i carretera de Puigcerdà al coll de Pimorent i carretera d’Envalira La població és regressiva i es…
Langres
Ciutat
Ciutat del departament francès d’Alt Marne, França.
Hi ha restes de fortificacions, una porta romana de l’època de Marc Aureli, torres dels segles XIV-XVII i una ciutadella del segle XIX La catedral és d’estil cistercenc segle XII
Aleksej Ivanovič Abrikosov
Patologia humana
Patòleg rus.
Publicà, entre d’altres obres, Anatomia patològica dels ganglis simpàtics 1921, Nous tumors miogènics 1925 i Canvis allèrgics dels vasos sanguinis 1933 Descriví el tumor del múscul que porta el seu nom mioblastoma
Berenguer de Cervià
Arquitectura
Arquitecte.
Dirigí 1434-70 les obres de la seu de Girona, on acabà la darrera capella 1436-57, pagada per l’arquebisbe Bernat de Pau, i dirigí la construcció de la porta dels Apòstols
monestir de Graudescales

Vista aèria del monestir
© Fototeca.cat
Monestir
Petit monestir del municipi de Navès (Solsonès), a la dreta de l’aigua d’Ora, al nord del terme.
L’edifici Situat en un bell paratge, del que va ser el conjunt monàstic només podem contemplar l’església Aquesta s’ha considerat una obra rural del segle XII, influïda encara pels models de l’arquitectura llombarda Es troba al costat oriental del conjunt i té una planta gairebé en forma de creu grega Consta d’una nau coronada a llevant per un transsepte i tres absis Els absis laterals s’obren a la nau mitjançant un simple plec, mentre que el central, més gran, va precedit per un presbiteri, delimitat per un arc i el plec que obre l’absis La nau i els braços del transsepte són coberts amb…
catedral
Vista lateral de la catedral gòtica de Lleó
© Arxiu Fototeca.cat
Arquitectura
Cristianisme
Església principal o mare d’una diòcesi, on radiquen la seu del bisbe i el capítol canonical.
La denominació es generalitzà, juntament amb l’anàloga de seu sedes , sinònim de cathedra , a partir de l’època carolíngia Les catedrals han d’ésser consagrades, a diferència de les altres esglésies, que poden servir simplement beneïdes La dedicació de la catedral, que sol ésser basílica, ha d’ésser celebrada per totes les esglésies de la diòcesi En sentit ampli, comprèn també el conjunt d’edificis entorn de la basílica el baptisteri i, generalment, residències actuals o antigues del bisbe, dels clergues o dels canonges, sovint centrats per un claustre Les antigues catedrals foren…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina