Resultats de la cerca

Pertany a l’empresa editora de continguts digitals de capital familiar SCG Aquitània SL, creada el 1995 pel periodista Miquel Macià De caràcter gratuït, té l’origen en Osonacom , diari digital que inicià l’activitat el 1996 i que, al llarg dels deu anys següents, anà incorporant altres capçaleres i creant noves seccions, fins a assolir un àmbit nacional Al maig del 2005, integrat al Grup Nació Digital , llançà la capçalera generalista Nació Digital naciodigitalcat, que combina amb edicions territorials, com ara el mateix Osonacom El 2016 en formaven part, a més, edicions comarcals o locals…

Es tracta d’un poblat ibèric de grans dimensions que pertanyia al territori de Laietània i que estigué habitat entre el 550 aC i el 50 aC i, posteriorment, a l’edat mitjana Conegut de fa temps, als anys cinquanta J Barberà hi realitzà alguns treballs d’abast limitat, que posaren de manifest la seva importància, malgrat que quedà força afectat per la urbanització dels anys vuitanta Des del 1986 s’hi han realitzat diverses campanyes d’excavació que han permès conèixer la cronologia de l’evolució urbanística del sector meridional El lloc fou ocupat per primera vegada al final del segle VI aC,…

La muntanya és una avançada del sistema muntanyós de ponent, del qual la separen les valls de Solleric i d’Orient El cim és una superfície relativament plana, de 1200 m de longitud per 500 de latitud, voltada per una alta cinglera d’un color rogenc, que li dona un aspecte molt característic A la vora mateixa de la cinglera, es troben les restes de l’antic castell Aquesta fortificació, existent ja a l’època musulmana, fou una de les que es reservà Jaume I de Catalunya-Aragó en bescanviar el 1231 amb l’infant Pere el comtat d’Urgell amb la Mallorca conquerida recentment Fou un dels pocs llocs…

Fill i deixeble de Joan Vila i Cinca  i pare de Joan Vila i Grau Es formà també a la Llotja barcelonina i a l’escola de San Fernando de Madrid Pensionat per l’ajuntament de Sabadell, anà a París i a Itàlia Partí d’un realisme directe La mare , 1914, i rebé després la influència de Mela Muttermilch La mare cosint , 1918 Exposà individualment a Barcelona Galeries Laietanes, 1919, i residí a París 1919-20, on feu alguns finíssims paisatges urbans Exposà de nou a Barcelona el 1922 El Camarín i el 1932 Syra, i alhora prengué part en diverses exposicions collectives A la postguerra participà en…

Ordenat prevere 1951, el 1953 es llicencià en dret canònic a la Universitat Pontifícia de Salamanca, i del 1951 al 1967 fou rector i arxipreste de Tavernes de la Valldigna la Safor Traslladat aquest any a la parròquia de Sant Ferran València, hi exercí de conseller de la Joventut Obrera Cristiana JOC i de responsable de la formació dels diaques, i posteriorment fou delegat episcopal per al clergat i conseller diocesà de pastoral familiar Nomenat bisbe de Tortosa  1969, hi celebrà un sínode diocesà 1989 Membre destacat de la Conferència Episcopal Espanyola  CEE, formà part de la Comissió…

Biografia Estudià les primeres lletres als escolapis de la seva població i entrà a l’Escola Pia el 19 de setembre de 1900 Acabat el noviciat cursà els estudis eclesiàstics a Iratxe i a Terrassa Exercí el magisteri de primària i de comerç successivament a Vilanova i la Geltrú, Puigcerdà, Morella i Nostra Senyora de Barcelona Passà sis anys a Cuba 1920-26, on ensenyà assignatures de batxillerat, sobretot matemàtiques Tornà a Catalunya i fou destinat a Igualada, on impartí filosofia a batxillerat Tenia qualitats per a la pintura i per això s’encarregà de dissenyar i pintar els…

Aquesta fusió sorgí dels contactes mantinguts per aquestes associacions arran de la campanya realitzada contra l’article 15 del codi civil de l’Estat espanyol, que atemptava contra el manteniment del dret català La primera actuació de la Unió Catalanista fou la convocatòria de les reunions de Manresa, que culminaren amb l’aprovació de les Bases de Manresa 1892 posteriorment la Unió Catalanista celebrà altres assemblees, a Reus 1893, sobre els mitjans d’actuació del catalanisme, a Balaguer 1894, sobre el sistema tributari i a Olot 1895, sobre obres públiques El 1897 modificà els seus estatuts…

Es conserva a l’Arxiu del Regne de Mallorca Els volums són d’unes set-centes pàgines de mitjana, i, a més, hi ha una carpeta amb materials que havien de formar el volum XXI Contenen textos literaris molt diversos, dades i documents de tota mena, biografies, noticiaris, investigacions històriques i científiques i altres obres històriques senceres En són exemple el volum desè, que és ocupat totalment pel Noticiari de Maties Munt, del segle XVIII els volums compresos del dotze al quinze, que constitueixen els Anales de la Isla y Reyno de Mallorca de Guillem Terrassa dels segles XII…

Oncle del també del guerriller carlí  Rafael Tristany , descendia d’una família pagesa, la pairalia de la qual era can Tristany , a Ardèvol Fou conegut com a Mossèn Tristany , perquè era prevere —havia estudiat a Solsona— i fou canonge de la collegiata de Guissona, primerament, i més tard de la catedral de Girona 1826 Durant el Trienni Constitucional havia actuat al capdavant d’una partida reialista, amb la qual havia ocupat Solsona 17 de maig de 1822 L’any 1833 es declarà partidari de Carles Maria Isidre de Borbó i alçà una partida que el 1836 era de 1500 homes i una de les més actives de…

Doctor en teoria de la literatura i literatura comparada i professor a la Universitat Autònoma de Barcelona, ha conreat l’assaig amb Al marge dels versos estudis sobre la forma i la percepció poètiques 1999, premi Agustí Bartra Ciutat de Terrassa 1998, Un segle de lectura 2002, premi Josep Vallverdú 2001, El poeta sense qualitats 2004, premi Rovira i Virgili 2003, La crítica de Gabriel Ferrater 2004, Modernitat del món fungible 2006,  L’art imaginatiu Les idees estètiques de Gabriel Ferrater 2007, premi IEC-Josep Carner 2004, Poètica de l’exili 2011, Els cants de l’èxode…