Resultats de la cerca

És dividit entre els estats de Mato Grosso i Mato Grosso do Sul, i ocupa una àrea de prop d’1 250 000 km 2 Fisiogràficament, més de les dues terceres parts, al N, el S i l’E, corresponen a les terres altes de l’escut brasiler, de relleu amb predomini d’altiplans Les serralades Roncador, Apiacas, Norte, Maracajú, Chapada dos Parecís no superen els 1 000 m d’altitud El sector sud-occidental és ocupat per les terres baixes del Pantanal Matogrossense, on conflueix el curs baix de diversos rius Paraguai, Miranda, Cuiabá, Taquari, que forma una extensíssima àrea d’aiguamolls La meitat nord és…

El port, situat a 13 km de la desembocadura, permet l’entrada de vaixells oceànics, la qual cosa fa que, juntament amb el de Pelotas, 32 km al N, pugui servir com a punt de sortida dels productes de l’estat, exportat principalment a altres punts del Brasil Té indústries càrnies, conserves pesqueres i de vegetals, fàbriques de teixits de llana i refineria de petroli Té aeroport

La capital és Goiânia El tret principal del seu relleu és l’existència de les chapadas , de 500 m d’altitud mitjana cap al S el relleu és molt més elevat El clima és tropical amb estacions seca i plujosa ben marcades Les precipitacions són de 1 611 mm anuals, i la temperatura mitjana, a Goiânia, és de 22,8°C Els rius principals són l’Araguaia, el Paranaíba i el Tocantins El bosc és dens al N, mentre que al S domina la sabana L’evolució demogràfica ha estat ràpida a partir del 1920 gràcies al pla de colonització de la regió central del Brasil 826 000 h el 1940, 1 955 000 h el 1960…

La ciutat s’ha desenvolupat al voltant del port, fundat pels portuguesos el 1616, i és un nucli industrial drassanes, serradores, ciment, alimentació, adobs i el principal centre de comerç del Brasil septentrional És alhora un centre cultural i d’ensenyament superior Instituto de Pesquisas e Experimentaçāo Agropecuárias do Norte, Instituto Histórico e Geográfico do Pará, Universidade Federal do Pará Nus de comunicacions ferrocarril, aeroport internacional i port internacional

Formen una unitat lingüística i ètnica amb els guaranís tupí-guaraní del Paraguai, bé que llurs constants migracions semblen tots originaris de la zona compresa entre els rius Paraguai i Paraná els han diversificat culturalment Hom sol agrupar-los per sectors geogràfics ultra els guaranís guaraní del Paraguai i d’El Chaco i els chiriguano dels Andes bolivians, hi ha els tupís del litoral atlàntic, avui pràcticament desapareguts, que formaven els grans grups dels tape i, sobretot, dels tupinamba, integrats per nombroses tribus els tupís del baix Amazones amb les tribus principals manaž ,…

El primer escriptor conegut fou el jesuïta canari José de Anchieta 1533-97, però la literatura del Brasil colonial no adquirí relleu fins al s XVIII, que aparegueren, amb el neoclassicisme, poetes com Claudio Manoel da Costa 1729-89 i Tomás António Gonzaga 1744-1810, autors d’èglogues a la manera de Virgili José Basílio da Gama 1741-95 atacà les missions jesuítiques en el poema èpic O Uruguai 1769, i José de Santa Rita Durao 1722-84 exalçà la colonització en l’epopeia O Caramuru 1781 El 1808 el trasllat de la cort portuguesa al Brasil fugint dels francesos influí decisivament en el…

Fou professor de la Universitat del Brasil i de la Universitat Catòlica de Rio de Janeiro Treballà sobre el llatí vulgar História do latim vulgar , 1957 i el portuguès Manual de filologia portuguêsa , 1952 História da língua portuguêsa , 1952-1957, i Textos medievais portuguêses e seus problemas , 1956 i especialment el portuguès del Brasil Introdução ao estudo da língua portuguêsa no Brasil , 1952 i els seus dialectes, amb una considerable labor sobre el terreny Per mitjà de la “Revista Brasileira de Filologia”, que fundà i dirigí, influí molt…

Formada al Laboratori d’Arqueologia de la Universitat de València, ha treballat sobretot els problemes de la romanització al País Valencià Terra sigillata de Liria 1963, La supuesta colonia griega de Hemeroskopeion 1969, Dianium, arqueología romana de Denia 1970, La factoría pesquera de punta del Arenal, Jávea, Alicante 1970, Terra sigillata clara de Pollentia 1983 i altres treballs Des del 1969 és professora a la Universitat de Pernambuco, Recife, al Brasil, on fundà el Núcleo de Estudos Arqueológicos i presidí la Sociedade de Arqueologia Brasileira 1991-93 Sobre prehistòria del…

La capital és São Paulo Tot el territori pertany a la regió fisiogràfica de l’escut brasiler Això no obstant, es pot dividir en dues regions naturals la del litoral i la de l’interior La regió litoral és una estreta franja entre la costa i les serres de Paranapiacaba, Queimada, do Mar i Mantequeira La regió interior és un altiplà compost per materials paleozoics, inclinat suaument cap al riu Paraná Hidrogràficament, els rius de l’interior pertanyen a la conca del Paraná Tietê, Grande i Paranapanema, excepte el Paraíba, que desemboca directament a l’Atlàntic i que és el camí natural entre São…

La capital és Aracaju 293 285 h 1980 És un dels estats més petits del Brasil, però un dels més densament poblats 57,2 h/km 2 est 1984 D’E a W hom hi distingeix tres regions fisiogràfiques la costanera, la central, constituïda per una plana, i l’occidental, de terrenys més elevats formant part de l’escut paleozoic brasiler El riu més important és el San Francisco, molt utilitzat per a la navegació i del qual són tributaris els rius més importants de l’estat El clima és humit a la zona marítima i més sec cap a les regions de l’interior La principal activitat econòmica és l’…